algú sap on és en Saura?
És interessant comparar el que viu el carrer amb el que viu el tripartit. Des de dilluns, tots els mitjans ens informen minut a minut del efectes de la nevada a Catalunya, dels ciutadans incomunicats, dels talls elèctrics –llum, calefacció amb 50 mil persones encara afectades, tres nits sense llum!-, de la mancança de línia telefònica, de les persones que no van arribar on volien, dels 34 mil nens i nenes que avui encara no aniran a escola. I mentrestant el Parlament debat a proposta d’una de les forces que dóna suport al tripartit sobre la llei de referèndums i consultes populars. És una llei poc ambiciosa que, a més, ens obligarà a demanar permís a Madrid per dur endavant qualsevol proposta. És un gran èxit d’una ERC paradoxal.
El tripartit té gustos estranys i fa esperpèntics jocs malabars. Tenim un país preocupat per les deficiències de gestió davant de la nevada i la resposta dels seus polítics és debatre qualsevol altre cosa, que a més no podem decidir aquí. El que preocupa a la gent del carrer, ja no és perquè es va actuar malament i tard el dia de la tempesta, sinó per què l’endemà no és va reaccionar amb prou eficiència. I tant que es pot millorar. Sabíem que nevaria, però els efectes de la nevada i de l’auxili a les persones afectades ha estat deficient i ha arribat tard, molt tard. I ara els d’ICV parlen d’un monstre metereològic i carreguen contra les companyies d’electricitat, ells que són els que obstaculitzen la connexió elèctrica. Haurien de tocar de peus a terra, s’haurien de mirar al mirall i buscar els possibles monstres interiors que s’hi amaguen.
L’espectacle, torno a dir, ha estat esperpèntic. Un conseller d’Interior, Joan Saura, de viatge a les Balears quan sabia que nevaria, però que ni tan sols es creia les seves previsions. Ja és la segona vegada que protagonitza situacions pintoresques: la primera amb les maletes a la mà en una situació complicada a l’aeroport i ara a ses Illes, sabent que hi havia risc de temporal a Catalunya. I el seu secretari general, Joan Boada, informa molt malament –i això és imperdonable-, dóna dades en roda de premsa, que ha d’anar corregint sobre la marxa perquè els missatges de telèfon que reben els mitjans públics desmenteixen el que acabava d’explicar. I ho fa amb un somriure inconscient. I afirma, amb poc sentiment, que una persona ha caigut morta damunt la neu i que no ha estat a l’inrevés, que la neu hagi caigut damunt la persona.
El departament dirigit per Joan Saura és un exemple constant de feina mal feta: ha gestionat malament totes les situacions de crisi que ha tingut. La improvisació i el desconcert han estat la seva marca d’identitat. És inconcebible que no hagin après res desprès de tants fracassos.
Qui demanava dimissions l’any 2001 per una nevada es mostra satisfet avui per l’actuació davant la de dilluns. Afortunadament seran els ciutadans els que tinguin la última paraula per manifestar la seva satisfacció o el seu enuig amb una conselleria i un conseller que si és manté en el seu càrrec és únicament per la feblesa del president a causa dels vots que li calen per seguir en el poder. És evident que no és l’eficàcia la que manté Saura al càrrec. Només li demano al conseller una darrera cosa: que s’abstingui de donar lliçons i que no es faci jugar tant al “on es Wally”.
Catalunya te mig milió d’aturats, un futur econòmic incert, despeses de milers de famílies molt angoixades per la crisi i les seves conseqüències i una Agència de Cooperació Internacional que fa anar les targetes de crèdit com confetti, amb el vist i plau del vicepresident del govern de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira. Fins i tot, es va mostrar cofoi amb la seva actuació i no va dubtar a utilitzar una ironia fora de to quan al Parlament li van demanar explicacions. Carod es va despenjar parlant d’esmorzars quan se li demanava sensibilitat, control, rigor i austeritat.
joanaortega.wordpress.com 