Ryanair i Girona

El cert és que, des de la responsabilitat, no podem signar un pacte amb Ryanair sense haver aprovat el pressupost de 2011

No volem que Ryanair redueixi les seves operacions a l’aeroport de Girona, però penso que necessitem més temps i diàleg per negociar un acord tenint en compte la importància estratègica de l’aeroport gironí per a Catalunya.

La importància de les instal·lacions aeroportuàries de Vilobí d’Onyar (La Selva) és estratègica, sobretot per al sector turístic, i per això us puc assegurar que el Govern no s’aixecarà mai de cap taula de diàleg amb Ryanair, ni ha dit “no” a res i per tant nosaltres seguim oberts al diàleg, però no podem agafar un compromís quan estem treballant amb un pressupost del 2010.

Farem tots els esforços, però des del principi de la responsabilitat, pel Govern de la Generalitat no quedarà, estem establint tota mena de converses perquè l’aeroport de Girona segueixi sent l’aeroport que necessita no únicament Girona, sinó tot Catalunya i per tant estratègic.

Els pressupostos per al 2011 podrien entrar al Parlament dins d’un mes i mig aproximadament, però mentrestant diferents departaments de la Generalitat no deixaran de dialogar amb l’aerolínia irlandesa.

Read Full Post »

La legislatura de la ilusión, trabajo y esperanza

Aquest és l’article que vaig publicar diumenge passat al diari “El Mundo“

Son tiempos de cambios.

El jueves Núria de Gispert se convertía por amplia mayoría en la primera mujer encargada de presidir la cámara catalana. De Gispert sigue así la estela de otros grandes presidentes de Unió Democràtica como fueron Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy o Joan Rigol. Que una mujer ocupe por primera vez el segundo cargo institucional de Catalunya después del president de la Generalitat es una muestra más de la incorporación del talento femenino en todos los ámbitos y quiero destacar que también en esto CiU ha sido pionera. La lucha por la igualdad -como el movimiento- se demuestra andando.

Estoy convencida de que Núria de Gispert será una magnífica presidenta. Su calidad personal y humana, su humanismo militante, su dilatada  trayectoria política así lo avalan y en su discurso inicial ya dio muestras de las prioridades de su mandato: diálogo, un Parlament abierto a todos, de todos y para todos, y austeridad. Una austeridad tanto más imprescindible cuanto en momentos de crisis económica, nuestra sociedad no entendería ni despilfarros ni comportamientos ostentosos.

Read Full Post »

Felicitats presidenta!

Aquesta setmana començarà a ser visible el canvi decidit pel poble de Catalunya amb la constitució del nou Parlament fruit dels resultats electorals del 28 de novembre. A banda de la importància que té iniciar una nova legislatura, hi  ha un fet que no pot escapar ningú i és l’elecció d’una dona, Núria de Gispert,  com a presidenta del Parlament de Catalunya. Per primera vegada, una dona ostentarà el segon càrrec polític en importància del nostre país, i és bo recordar que serà precisament Convergència i Unió qui hagi fet aquest pas. També en això, som pioners i responsables.

Però, a més de ser la primera dona que presidirà el Parlament de Catalunya, Núria de Gispert és una política de primer nivell que ja ha tingut altes responsabilitats de govern al capdavant del departament de Justícia i Interior en el darrer govern de Convergència i Unió a més de tenir una sòlida carrera jurídica al seu currículum.

Per això puc afirmar que l’elecció de Núria de Gispert donarà un nou impuls al Parlament perquè sé que executarà aquesta nova responsabilitat amb la mateixa entrega i eficàcia que ha demostrat al llarg de la seva carrera. El seu nom acompanyarà els grans polítics d’Unió Democràtica de Catalunya que han tingut l’honor de presidir el Parlament i que han entrat amb tot mereixement i amb lletres d’or al llibre de la Cambra catalana: inoblidables Miquell Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy i Joan Rigol.

Amb Núria de Gispert, Unió recupera la presidència del Parlament de la mateixa manera que el Parlament recuperarà una manera de fer dialogant, equànime, justa, austera i eficient.

