Article publicat a l’E-Notícies
La crisi continua fent estralls. Dia a dia crema llocs de treball com hem vist cremar les fogueres de Sant Joan. Està reduint a cendres un teixit productiu sense que els responsables de buscar solucions es donin per assabentats. Cal emprendre mesures, i deixar-se de romanços i mirar cap una altra banda esperant que minvi la tempesta. Ja que el tripartit no té idees, ni lideratge, ni capacitat per actuar, cal ajudar-lo i dir-li què pot fer. Per començar és necessària una reforma del mercat laboral. Que no s’espanti ningú. L’objectiu no és abaratir l’acomiadament, ni collar els assalariats, ni ofegar els treballadors, sinó facilitar la contractació. La nostra progressia, la catalana i la de l’Estat, ha cridat tantes vegades la consigna que empresari i explotador són sinònims que ha acabat per creure aquesta mentida.
No hi ha cap empresari que tingui com a objectiu fonamental explotar ningú. Hi ha gent emprenedora que el que vol és posar en pràctica una idea per obtenir uns beneficis, però que necessita treballadors per dur-la a terme, i d’això tant senzill en surt una empresa. Hi ha gent que és capaç d’assumir riscos per engegar i consolidar-ho. Hi ha gent que creu que si la seva iniciativa funciona podrà ampliar-la i arribar a un mercat més ampli, per la qual cosa necessitarà contractar més personal. Afortunadament, a Catalunya, encara hi ha gent d’aquesta mena que el que demana ara, com ho feia abans, és que l’Administració no posi pals a les rodes.
És això del que parlen quan proposem reformar el mercat laboral. Ja està be d’associar aquesta reforma amb una retallada de drets dels treballadors. El maniqueisme de la progressia i la debilitat d’ideari del tripartit ha permès que alguns mirin amb mals ulls els emprenedors, oblidant que si no hi ha empreses no hi haurà ni llocs de treball a defensar ni treballadors que protegir.
Flexibilitat vol dir adaptar-se a la situació sense trencar l’esperit de les normes acceptades. També en això ens falla el tripartit. Ho hem vist aquesta setmana amb les dades del turisme. Les exigències de l’Administració fan perdre competitivitat als nostres hotelers i restauradors, en uns moments que el sector ja està prou deprimit per la crisi. Cal saber ser flexibles i cal recordar que sovint, el sentit de país, és cosí germà del sentit comú, una característica que el tripartit per la seva mateixa concepció no ha tingut mai.
joanaortega.wordpress.com 