De la desesperança a l’optimisme

Dissabte celebrem l’Onze de Setembre i paga la pena reflexionar sobre el que ha esdevingut aquest darrer any i sobre la situació actual. Val a dir que no ha estat un bon any per a Catalunya i que la Diada ens ha de servir per reivindicar i perexigir el compliment de l’Estatut, refrendat a les urnes.

La sentència del Tribunal Constitucional marca, sens dubte, un punt d’inflexió en la relació de Catalunya amb Espanya. Ara, cal redreçar el que el Constitucional ha estroncat i, sobretot, recuperar el respecte que a dia d’avui Espanya ja no té amb Catalunya. No és, però, l’única cosa que cal endreçar. La situació econòmica continua essent crítica amb centenars de milers de catalans sense feina i amb unes expectatives de futur poc optimistes.

Economia i política han de ser els nostres grans reptes i les nostres grans reivindicacions d’aquesta Diada. Però per millorar la situació, cal tenir un govern fort, cohesionat, seriós i sòlid i amb una visió clara del que vol el país. El govern tripartit no ho és. Els interessos partidistes s’han imposat als del país i hem vist com massa sovint les contradiccions internes han provocat una política d’estirabots sense rumb que ha empitjorat les coses.

La crisi econòmica ha afectat tot el món, però mentre la majoria de països ja l’està superant aquí la manca de previsió i les polítiques erràtiques, populistes i sense sentit del tripartit han fet que el nostre atur sigui el més elevat d’Occident. Cal que les coses canviïn per recuperar l’optimisme i la confiança.

La Diada ens recorda com Catalunya va ser capaç d’aixecar-se després d’una desfeta i que no podem oblidar mai que l’esforç, el treball i la voluntat d’assolir l’excel·lència és la nostra més preuada riquesa. També això s’ha deixat de banda en aquests anys de tripartit, que ha confós progressisme amb manca d’exigència. La Diada ve marcada també per la data de les eleccions al Parlament, una data que el president Montilla ha retardat per mantenir-se en el poder unes setmanes més i per veure si les conjuncions astrals li són favorables. A Unió Democràtica sabem que cal un canvi de govern per retornar Catalunya al lloc que mereix, i del que mai no hauria d’haver sortit si les coses s’haguessin fet bé. No ha estat el cas i el 28 de novembre és el moment de demostrar-ho. A CiU estem convençuts que sabrem retornar la il·lusió i l’optimisme si els catalans ens donen la confiança.

No serà fàcil, però mai han estat fàcils les coses per a Catalunya. Ara no serà una excepció, però si recuperem la cultura de l’esforç que ens ha fet forts i ens ha portat a ser capdavanters a Europa, superarem la crisi i la veu de del poble català tornarà a ser escoltada i respectada arreu. Des de la convicció i des de la fortalesa es defensen els ideals i es guanyen els reptes. Ho podem aconseguir perquè ho hem fet en el passat. Per això, cal recordar en aquest Onze de Setembre, com mai, que som una nació.

Read Full Post »

Ara cal donar la paraula al poble de Catalunya

Qui ha perdut amb la sentència és el país, el poble de Catalunya

Res no serà igual. La sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya suposa una victòria dels qui volen una Espanya uniforme davant la plurinacionalitat. El pacte constitucional ha saltat pels aires justament perquè un TC amb bona part dels seus membres caducats des de fa anys -i producte d’un bipartidisme manifest entre PP i PSOE que ha fet impossible la seva renovació- ha decidit que no s’ajusta a la Constitució el que va aprovar el Parlament, el Congrés i que el va refrendar el poble de Catalunya. L’acord constitucional del 78 s’ha trencat i ara caldrà obrir noves vies

Ha estat un cop de porta que tindrà profundes conseqüències més enllà de les valoracions superficials que fan socialistes i populars quan diuen que són les seves tesis les que han guanyat. Els uns al·leguen que han estat pocs els articles declarats inconstitucionals. Els altres presumeixen que justament hi ha hagut articles declarats inconstitucionals. Uns i altres és diuen guanyadors sense entendre que qui ha perdut és el país, el poble de Catalunya.

Ara s’obre un nou escenari i un nou camp de batalla que nosaltres haguéssim volgut que no hi fos perquè el que reclamàvem era que l’Estatut tingués plena vigència tal i com el va aprovar el poble de Catalunya. Aquesta nova situació farà que en els propers dies participem en una manifestació unitària en contra de la sentència. Us convido a tots que hi assistiu per expressar-ne el vostre rebuig.

Necessitem un govern fort, sòlid, estable i cohesionat

Necessitem un govern fort, sòlid, estable i cohesionat per afrontar la desfeta i per defensar Catalunya. El tripartit ja no ho pot fer. Dels tres socis han sortit tres veus amb iniciatives oposades i/o contradictòries. Cadascú diu que s’ha de fer una cosa diferent. És evident que així no ens podrem fer escoltar a la resta de l’Estat i tampoc podem defensar-nos amb reclamacions contraposades.

Catalunya necessita un govern amb un lideratge fort i amb un gran suport parlamentari. El tripartit no el pot oferir. No ho ha fet fins ara, i encara menys ho podrà fer en el futur. Per aquest motiu, hem demanat al president Montilla que les eleccions de la tardor es convoquin el més aviat possible per proporcionar, com abans millor, un govern fort a Catalunya.