Sé que la futura funció de Núria de Gispert serà encara més exhaustivament examinada pel simple fet de ser dona, perquè mai ha estat fàcil ser pionera en res.  Però estic convençut que precisament per haver superat en el passat tants obstacles com se li han presentat, també aquest el superarà amb excel·lència. Per això, fins i tot abans que es produeixi el seu nomenament, sé que el Parlament de Catalunya tindrà una gran presidenta, Núria de Gispert. Qui vingui desprès d’ella tindrà molt difícil igualar el seu nivell.

Per tot això, només em queda felicitar Catalunya per la seva elecció i fer-ho molt efusivament i de tot cor a Núria de Gispert davant aquesta nova tasca que és a punt de començar. Felicitats presidenta!

Read Full Post »

A partir d’ara, les produccions originals catalanes es podran sentir almenys en llengua catalana a RTVE

El Parlament aprova per unanimitat una iniciativa de CiU per tal que els canal de RTVE que es capten a Catalunya incorporin l’opció d’àudio en català

©Carme Capdevila

La Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat una iniciativa de CiU en la que es demana que els canals de RTVE que es capten a Catalunya incorporin l’opció d’àudio en català en aquelles produccions que ho permeten. Més concretament, la proposta de resolució de CiU, aprovada amb una esmena del Tripartit, consta de tres punts en els que s’insta el Govern de l’Estat a canviar els criteris d’elecció idiomàtica en què s’emeten els continguts dels canals de RTVE per fer possible que les produccions originals catalanes es puguin sentir almenys en llengua catalana; que les produccions de les quals consti versió dobla­da al català s’incorpori aquesta versió al canal d’àudio corresponent; i que la llengua d’emissió sigui, per defecte, el cata­là, i que estiguin disponibles les altres llengües en els termes que indiquen els dos punts anteriors.

La iniciativa, presentada pel diputat Carles Puigdemont, ha estat defensada en Comissió per mi, posant èmfasi en la necessitat de garantir el respecte i la protecció a la riquesa lingüística de l’estat espanyol. Sobta que produccions audiovisuals catalanes emeses per tot l’Estat des de TVE, com són «Les 3 bessones», es puguin seguir en castellà i en an­glès des de qualsevol llar catalana amb TDT, i que no es pugui gaudir de la versió en l’idioma original.

L’apagada analògica definitiva comporta que els ciuta­dans rebin el senyal de televisió mitjançant la tecnologia digital, cosa que incrementa les prestacions del senyal i amplia el ventall d’opcions als continguts. Una d’aques­tes millores és la possibilitat d’utilitzar els diferents ca­nals d’àudio per accedir a les versions originals dels pro­grames, especialment les pel·lícules, sèries i reportatges.

En aquest sentit, i malgrat aquesta possibilitat, sobta el nul interès per part dels responsables dels canals de RTVE que es capten a Catalunya de posar aquesta tecnologia al servei d’un mandat constitucional com el reconegut al punt 3 de l’article 3 del títol preliminar. La necessitat de l’especial respecte i protecció de la riquesa lingüística de l’Estat no té ni l’obstacle ni la dificultat de la tecnologia, que a partir de la TDT permet que la decisió de quin idioma col·locar al segon canal d’àudio sigui estrictament polí­tica, no econòmica ni tècnica.

Read Full Post »

Ara cal donar la paraula al poble de Catalunya

Qui ha perdut amb la sentència és el país, el poble de Catalunya

Res no serà igual. La sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya suposa una victòria dels qui volen una Espanya uniforme davant la plurinacionalitat. El pacte constitucional ha saltat pels aires justament perquè un TC amb bona part dels seus membres caducats des de fa anys -i producte d’un bipartidisme manifest entre PP i PSOE que ha fet impossible la seva renovació- ha decidit que no s’ajusta a la Constitució el que va aprovar el Parlament, el Congrés i que el va refrendar el poble de Catalunya. L’acord constitucional del 78 s’ha trencat i ara caldrà obrir noves vies

Ha estat un cop de porta que tindrà profundes conseqüències més enllà de les valoracions superficials que fan socialistes i populars quan diuen que són les seves tesis les que han guanyat. Els uns al·leguen que han estat pocs els articles declarats inconstitucionals. Els altres presumeixen que justament hi ha hagut articles declarats inconstitucionals. Uns i altres és diuen guanyadors sense entendre que qui ha perdut és el país, el poble de Catalunya.

