Els últims mesos el tripartit va estirar més el braç que la màniga

Us adjunto l’article “Ajust a l’estat de comptes” publicat pel diari ARA ahir dissabte, dels periodistes David Miró i Ferran Casas

Ajust a l’estat de comptes

La primera vicepresidenta que ha tingut Catalunya no renuncia ni a marcar perfil ideològic ni a denunciar el que considera una gestió deficient de l’anterior govern d’esquerres, al qual acusa de tirar de veta al final de la legislatura tot i saber que estaven en números vermells. Ella és l’encarregada també de supervisar les polítiques d’estalvi dels departaments per fer realitat el pla de sanejament presentat ahir. I això inclou fins i tot revisar la factura del cafè.

“Aquest Govern té una forta càrrega ideològica, nacional i humanista”

El Govern va aprovar ahir un pla d’ajust que preveu retallar un 10% la despesa global amb propostes com ara la venda o rendibilització de patrimoni. Ens en pot posar algun exemple?

Sí. El nostre departament té ubicades les seves direccions generals i secretaries en diferents edificis de Barcelona. Racionalitzarem l’espai per aglutinar al màxim possible les instal·lacions administratives. De moment, el que li anuncio és que a finals d’aquest 2011 traslladarem les dependències que ara acullen la Direcció General de Relacions Institucionals i altres serveis a la Diagonal de Barcelona a la Via Laietana 69, on l’edifici és de propietat i està gairebé desocupat. A la Diagonal, el cost de les oficines és d’1.300.000 euros anuals que estalviarem.

Té més o menys calculat quin percentatge de reducció i d’estalvi correspon al seu departament?

De moment tots els departaments ens hem compromès a reorganitzar els nostres serveis pensant en un 10% d’estalvi. La concreció final quedarà reflectida en els pressupostos que el Govern presentarà al Parlament al mes de març.

A què atribueixen el dèficit heretat? A la mala gestió o als incompliments de Madrid?

Hi ha uns incompliments de l’Estat i també una incapacitat de reclamar i plantar-se amb el govern amic , i després la gestió no ha estat del tot bona. En els últims mesos la Generalitat ha estirat més el braç que la màniga sabent quina era la situació econòmica que deixava.

El mes de maig passat va presentar un pla d’estalvi de 1.670 milions d’euros i CiU hi va votar en contra. Va ser un error?

Si aquest pla d’austeritat hi era jo l’he notat molt poc, i si hi vam votar en contra és perquè no el deuríem trobar prou auster…

Ara necessitaran suports per aprovar un pressupost inferior en uns 3.000 milions…

Sí, i estem portant les mesures d’austeritat a nivells gairebé ridículs…

Per exemple?

Doncs estem mirant la despesa de cafè dels departaments. I si ens podem estalviar 3.000 euros a cada departament doncs benvingut sigui.

Ha d’haver-hi menys funcionaris?

A la llarga sí perquè exceptuant els metges, policies i mestres les baixes no es cobriran. Tenim una administració que potser s’ha engreixat massa i l’hem de resituar.

Donar incentius al sector privat és una manera de reduir despeses?

No s’ha de penalitzar aquell que té una mútua perquè ajuda a destensar el sistema públic. En l’ensenyament és un tema de llibertat. I avui dia aquelles persones que volen portar els seus fills a una escola amb un ideari determinat estan penalitzades, perquè no tenen la gratuïtat.

Quin estalvi global preveuen al seu departament?

Calculem que uns dotze o catorze milions d’euros.

Tenen previst reduir organismes com el Memorial Democràtic.

S’ha de redimensionar, no té sentit que hi hagi una direcció general del Memorial i, a més, l’espai físic on es fan les exposicions.

No desapareixerà?

No, tot i que no comparteixo la política d’ICV. Està bé preservar la memòria de les víctimes, però no m’agrada que ningú es pugui atorgar la paternitat o la potestat de representar-les a totes. No es pot fer política amb això.

S’ha fet política amb això?

