Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘sentit de país’

El primer dret del treballador és tenir feina

Amb el fracàs d’aquesta matinada de les negociacions entre el govern i els agents socials per consensuar un acord sobre la reforma laboral, la pilota és a la teulada del govern que s’ha mostrat del tot indecís davant aquesta necessitat de l’economia. Malgrat que a última hora d’ahir semblava possible que sindicats i patronal arribessin a un acord que evités al govern prendre una decisió -que ha volgut evitar per no assumir responsabilitats-, ara ja no hi ha temps per més subterfugis ni per més indecisions.

Des de CiU ja hem manifestat la nostra disponibilitat a participar en l’elaboració d’aquesta reforma laboral que, a més de necessària, ara ve exigida per les institucions i organismes econòmics internacionals. És evident que Zapatero ja no té cap credibilitat ni dins ni fora del país. Per això el govern actua des de ja fa algunes setmanes obligat per les ‘recomanacions ineludibles’ de l’exterior.

Però per que tingui el nostre suport, Zapatero ha de comptar amb nosaltres per elaborar aquest nou marc de relacions laborals. No busquem protagonisme. Sabem el que precisa el nostre mercat laboral i dubtem que el govern per si sol sigui capaç de dur endavant la reforma. La por a quedar malament davant els sindicats, de perdre popularitat, els ha dut a aquest ultimàtum que venç la propera setmana, amb l’agreujant que si la reforma resultant és insuficient, la situació esdevindrà encara pitjor i els deures que Zapatero no ha fet ens vindran imposats, augmentats i dictats des de Europa.

Si Zapatero vol el nostre suport, la reforma no pot ser en cap cas un maquillatge per salvar les formes. S’ha d’acabar amb la dualitat de contractes indefinits i temporals, cal lluitar contar l’absentisme laboral que llastra la competitivitat i s’ha de tenir en compte la situació de l’empresa per facilitar la seva viabilitat. En fi, cal ser més flexible davant cada situació sense que això impliqui deixar indefensos els treballadors. Hem d’entendre que el primer dret del treballador és tenir feina i que, sense feina, no hi ha cap dret a defensar.

Sense feina, no hi ha cap dret a defensar

Evidentment, hi ha moltes qüestions a tractar en una qüestió tan sensible com aquesta. Però ja li diem al govern que, si la reforma proposada és la que creiem que necessita el país, li donarem suport sense complexos, però que, si pensem que no és la que toca, ens hi oposarem també sense cap tipus de complexos.

La situació molt greu de la economia espanyola -com el mateix Banc Mundial va definir ahir- no admet més ajornaments i tampoc més tebiesa.

Anuncis

Read Full Post »

Article publicat a l’E-Notícies

fogueraLa crisi continua fent estralls. Dia a dia crema llocs de treball com hem vist cremar les fogueres de Sant Joan. Està reduint a cendres un teixit productiu sense que els responsables de buscar solucions es donin per assabentats. Cal emprendre mesures, i deixar-se de romanços i mirar cap una altra banda esperant que minvi la tempesta. Ja que el tripartit no té idees, ni lideratge, ni capacitat per actuar, cal ajudar-lo i dir-li què pot fer. Per començar és necessària una reforma del mercat laboral. Que no s’espanti ningú. L’objectiu no és abaratir l’acomiadament, ni collar els assalariats, ni ofegar els treballadors, sinó facilitar la contractació. La nostra progressia, la catalana i la de l’Estat, ha cridat tantes vegades la consigna que empresari i explotador són sinònims que ha acabat per creure aquesta mentida.

No hi ha cap empresari que tingui com a objectiu fonamental explotar ningú. Hi ha gent emprenedora que el que vol és posar en pràctica una idea per obtenir uns beneficis, però que necessita treballadors per dur-la a terme, i d’això tant senzill en surt una empresa. Hi ha gent que és capaç d’assumir riscos per engegar i consolidar-ho. Hi ha gent que creu que si la seva iniciativa funciona podrà ampliar-la i arribar a un mercat més ampli, per la qual cosa necessitarà contractar més personal. Afortunadament, a Catalunya, encara hi ha gent d’aquesta mena que el que demana ara, com ho feia abans, és que l’Administració no posi pals a les rodes.

És això del que parlen quan proposem reformar el mercat laboral. Ja està be d’associar aquesta reforma amb una retallada de drets dels treballadors. El maniqueisme de la progressia i la debilitat d’ideari del tripartit ha permès que alguns mirin amb mals ulls els emprenedors, oblidant que si no hi ha empreses no hi haurà ni llocs de treball a defensar ni treballadors que protegir.

Flexibilitat vol dir adaptar-se a la situació sense trencar l’esperit de les normes acceptades. També en això ens falla el tripartit. Ho hem vist aquesta setmana amb les dades del turisme. Les exigències de l’Administració fan perdre competitivitat als nostres hotelers i restauradors, en uns moments que el sector ja està prou deprimit per la crisi. Cal saber ser flexibles i cal recordar que sovint, el sentit de país, és cosí germà del sentit comú, una característica que el tripartit per la seva mateixa concepció no ha tingut mai.

Read Full Post »

titanic1Prou coneguda és la història del Titànic, el vaixell de luxe que es va enfonsar en la seva primera travessia atlàntica. D’aquell desastre, se’n poden treure moltes conclusions, però dins de la tragèdia, destaca la capacitat d’heroisme del capità i de la tripulació. Si cada oficial hagués donat les ordres d’evacuació ignorant les del seu superior, el desastre encara hauria estat molt pitjor. Malauradament el govern del tripartit, en uns moments de gran tempesta econòmica (crisi) i política (finançament) actua com si no hi hagués cap capità a qui obeir, perquè el capità (José Montilla) està desaparegut.
Essent de primera magnitud la crisi actual l la manca de finançament, no són, malauradament les úniques situacions en les quals el futur de Catalunya queda sense decidir per la manca de cohesió, fermesa i sentit de país del govern tripartit. La llei d’Educació n’és un exemple. Demanen consens a l’oposició i des de CiU els hi hem ofert perquè la llei sigui de país i un instrument vàlid governi, qui governi a Catalunya. Però mentrestant, entre ells -entre els tres socis, PSC, ERC i ICV- és van llençant esmenes a la cara com qui llença caramels.
En mig d’una situació conjuntural dolenta, el tripartit ens vol embarcar en el Tritànic que navega per aigües d’interessos partidistes en lloc d’aigües d’interessos generals. Porten el país al desastre i només es preocupen de marcar diferències per tal de salvar la pell i la cadira, amb les seves esmenes contradictòries a un text acceptat pel propi govern.
El grau de contradicció, esperpèntic en si mateix, és més perillós ja que estem parlat del futur de Catalunya, perquè la Llei d’Educació és la que marcarà el futur del país. Cal un canvi de rumb urgent per no anar directes contra l’iceberg de la mediocritat. Cal també un capità que lideri i una tripulació que assumeixi les indicacions. La diferència és la que hi ha entre navegar amb malt temps o un desastre sense supervivents. La diferència és un Govern cohesionat o el Tritànic tripartit i tritrencat.

Read Full Post »