Ara s’obre un nou escenari i un nou camp de batalla que nosaltres haguéssim volgut que no hi fos perquè el que reclamàvem era que l’Estatut tingués plena vigència tal i com el va aprovar el poble de Catalunya. Aquesta nova situació farà que en els propers dies participem en una manifestació unitària en contra de la sentència. Us convido a tots que hi assistiu per expressar-ne el vostre rebuig.

Necessitem un govern fort, sòlid, estable i cohesionat

Necessitem un govern fort, sòlid, estable i cohesionat per afrontar la desfeta i per defensar Catalunya. El tripartit ja no ho pot fer. Dels tres socis han sortit tres veus amb iniciatives oposades i/o contradictòries. Cadascú diu que s’ha de fer una cosa diferent. És evident que així no ens podrem fer escoltar a la resta de l’Estat i tampoc podem defensar-nos amb reclamacions contraposades.

Catalunya necessita un govern amb un lideratge fort i amb un gran suport parlamentari. El tripartit no el pot oferir. No ho ha fet fins ara, i encara menys ho podrà fer en el futur. Per aquest motiu, hem demanat al president Montilla que les eleccions de la tardor es convoquin el més aviat possible per proporcionar, com abans millor, un govern fort a Catalunya.

És el que cal i el que demanem. Més enllà de les protestes al carrer i d’iniciatives parlamentàries que es prenguin, cal actuar amb unitat, amb rigor i amb fermesa. I això només ho pot oferir el nou govern que surti de les urnes.

Ara s’ha de  donar la paraula al poble de Catalunya, perquè decideixi qui vol al front d’aquest nou repte. Això demanem al president Montilla: que faciliti que siguin tots el catalans els que decideixin com abans millor qui volen que governi el país en els propers quatre anys carregats sobretot de dificultats econòmiques. El poble ha de tornar a tenir la paraula. No ho allarguem més innecessàriament, no calen més retards. Catalunya ha de recuperar la dignitat i el respecte com a poble que s’han perdut en els darrers anys.

Read Full Post »

I SI ENS HO FEM MIRAR?

Primer episodi

– “Tu ets el que més diners guanya”

– “Doncs, mira que tu, guanyes més que ZP”

Segon episodi

– “Tu el que fa és col·locar els teus i res més”

–  “Doncs, quan tu manaves, encara en vas col·locar més”

Tercer episodi

– “Les retallades no són per fotre el treballadors”

Quart episodi

– “Nosaltres no hi anirem més si no demanen perdó. Si algú més s’hi vol afegir…”

És això el Parlament de Catalunya?

Fem-nos-ho mirar!

Read Full Post »

‘Progres’? No, pobres

Diuen que en una reunió entre Fidel Castro i Olof Palme, el líder cubà va dir: “amb la revolució socialista he aconseguit que a Cuba ja no quedin rics”. La rèplica del primer ministre suec va ser: “dons jo, amb tots els anys de socialdemocràcia, encara no he aconseguit que a Suècia desapareguin els pobres”. Malauradament i salvant les distàncies, a casa nostra encara hi ha qui s’omple la boca de fer polítiques progressistes en moments de crisi en els que toca actuar més i xerrar menys.

Això ve al cas per la intervenció del president Montilla ahir al Parlament en defensa de les polítiques progressistes de governs d’esquerra, del seu i del de Zapatero, ignorant que és ara i amb els seus governs quan hi ha la més brutal retallada de polítiques socials en els més de trenta anys que portem de democràcia. Potser és hora que qui ens ha dut a aquest desastre actuï amb una mica més de humilitat i de coherència.