És el que cal i el que demanem. Més enllà de les protestes al carrer i d’iniciatives parlamentàries que es prenguin, cal actuar amb unitat, amb rigor i amb fermesa. I això només ho pot oferir el nou govern que surti de les urnes.

Ara s’ha de  donar la paraula al poble de Catalunya, perquè decideixi qui vol al front d’aquest nou repte. Això demanem al president Montilla: que faciliti que siguin tots el catalans els que decideixin com abans millor qui volen que governi el país en els propers quatre anys carregats sobretot de dificultats econòmiques. El poble ha de tornar a tenir la paraula. No ho allarguem més innecessàriament, no calen més retards. Catalunya ha de recuperar la dignitat i el respecte com a poble que s’han perdut en els darrers anys.

Read Full Post »

La última gota

Publicado en El Mundo

Cuando un vaso se desborda, tenemos la tentación de culpar del desastre a la última gota, olvidando que han sido otras miles las que lo han llenado hasta rebosar. Así sucede en estos momentos con la política. Afloran casos de corrupción y les culpamos de la desafección que se palpa en Catalunya. Vemos la gota, la última, y olvidamos el mar a punto de colmarse.

Falta liderazgo y actuamos como si esa carencia no fuera un problema. Sin un líder que marque el camino, la marcha siempre es más difícil. En la actualidad nuestros gobernantes, tanto en Cataluña como en España, no tienen ni alma ni madera de líderes. Siempre es más difícil mantener la credibilidad cuando se utilizan las matemáticas para alcanzar el gobierno con la suma de los partidos derrotados, como ocurre últimamente en Catalunya. Sí, es democráticamente irreprochable, pero, difícilmente comprensible para la mayoría que cree que los más votados deben tener la oportunidad de formar gobierno. Liderazgo y credibilidad en el sistema, dos gotas más que pusimos en el vaso.

Pero hay más, una lluvia fina, constante, que todo lo empapa: la ineficacia de la administración. ¿Cómo calificar que haya miles de pisos de protección oficial vacíos mientas decenas de miles de ciudadanos buscan vivienda? También genera desafección. ¿Creemos que la bronca constante de una parte de la política nos acerca a la ciudadanía? Sólo llegan a la opinión pública las descalificaciones partidistas, las réplicas y contrarréplicas más o menos hirientes como si cualquier atisbo de propuesta para solucionar los problemas reales de la gente no existieran o no nos interesaran. Y existen, y nos interesan, pero no llegan a la sociedad. Y no únicamente es responsabilidad de los políticos, sino que también lo es de algunos medios de comunicación más pendientes de un buen titular que de la propuesta útil para los ciudadanos. Debemos reflexionar sobre ello, los políticos y los medios, especialmente los públicos, y dedicar menos espacio a la política  declarativa y al periodismo que provoca, y más espacio a los debates sobre temas que preocupan a la gente.

Pero ha habido más gotas y más lluvia. La bronca y la descalificación del adversario no sirven para nada, salvo para destruir. Hay  partidos políticos que basan sus campañas y su acción en descalificar y destruir al adversario, porque en realidad son incapaces de construir propuestas en positivo, alternativas que den respuesta a los problemas y necesidades de la sociedad. Yo reniego de esta forma de hacer política, porque creo que la política es diálogo y que el adversario no es una pieza a batir, sino parte de una realidad global que nos incluye a todos. Necesitamos a nuestros adversarios para complementar nuestra verdad, que sabemos que no es absoluta y que necesita de la aportación de las otras verdades, si creemos en una sociedad plural como la catalana. Y polémicas como la actual sobre el Tribunal Constitucional deben ser derivadas hacia el equilibrio, difícil pero posible, entre la aceptación crítica de las instituciones y el reconocimiento indiscutible de la dignidad de las personas, y lógicamente también de los pueblos. En ese contexto, debe verse el editorial conjunto de los diarios catalanes. Sin el diálogo, no hay progreso.

Algunos creen que los partidos nos hemos convertido en cotos cerrados, impermeables a la sociedad y endogámicos. Yo reivindico que no todos los partidos, ni todos los políticos somos iguales, y pienso que hay que romper con esta percepción. Hoy, más que nunca, es necesario acercar la política y a los políticos a la sociedad. De eso hablamos cuando planteamos la necesidad de reformar la ley electoral. Hay que acabar con  las listas cerradas  y ofrecer a cada comarca la posibilidad de elegir a su representante directo. Pero de nada servirá si no escuchamos, si no caminamos por las calles, si no nos sumergimos en la realidad cotidiana de las personas y en sus problemas y preocupaciones. Hay que recuperar la política de la alpargata y aparcar la exclusividad de la corbata y de los despachos con poca ventilación. Solo así conseguiremos que la gente se vuelva a enamorar de la política.

Son muchas las gotas que han precedido a la última. Con cambios profundos en las actitudes y la forma de hacer política podremos revertir la situación, con valentía, con la verdad por incómoda que sea y con la defensa de principios y valores propios. No es fácil, lo sabemos, pero es más necesario que nunca.

Muchas gotas llenan el vaso. Ahora hay que empezar a vaciarlo y, sobre todo, evitar que vuelva a colmarse. Lo propongo desde el catalanismo y la centralidad de Unió Democràtica, centralidad en sus propuestas y también en su actitud y voluntad de no excluir a nadie. Creo en ello, como creo en los valores que Unió representa: los del humanismo que ha sido capaz de construir Europa. No es fácil, pero sí posible.

Read Full Post »