Dimecres passat en la sessió de control al Parlament, el president Montilla va respondre una pregunta d’Artur Mas sobre la crisi i va dir: “el govern encara està reflexionant sobre com afrontar la crisi”, i a més va demanar a CIU que posés damunt la taula mesures concretes.
Mentre el govern tripartit reflexiona, l’atur català creix cada dia en més de mil persones i ja és el més alt d’Europa. Mentre el govern tripartit reflexiona, CIU proposa mesures concretes per afrontar la crisi aquí i allà, a Madrid i a Catalunya. I el govern espanyol i el tripartit català no escolten perquè les mesures venen de l’oposició.
El tripartit reflexiona i reflexiona i CIU proposa mesures concretes, per exemple d’ajudar a les famílies. Fets i no paraules Sr. Montilla. Li dono un exemple: la família. Molt es parla de la família en aquests moments d’incertesa econòmica. Molt es parla de donar liquiditat, perquè les famílies puguin afrontar les seves despeses. Molt es parla de la necessitat d’ajudar les famílies, en darrera instància l’últim i més colpejat esglaó de la crisi. Molt es parla -i la veritat és que a hores d’ara poca cosa arriba a les famílies- de les gran disquisicions macroeconòmiques i de les grans xifres que mouen les dades de la crisi.
Vull apuntar una actuació menys onerosa per als diners públics, però que és de justícia: ajudar les famílies que han de pagar les llars d’infants dels seus fills perquè l’administració no ha complert la seva promesa de construir places públiques per a tothom. No és una ajuda immensa, però és de justícia perquè és deure de l’administració donar les mateixes facilitats a tothom, perquè és deure de tots nosaltres aconseguir que no hi hagi cap família al nostre país discriminada per l’únic motiu que no hi ha prou places públiques per a tots els menors de tres anys.
Per aquest motiu, CiU proposa un ajut fiscal per ajudar a les despeses familiars en concepte del pagament de llars d’infants per als fills menors de tres anys que no hagin pogut ingressar en un centre de titularitat pública o subvencionat. No és una mesura per afrontar la crisi, sinó una mesura de caràcter permanent mentre no hi hagi prou places per a tots els nens i nenes de Catalunya.
És una contribució modesta per facilitar el desenvolupament familiar. Però modesta no vol dir innecessària o bescanviable. El Govern i el Parlament han de vetllar per la distribució justa de la despesa pública i aquest és un cas clar que cal abordar sense dilacions ni excuses. La justícia, en qualsevol àmbit, ho és quan arriba a temps i per a tothom i no a deshora i noms per a alguns.
joanaortega.wordpress.com 