La intervenció del president Montilla va ser decebedora: primer per fer veure que vivim en el millor dels móns possibles, malgrat el que  cau,  i després perquè va ser incapaç d’aclarir les mesures que emprendrà el seu govern per reduir despeses i per incrementar ingressos. L’únic que va assegurar és que ho continuen estudiant, mentre passen els dies i creixen les dificultats.

Entre tanta inoperància, aquí i al govern Zapatero, el FMI ja ha recordat que cal una reforma urgent i en profunditat del mercat laboral. Sembla mentida que amb més de quatre milions d’aturats, els nostres governs continuïn esperant per reformar el que les dades diuen que és un desastre. No és catastrofisme, sinó la constatació pura dura de la realitat: més de quatre milions d’aturats a  Espanya, i més de sis-centes mil persones sense feina a Catalunya. La situació és un desastre, sense pal·liatius. No cal que ens ho diguin des de fora.

És hora que els governs que es diuen progressistes actuïn, i que no ho facin per la via que proposen de congelar pensions. No pot ser que, una cop més, els més febles, els pensionistes, és converteixin en l’ase de tots els cops. CiU s’oposarà frontalment als plans governamentals d’atemptar contra les pensions. Hi han altres formes per  aconseguir reduir les despeses i n’hi ha moltes més per augmentar els ingressos. Zapatero i Montilla només han estat capaços d’anunciar mesures per retallar la despesa, però n’han dit ni una d’incrementar els ingressos públics. Tampoc han estat capaços d’aprimar els seus governs que tenen vicepresidències sobreres, i ministeris sense competències.

És hora d’actuar sense que els tremoli el pols i si no són capaços de fer-ho que ho deixin a qui estigui més preparat. Cada vegada és més inexplicable que l’única pressa que hi ha al Parlament sigui per nomenar el president de la Corporació de Mitjans Audiovisuals per controlar millor la ràdio i la televisió públiques de Catalunya i es vagi tan lentament a l’hora d’aplicar mesures per lluitar contra la crisi. És evident que les prioritats del nostre govern estan molt allunyades de les que la societat demana.

Read Full Post »

L’últim pressupost del tripartit

El Parlament de Catalunya debat aquests dies els pressupostos de la Generalitat pel proper any i la posició d’Unió Democràtica, com la de CiU, és clara i rotunda: que els tornin. El motiu principal per demanar-ho és inequívoc: els números presentats pel govern tripartit per afrontar el 2010 no serveixen i no ajuden Catalunya a sortir de la crisi. Malauradament, els comptes que presenta el Govern són clarament socialistes ja que baixen la inversió, pugen la despesa en personal i no tenen cap mesura social.

No és pas una lectura esbiaixada. El Govern ha presentat uns pressupostos amb una inversió que baixa gairebé un 10 per cent. Malgrat la crisi i les dificultats d’inversió que pateix el sector privat, malgrat l’actual paràlisi, la decisió de l’administració de tots els catalans és la de rebaixar la inversió pública. Només per aquest motiu, aquests pressupostos ja no servirien al país.

Però, a més a més, tot i el que vol vendre el govern tripartit, aquests pressupostos per no ser, ni tan sols són socials: els ajuts per a les famílies amb nens de 0 a 3 anys i a les vídues no s’incrementen. Les ajudes als programes de salut disminueixen. El desplegament de la Llei d’Educació no té el suport econòmic que necessita… i, per acabar-ho d’adobar, els comptes del govern és troben molt allunyats de l’austeritat que el temps necessita i que la societat reclama ja que incrementen la despesa corrent en un 6% i el personal augmenta en 5.000  persones més. Aquests són els números que vol aprovar el govern tripartit, no obstant la crisi i malgrat els missatges d’austeritat que les administracions llancen a la ciutadania, i que en canvi són les primeres en incomplir.

