Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘respecte’

“Com més escolto, més aprenc. I com més aprenc, millor puc servir a les persones i a Catalunya.”

Soc Joana Ortega i Alemany. Vaig néixer a Barcelona en el sí d’una família nombrosa, sent la 2a de 5 germans. Potser per això avui soc una defensora de la Família com a valor pilar de la nostra societat.

Els pares em van educar despertant-me la curiositat pel món, per l’entorn, el valor de l’esforç i el respecte.

Vaig estudiar al Sagrat Cor de Sarrià, i vaig estudiar psicologia a la Universitat de Barcelona.

El meu primer contacte amb la política va ser una conversa entre el meu pare i en Salvador Sedó i Marsal que ja aleshores em va deixar imbuïda i que va despertar el meu interès.

Només tenia 23 anys quan vaig muntar una petita escola de mecanografia, que vaig vendre poc temps després per integrar-me a l’Ajuntament de Barcelona, districte de Les Corts, en plena explosió olímpica del 92.

Aleshores ja era militant d’Unió Democràtica de Catalunya, partit al que vaig ingressar l’any 1985. El meu primer mentor polític va ser en Domènec Sesmilo.

El 1994 vaig deixar l’Ajuntament per emprendre amb un altre soci un projecte al voltant dels jocs de taula que seguia el lema “quan coneixes una cosa l’estimes i valores”. La col·lecció “City games” permetia conèixer millor la ciutat i facilitava el coneixement sobre el transport públic.

Posteriorment vaig tornar a l’Ajuntament com a regidora, primer a l’Eixample i després a Nou Barris, un barri que s’ha fet a ell mateix.

Família? Estic casada i tinc tres fills, en Pol, la Patrícia i la Jana Wan, a la que vam recollir del sud de Xina a la província de Guandong fa dos anys i que ha estat una de les millors experiències de la meva vida.

Un somni? Us semblarà una bestiesa: fer el París Dakar en quad. També m’agrada molt la moto de muntanya, m’apassiona Àfrica, el kickboxing i tocar la bateria.

La cuina m’agrada i em relaxa, i alguns parlen força bé de la meva lasanya i de les meves postres.

Una dificultat? Conciliar la vida familiar amb la dedicació a la política. Us ben asseguro que trec foc de les pedres per estar amb els meus fills.

Perquè estic en política? Penso que amb l’ajuda adequada les persones no tindríem límits. Política és compromís per canviar i millorar les coses. Només aconseguim progressar quan mostrem la nostra insatisfacció amb el statu quo. Renego de la política a cop de titular, del populisme “low cost”. Els polítics tenim l’obligació d’escoltar a 360º. Me’n adono que com més escolto, més aprenc. I com més aprenc, millor puc servir a les persones i a Catalunya. Consens i pacte per damunt de confrontació i distància.

Soc una ferma defensora del talent femení, encara avui un deute democràtic. Parlant d’això, el 2002 vaig ser presidenta de l’Institut Català de la Dona.

Actualment soc diputada al Parlament de Catalunya i Vicepresidenta de Comunicació, Imatge i Portaveu d’Unió.

Soc membre del Comitè de Govern d’UDC del 1996 ençà, i membre de la Permanent d’UDC i del Comitè Executiu Nacional de la Federació (CENF) de Convergència i Unió (CiU).

Em presento per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 a les llistes de Barcelona. Espero de tot cor la vostra confiança, el país es mereix un canvi i recuperar l’autoestima.

Anuncis

Read Full Post »

Aquesta setmana al Parlament té lloc el debat de política general. No és poca cosa analitzar i aportar diferents punts de vista per afrontar la greu crisi econòmica que patim. No és poca cosa, encara que sembli que per algú les coses ja estan be tal com estan i l’única proposta que tenen és oferir una tercera tassa de tripartit, una tercera ració d’un brou tan indigest com poc substanciós per a Catalunya. Es poden fer moltes lectures de les dues legislatures del tripartit, però n’hi a una d’incontestable. En els darrers anys Catalunya ha perdut pes polític i econòmic i capacitat de lideratge. Només per aquest fet és fa necessari un canvi en la manera de dirigir el país.

També per això, no vull fer un recull del que s’ha fet malament, sinó del que cal fer, del que vull per al meu país.Ahir ho va deixar ben clar el líder de CiU, Artur Mas, al Parlament, però paga la pena insistir-hi.

corVull una Catalunya que lideri la recuperació econòmica, però també la dels models i valors que s’han perdut, i un país que no estigui ofegat per les insuficients infraestructures. I vull fer-ho amb el conjunt de les forces polítiques catalanes que creuen en el progrés econòmic com a eina per a una societat més rica i més justa. CiU ha demostrat que és capaç de donar suport a qualsevol llei si és bona per a Catalunya. Ho vam fer amb la llei d’educació i ho farem amb el pacte d’infraestructures, la reforma laboral, la reforma fiscal, les polítiques energètiques o en qualsevol àmbit que faciliti una major competitivitat i, per tant, una major capacitat de creació de riquesa i de llocs de treball.

