CONSELLER MARAGALL, TÉ TOTA LA RAÓ

Les declaracions del conseller Maragall sobre que Catalunya està tipa i fatigada del govern tripartit són un exercici de realisme polític i constaten que almenys un dels nostres governants connecta amb la realitat del carrer. Per molt que des d’alguns sectors del PSC o des d’Iniciativa vulguin desacreditar les paraules del conseller d’Educació la realitat és tossuda. L’actuació del tripartit i la de Rodríguez Zapatero a Madrid han provocat que els catalans estiguem farts i tips del malgovern tripartidari.

Catalunya està farta i cansada de liderar el rànquing de l’atur i de veure com més de sis-centes mil persones s’han quedat sense feina.

Catalunya està farta i cansada de ser la primera en destrucció d’empreses mentre el govern continua paralitzat per la guerra d’’interessos confrontats que suposa el tripartit.

Catalunya està farta i cansada que s’obrin nous fronts polítics, com la llei de vegueries, mentre els membres del govern són incapaços de liderar polítiques eficaces per fer front a la crisi.

Catalunya està farta i cansada de veure com es deteriora el seu teixit productiu mentre els seus governants són incapaços de posar en marxa les reformes estructurals necessàries en l’àmbit laboral, fiscal i financer.

Catalunya està farta, en definitiva, d’un tripartit que de govern només té el nom, perquè de governar no en va saber en temps de vaques grosses ni, molt menys, en sap en els moments de penúria que ens ha dut la crisi i que s’han vist dramàticament augmentats per seva incapacitat.

És bo saber que hi ha un conseller que és conscient del mal govern de Catalunya. Però també és bo dir que aquesta confessió no és sinó una estratègia del PSC per salvar els mobles i per presentar-se davant la societat com si el desastre actual no anés amb ells, com si la culpa de tots els mals que patim fos dels seus socis, amb especial menció a Iniciativa.

Que ningú no s’equivoqui. L’actual govern tripartit és responsabilitat dels qui el van constituir i els primers culpables són els socialistes. Que no vinguin ara amb la cançó que ells ho haurien fet diferent, perquè en són els responsables.

I que ningú no s’equivoqui tampoc amb el que faran socialistes, Esquerra i Iniciativa si després de les eleccions al Parlament tornen a sumar: hi haurà, sens dubte, un tercer tripartit, per molt que Catalunya n’estigui farta i cansada, per molt que els catalans n’estem tips.

Read Full Post »

La corrupció no ens envaeix, però ens embruta

Estem consternats. El cas Millet a l’Orfeó i el cas de presumpta corrupció urbanística a Santa Coloma de Gramenet deixa tocada la societat civil i la classe política. Ara, malgrat el que es digui i el que ara pot semblar a alguns, la corrupció i la delinqüència no són la moneda comuna de la nostra societat. No accepto -de cap manera ho puc acceptar- que es digui que tots els polítics som iguals, perquè no ho som. I tampoc no es pot condemnar mai la globalitat d’un col·lectiu pels fets d’alguns dels seus membres.

Bartomeu Muñoz

Defenso amb veu alta que la immensa majoria dels polítics que ens dediquem a la ‘res publica’. Ho fem amb esperit de servei a la comunitat. Les excepcions subratllen que cal millorar els mecanismes de control quan es demostren insuficients. No farem cap bé a les institucions si embrutem sistemàticament l’adversari per treure profit polític dels corruptes. Només generarem més desafecció, més desconfiança i un creixent allunyament dels ciutadans cap a les institucions. Hem de deixar actuar a la Justícia i hem de pressuposar la innocència de tothom, tal com marquen els principis de l’estat de dret. No és tracta de voler amagar malifetes i presumptes delictes, sinó d’acomplir la llei i deixar que la Justícia -i no els telenotícies- jutgi i dicti sentència.

La nostra civilització ha crescut amb aquests principis com el de la presumpció d’innocència per garantir el dret de les persones a la igualtat, a la llibertat i a la justícia dins d’un marc de convivència. Aquesta civilització occidental té unes arrels precises i inequívoques en el cristianisme i faríem bé de no oblidar-ho. Voler ignorar-ho com ha fet el Consell Escolar de Catalunya en proposar canviar el nom de les vacances de Nadal i Setmana Santa per festes d’hivern i de primavera només pot venir de la ignorància i d’un fonamentalisme laïcista tan perillós com el fonamentalisme religiós. Els dos ignoren qui no pensa com ells quan no els persegueixen acarnissadament. La radicalitat és perillosa i apropa els extrems de manera singular.

Des de CiU ja vam presentar una proposta parlamentària per tal d’evitar aquest despropòsit de foragitar el fet religiós de la societat. Com a mínim aquest error greu ha tingut ràpida contesta per part del conseller Maragall. Una rapidesa i una posició que malgrat ser obvia i de sentit comú vull felicitar-li personalment.

Read Full Post »