Són, com podeu veure, motius suficients per demanar que es retornin aquests pressupostos i que el govern treballi d’una vegada per oferir a la societat instruments per fer front a la crisi i per facilitar-li eines que serveixin per a superar-la. Perdre un altre any amb uns pressupostos inútils – que no faran sinó llastrar encara més l’economia catalana- serà la trista herència d’un trist tripartit en el darrer any de la seva legislatura. Aquests pressupostos són l’exposició del fracàs del tripartit. De fet, són els últims pressupostos del tripartit.

Read Full Post »

La bona educació és possible

Dimecres passat el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’Educació de Catalunya. Poca cosa pot semblar l’aprovació d’una llei en un calorós dimecres de juliol, amb la gent més preocupada per les temperatures, o pels fitxatges galàctics, o pels casos de grip A. En canvi, és aquesta llei la que marcarà el futur del nostre país, la que ens permetrà recuperar eficàcia, competència i lideratge en un món tan globalitzat i competitiu.

Pot semblar exagerat donar tanta importància a una llei d’Educació. No ho és. És precisament la LEC, aquesta LEC la que ens assegura el futur i la que obre portes fins ara tancades per posicions partidistes o sectàries en matèria educativa. Té molts punts que es poden destacar, però per damunt de tots, cal esmentar que neix amb un amplíssim consens gràcies a les negociacions dutes a terme entre CiU i el PSC; nosaltres com a major força parlamentaria catalana encarà que a l’oposició i els socialistes com a principal partit del govern tripartit. Unes negociacions a las que s’hi ha sumat ERC i de les quals tan sols han volgut quedar al marge les formacions situades als extrems de l’arc parlamentaria català: el PPC per una banda, a causa de la seva voluntat d’utilitzar la llengua com un arma de confrontació i Iniciativa per l’altre, per la seva voluntat d’uniformitzar la societat amb una única veritat absoluta. És il·lustratiu, i molt, que un dels socis de govern de la Generalitat voti en contra de la principal llei que s’aprovarà en aquesta legislatura.

A més de ser una llei que servirà als futurs governs de la Generalitat, siguin del color que siguin, gràcies al pacte que ha fet possible CiU, la LEC dibuixa un nou model d’escola catalana que blinda la nostra llengua, dona més autonomia als centres, augmenta els concerts amb l’escola privada i preveu destinar a l’educació un mínim del 6 per cent del PIB català en vuit anys.

No és poca cosa. Sense por a equivocar-me, vull dir que dimecres va ser un gran dia per a Catalunya. Va ser un gran dia per les futures generacions de catalans. El instrument ja el tenim, ara és feina de tots i de la voluntat de tothom fer-lo treballar amb la màxima eficàcia possible. Queda molt a fer. Tots els índexs assenyalen que cal que l’educació a Catalunya millori, i molt. Ahir vam fer el primer pas per aconseguir-ho. Dimecres passat el Parlament va posar la pedra angular del nostre futur.

I dijous va ser un dia agredolç a causa de la mort de Baltasar Porcel, un dels escriptors catalans contemporanis més importants de la literatura actual. El trobarem també a faltar a la ràdio, als diaris. Afortunadament sempre ens quedaran el seus llibres plens d’essències mediterrànies.

article publicat dijous 2 de juliol a l’E-Notícies

Read Full Post »

El dia que la coherència va morir

Dimecres passat, el Parlament de Catalunya va ser testimoni d’una de les explicacions més caòtiques, inversemblants i esperpèntiques, que mai s’han vist. El president de la Generalitat i del govern tripartit, José Montilla, va justificar que els diputats del PSC votin blanc en seu catalana, i negre a les Corts de Madrid. El motiu: no donar armes a l’oposició i donar suport al govern Zapatero, recolzar-lo fins i tot capgirant el sentit del vot que els socialistes han fet a Catalunya.