Vull un país que recuperi l’orgull de ser capdavanter en la economia, en la cultura i en la defensa dels valors propis i que faciliti la feina als emprenedors, veritables motors de Catalunya al llarg de la història. Vull un país que fugi de l’èxit fàcil i dels diners guanyats sense esforç. Crec en el sacrifici, en el treball, en l’estalvi, en el respecte, en la disciplina, en la imaginació

Que ningú no s’equivoqui. És perquè vull i volem tot això que ara estenem la mà per oferir la nostra col·laboració al actual govern de la Generalitat per afrontar aquests canvis necessaris, encara que tinguin un cost electoral- just el que el govern del tripartit vol evitar i per això no gossa en dur-los endavant

Crec, estic convençuda, que el meu país necessita aquests canvis per sortir més ràpidament de la crisi. No en tingueu dubte. Ho faré malgrat que fer-ho signifiqui un desgast electoral. Cal prendre decisions encara que siguin costoses i difícils. Catalunya ho necessita. No fa falta cap altre motiu. No puc concebre la política sinó és per fer una Catalunya més rica, més plena, més triomfant. És la meva única ambició. No en podria tenir una altra de més gran.

Read Full Post »

Crec en el respecte com a valor per facilitar i fer possible les relacions entre les persones. Crec en el respecte com a símbol d’evolució, cultura, educació i voluntat de comunicació i enteniment. Crec en el respecte també i, especialment, en l’àmbit polític. En un terreny marcat per les diferencies partidàries, difícilment podrem arribar a entendre’ns i a fer un societat més justa si no respectem el contrari com a adversari polític i com a persona. Per això m’ha semblat barroera, desproporcionada i sobretot, sense la més mínima sensibilitat la reacció del PSC en relació a la sentència sobre l’anomenat cas Treball que, no oblidem, ha absolt el conseller i amic Ignasi Farreres desprès d’un calvari de 14 anys.

 

farreres-ortegaÉs una sentència que ha demostrat  que Unió Democràtica, que no ha estat part ni en aquest ni en cap altre procés, no ha estat condemnada per cap causa ni motiu i molt menys és autora de cap finançament irregular del partit.

 

Dit això, que el  PSC qualifiqui de corrupte una persona com Josep Maria Servitje és, a més d’una falsedat, una expressió fora de to i una invitació a la desafecció política de la ciutadania.  De Servitje, jo que el conec bé, puc dir i dic, en aquests moments tristos i difícils per a ell, que és una  persona -íntegra i honrada, que ha servit al país amb entrega i entusiasme, i expresso la ferma convicció, exposada ja reiteradament,  de la seva innocència i el convenciment que la justícia resoldrà a favor de la seva absolució mitjançant la interposició dels recursos corresponents.

 

Lamento i visc amb impotència la situació que viu, que vivim,  que ve patint des de fa gairebé 14 anys,  com lamento també que el PSC, el mateix partit que va veure condemnat el seu secretari d’organització pel cas Filesa la tardor de 1997, oblidi que malgrat aquella sentència, mai va rebre ni un retret, ni  un atac personal des de les files d’Unió Democràtica de Catalunya.  Nosaltres no entenem la rivalitat partidària com un joc brut en el que tot s’hi val.

 

No és així com es dignifica la política.

 

Em sorprèn també el cinisme d’algun diputat socialista que aprofita la tribuna del Parlament per demanar que els mitjans de comunicació es facin especial ressò de les notícies  positives per no caure en la depressió col·lectiva, mentre els seus caps es dediquen a insultar exalts càrrecs dels nostres governs. No es així com s’invita a l’optimisme. (“a Dios rogando y con el mazo dando “ afirma la dita)

 

No em sorprèn, en canvi, l’actitud d’Iniciativa, personada com a acusació particular, que malgrat la sentència, vol trobar culpabilitat en Unió i en el ex conseller Farreres allà a on la Justícia ha dictat que no n’hi ha. Per aquest motiu Iniciativa ignora -com tantes altres coses- que ha quedat absolt el conseller Farreres,  i que no queda cap ombra de dubte de finançament irregular del partit.

 

Per acabar, només traslladar-li a l’amic i company Josep Maria Servitje, el meu afecte i el meu suport en aquests moments tan difícils per ell i la seva família. Estic segura,  que és el parer i el sentiment de l’immensa majoria de les persones que tenen la sort d’haver-lo conegut, i d’haver treballat amb ell. Jo, Josep Maria, no faig més que rebre mostres d’afecte cap a la teva persona.

Read Full Post »