Tenir un propòsit no és fer feina

Tenir un propòsit no és fer feina. Una veritat que canta Joan M. Serrat inspirada en un escrit del poeta Joan Salvat Papasseit. Probablement no calgui tanta poesia ni tants poetes per mostrar una certa recança en les propostes del govern per afrontar a la crisi econòmica. No és el gran pacte d‘Estat que a CiU reclamem, però val a dir que pot ser un primer pas si s’apliquen mesures de forma immediata a partir de la seva publicació urgent en el BOE.

Ara, també és cert que no seria la primera ocasió que Zapatero incompleix els seus acords. Malgrat els precedents, a CiU estem disposats a atorgar-li el benefici del dubte. Cal dir, a més, que ens oposem amb rotunditat a la negativa del govern a ajornar la puja de l’IVA prevista per als propers mesos. Amb més impostos, no farem augmentar el consum, no afavorirem la competitivitat de les empreses, no facilitarem més inversions empresarials i tampoc no millorarem la liquiditat del sistema. I molt menys, amb un augment de l’IVA contribuirem a que la pròxima temporada turística sigui bona. CiU insistirà perquè l’impost no s’apugi fins que no haguem entrat en la reactivació econòmica.

A les propostes del govern -reivindicacions nostres de fa molt temps-, els hi falta concreció. Volem mesures concretes i terminis inajornables per aprovar la reforma laboral entre els agents socials. I si l’acord social i econòmic no s’assoleix, ha de ser el Congrés el qui legisli sobre la reforma loboral. Volem també concreció en les xifres de la retallada de despeses de tots els organismes.

No podem continuar marejant la perdiu i no prendre decisions, amb paraules que no arriben a fer-se realitat No és fàcil ni popular reduir la despesa pública, ni aprimar les partides pressupostaries, però es necessari. Durant massa temps el governs de la Generalitat i el de l’Estat han estirat més el braç que la màniga i el resultat ha estat un dèficit disparat. L’austeritat s’ha d’imposar.

Vull dir que també ens satisfà a priori la proposta de la vicepresidenta Salgado de reduir la morositat de l’Administració a 30 dies, tal com havia sol•licitat CiU. És curiós que el que el PSC va votar en contra al Parlament sigui llençat ara com a novetat pel govern de Madrid. És de sentit comú acceptar que l’Administració ha de facilitar i no ofegar els nostres empresaris. Reduir els terminis de pagament que en l’actualitat ultrapassen els 80 dies fins als 30 és una mesura que hem proposat nosaltres i que es veurà en comissió parlamentària el proper dia 23.

Cal detallar com i en quins terminis es durà a terme aquesta reducció. Massa vegades el govern Zapatero ha llençat propostes i promeses que han acabat en paper mullat. Aquesta és la nostra desconfiança que, val a dir, el govern Zapatero s’ha guanyat a pols. És ell qui ha de demostrar que aquesta vegada va de debò. És l’única condició que CiU posa als membres del govern: que compleixin la seva paraula.

Read Full Post »

Enganyats i a pagar el beure!

Quan el president de la Generalitat va comparèixer abans d’ahir en roda de premsa sabia perfectament que a l’endemà les dades de l’atur farien una altra rebolcada al seu govern i al de l’Estat. Per això va dir que la seva prioritat era lluitar contra la crisi. Justament el que des fa molt temps reclama Unió i CiU als dos governs,i malauradament sense cap èxit. Ara ho veu? Una mica tard, no?

Ahir els que salven el govern Zapatero a Madrid, és a dir ERC i ICV, van treure pit i van remarcar que han aconseguit ampliar retroactivament les ajudes del govern per als aturats des del primer de gener. Mesura social però arbitrària, improvisada i poc endreçada i també injusta, i si no que li expliquin a qui va acabar l’atur el 31 de desembre. Això no és governar, sinó fer d’ONG –i que s’entengui bé que valoro moltíssim la important tasca de les organitzacions no governamentals.

El govern de l’Estat opta per repartir ajudes i per incrementar el dèficit perillosament en lloc de fer polítiques que creïn ocupació i que premiïn les empreses i els autònoms que mantenen els seus llocs de treball, i que a més tenen capacitats de crear-ne. És a dir en lloc de donar eines per superar la crisi, només dóna ajudes –i no les critiquem perquè son necessàries-, o dit en altres paraules en lloc de la canya, dóna el peix.

El president Montilla també va lloar l’acord de finançament, és a dir va lloar un dels incompliments de l’Estatut. Demostra un cop més la submissió al PSOE del seu govern i de les formacions polítiques PSC, ERC i ICV, que farà difícil pagar els serveis que necessiten els catalans. Una altra vegada, primer Zapatero i l’estabilitat dels governs de l’Estat i del tripartit abans que Catalunya i els seus interessos. I com si no fos ridícul, la vicepresidenta Salgado diu que, com que la Generalitat no ha ingressat prou diners, n’haurà de tornar part dels que ha rebut. És a dir, enganyats i, a més, hem de pagar el beure.

Porca misèria!, diuen. Som el país de la UE que té més atur i ja ningú no dubta que, mentre els altres se’n surtin, nosaltres continuarem arrossegant la crisi. I per acabar-ho d’arrodonir, hem de suportar les trifulgues internes del tripartit, la seva manca de planificació i la seva mala gestió. Continuarem perdent oportunitats de país per la seva incapacitat d’afrontar la crisi. Les tres forces que donen suport al govern ja pensen en les eleccions catalanes i treballen per tornar a sumar -volen fer seu el lema de junts per sempre. Per això el PSC, ERC i ICV treuen pit, però se’ls hi veu el llautó.

Ara, l’avantatge és que també els ciutadans podran començar a pensar que les eleccions al Parlament de l’any que ve són l’oportunitat perquè Catalunya torni a aixecar el vol, per sortir del desgavell del tripartit, per recuperar la dignitat i la força moral de país que sempre ens ha caracteritzat. Bufen aires de canvi – a l’Ajuntament de Barcelona ja són gairebé huracans- i a la Generalitat cal també un canvi que faci valer Catalunya. Si sumen tornaran a repetir el tripartit –ja ho han dit. Els ciutadans tindran un altre cop el poder de decisió a les mans.

Article publicat a l’e-notícies avui 3 de setembre de 2009.

Read Full Post »