Aquesta vegada ja no dissimulen o fan veure que, si fa o no fa, pot passar pel mateix el que es vota a una cambra i a l’altra. No, en aquesta ocasió Montilla va defensar que el PSC hagi votat completament diferent a Barcelona que a Madrid per no votar el mateix que l’oposició a Espanya, encara que això signifiqui una contradicció flagrant. És una mostra clara de la incoherència del nostre Govern d’aquí amb els diputats del PSC (els 25 socialistes catalans) d’allà. És un exemple clar que no existeix direcció, lideratge ni rumb, tan sols una defensa aferrissada de les trinxeres que el president Zapatero ha cavat a les Corts. No hi ha una altre lectura. No hi ha, com volia justificar el president Montilla, una mala o desafortunada exposició del govern central de les mesures empreses. Només hi ha la defensa numantina d’un govern que sense idees, ni lideratge, ni aliats, ni raó, perquè poca raó es té quant el sentit del vot depèn de la ciutat on es vota i no de la convicció, de la conveniència i del rigor.

Aquest és el nostre govern tripartit: la pota gran del PSC es doblega davant els interessos de la casa mare; la pota d’Esquerra crida i segueix cridant que és la última vegada que accepten contradiccions (fins que arribi la propera), però aguanten el Govern i mantenen càrrecs, conselleries i un discurs inconnex enmig de la tempesta que viu el propi partit republicà; i la tercera pota, la més petita, fa propostes bizantines i extemporànies, com si no anés amb ells la que ha caigut, la que cau i la que caurà.

Mal govern és el que no governa, pitjor el que a més a més de no fer-ho, transmet desunió, ‘bronca’, un estat d’ultimàtum permanent, per finalment no fer rés. Cal recordar una altra vegada al nostre govern que estem en crisi. Aquest sí que és una qüestió important, que desenes de milers de famílies viuen una situació desesperada per l’atur i per les males perspectives que hi ha, i que aquests centenars de milers de persones angoixades esperen mesures eficaces dels seus governants i no els espectacles gens educatius i banals i que el tripartit dóna dia si, dia també.

Publicat al E-Notícies el 21/5/09

Read Full Post »

El meu perfil de Diputada

El Parlament de Catalunya està editant vídeos amb el perfil dels seus diputats. Aquí en teniu el meu.

Read Full Post »

Però com és possible que TV3 no pugui retransmetre el partits del Barça?

Us acompanyo dues intervencions parlamentàries en que qüestiono la eficàcia de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió en la gestió de TV3 vers els partits del Barça. No puc entendre que, tenint els drets d’emissió, els ciutadans de Catalunya hem de veure els partits a “La Sexta”, amb la consegüent pèrdua d’audiències –i d’ingressos publicitaris- per al nostre canal públic.

Read Full Post »

El Govern tripartit gasta més d’un milió d’euros en la campanya ‘Som-hi’

Durant el Ple celebrat aquest dimecres al Parlament, i com a diputada del grup Parlamentari de Convergència i Unió, he demanat al Govern una valoració en relació a la campanya institucional Som-hi, que es pot veure actualment als mitjans de comunicació i que, segons respostes parlamentaries del propi Govern a preguntes de CiU, ha suposat un cost de 1.019.828,44 euros.

He denunciat que “en un moment en que els ciutadans estan patint una important crisi econòmica, amb més de 100.000 nous aturats; famílies amb veritables dificultats per fer front a la seva hipoteca; joves que no poden accedir a una vivenda; 31.000 persones que no reben els ajuts que els corresponen per la llei de la Dependència; etc. el Tripartit gasta més d’un milió d’euros per publicitar una frase buida de contingut”.

He denunciat que es tracta d’una “campanya corporativa, sense un missatge concret” i m’he referit a les recents declaracions del President del CAC en seu parlamentaria, en les quals va afirmar que aquesta campanya “bordeja els preceptes de la llei estatal, la llei de publicitat de la Generalitat i la llei de comunicació audiovisual”.

En base a aquestes consideracions, el grup parlamentari de Convergència i Unió ha sol·licitat que el CAC es manifesti mitjançant un informe amb més detall sobre l’adequació d’aquesta campanya institucional, per tal d’aclarir els dubtes sobre la seva legalitat que va apuntar el President del Consell.

Read Full Post »