Sí, perquè s’hi han destinat molts recursos, molt personal i jo crec que en aquest moment no és la prioritat. Hi ha un excés de personal sense tenir una tasca que ho justifiqui.

Vostè diu que ICV va polititzar la institució del Memorial, però si ara vostès li canvien el sentit no l’estan polititzant també?

No, jo el que dic és que en lloc de destinar-hi quaranta persones potser n’hi destinem deu. El que no tenia sentit, ni ara ni abans, és fer aquest dispendi en personal i duplicar l’organisme en dos espais.

Vostè és la primera vicepresidenta de Catalunya, però al Govern només hi ha un 25% de dones. Són poques o són les que hi ha d’haver?

Foto: ARA

Aquest Govern no s’ha fet amb quotes de partit ni amb quotes de gènere, però l’enganyaria si digués que hi ha prou dones. El talent femení hi ha de ser més present. Al segon nivell del Govern, el dels secretaris generals, la majoria són dones, especialment al meu departament. El meu nomenament és també una manera de visualitzar el talent femení.

Vol dir que és vicepresidenta perquè no hi ha prou dones?

No té res a veure. Aquest càrrec ve a reforçar una àrea estratègica per al Govern com és el departament de Governació i Relacions Institucionals. Tinc l’encàrrec de tutelar les relacions amb Madrid en un moment complicat, també les relacions amb el Parlament són importants, atès que no tenim majoria absoluta, i les relacions amb l’administració local. Un altre gran repte és la modernització de l’administració. Hem de simplificar i agilitzar tots els processos.

Fins a quin punt un director general ha de ser de designació política?

Aquí hem fet un pas endavant. Mai un Govern ha tingut tantes persones alienes a l’estructura política dels partits. És un Govern transversal i sense etiquetes.

Vostè ha dit que és un Govern ni de dretes ni d’esquerres. És un Govern postideològic?

No, és un Govern amb una forta càrrega ideològica. És un Govern nacional i amb una càrrega humanista important, i això també és una aportació del partit que represento, Unió Democràtica.

La lluita contra la crisi és incompatible amb l’agenda nacional?

No, el que passa és que la prioritat és treure el país de la crisi, però això tampoc ho podrem fer si no reivindiquem el nostre autogovern. Per això hem de ser bel·ligerants i durs amb l’estat espanyol. No es poden menysprear els compromisos, Catalunya no pot ser moneda de canvi, i ara tenim un PP i un PSOE en clau electoral que utilitzen la qüestió catalana per treure rèdits polítics. I no ho podem admetre.

El senyor Javier Arenas també diu que serà bel·ligerant si un nen andalús és escolaritzat en català…

El PP fa temps que basa la seva política en la confrontació i aquí ho vam patir durant la campanya de l’Estatut i ho tornarem a patir.

El PP està despertant l’ombra del senyor Aznar i només CiU ho pot frenar

Els fa por aquest PP?

Ens fa por un PP crescut perquè està despertant l’ombra del senyor Aznar i d’alguna manera tornem als temps de la majoria absoluta. Catalunya haurà d’alçar la veu per impedir la majoria absoluta del PP, i això només ho pot fer CiU.

Durant el tripartit hi va haver un alt grau de tensió amb l’Estat. Ara pujarà o baixarà?

Hem viscut una etapa de submissió de Catalunya, però amb molt de soroll; i com menys soroll millor, com menys declaracions crispadores millor. Però alhora més fermesa i bel·ligerància per defensar allò que ens pertoca.

Vostès s’ha marcat objectius difícils, com renegociar traspassos ja tancats…

El que no farem és renunciar a res. Dels quaranta traspassos previstos se n’han fet onze, i d’aquests, sis de manera incompleta. Que serà difícil i complicat? Sí, molt. Per això fer d’àrbitres a la política espanyola ens aniria molt bé.

Com serà la seva relació amb el senyor Duran?

La coordinació serà perfecta, tinc la sort de tenir l’actiu del senyor Duran i Lleida, una persona que sempre ha estat bastint ponts entre Catalunya i Espanya. Per a mi és un luxe tenir-lo sota la tutela del meu departament com a president de les comissions bilaterals.

Unió Democràtica ha monopolitzat la relació amb Madrid?

Seria ridícul que el president del grup parlamentari no tingués un paper però també el tindrà el president de la Generalitat.

La possibilitat de la independència la situa no ara, sinó molt a llarg termini (J. Pujol)

Li ha sorprès la postura de Jordi Pujol sobre la independència?

No, respon a una evolució personal, però en tot cas es tracta d’una possibilitat que el president situa no ara, sinó molt a llarg termini.

Des del Govern es donarà algun suport de tipus logístic a la consulta sobiranista de Barcelona?

És que no es pot. L’acompanyarem, hi donarem suport i si els ajuntaments faciliten espais no hi posarem cap problema. Però com a Govern d’aquest tema no n’hem parlat.

El programa de CiU defensa les vegueries però vostè ja ha dit que de moment la llei no s’aplicarà.

No és la prioritat. La llàstima és que s’han fet les coses malament, s’ha començat la casa per la teulada. La llei de vegueries té dos grans errors, un de jurídic i un de polític. Polític perquè no van tenir el consens del territori, i jurídic perquè primer calia fer una llei de governs locals. I ara què es pot fer amb la llei de vegueries? Es pot anar a les quatre diputacions i canviar-ne el nom.

I ho faran?

No ho farem. Primer per la confusió que pot crear i després perquè les coses s’han de fer bé.

Què faran llavors? Guardar la llei en un calaix?

No, primer farem la llei de governs locals i després farem totes aquelles reformes d’àmbit legislatiu estatal que ens permetin primer modificar els límits territorials i suprimir les diputacions. No aplicarem la llei fins que no ho haguem fet.

Estan oberts a canviar el nombre de vegueries?

Tot allò que es faci en pro del consens del territori és positiu.

La llei electoral és prioritària?

L’hem de tenir. La ciutadania ens exigeix relacionar-se d’una manera més transparent i efectiva amb els seus representants. Ha de tenir dues premisses: preservar l’equilibri territorial, per tant el territori no ha de perdre pes, i en segon lloc acabar amb les llistes tancades per facilitar una relació més directa entre ciutadà i diputat.

Va prometre el càrrec amb l’ajuda de Déu, i això va crear una certa sorpresa…

Jo crec en una laïcitat positiva i un respecte a totes les religions, però sense perdre de vista que a Catalunya el cristianisme i l’Església catòlica han tingut sempre un pes específic i una voluntat de ser més enllà del fet purament religiós. Tampoc crec que s’hagi d’expulsar el fet religiós de la societat catalana com s’ha intentat fer últimament. Ha estat un error.

Read Full Post »

L’endemà de la vaga general des de CiU convidem tothom a treballar pel demà i retrobar el camí de l’èxit

Avui, l’endemà de la vaga general per damunt de les xifres d’uns i d’altres, podem concloure que la jornada d’ahir va constituir un fracàs, del govern i dels sindicats, i que el únics que van ‘triomfar’ van ser els brètols antisistema de Barcelona. El govern va fracassar perquè va quedar clara la gran irritació social existent per la pèssima política feta davant la crisi econòmica. El president Zapatero només s’ha decidit a governar impulsant una reforma laboral i una política de contenció pressupostaria quan des de l’exterior, -OCDE, Unió Europea, Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i el propi president dels Estats Units- li han exigit que actues d’una vegada i es deixés de demagògies i sortís de la paràlisi governamental que ensorrava l’economia espanyola i que feia trontollar l’estabilitat monetària europea.

Ahir també varen fracassar els sindicats perquè malgrat tota la mobilització que van fer, malgrat els piquets i malgrat la implicació dels seus líders i caps, han vist com no han aconseguit la seva revindicació: la retirada de la reforma laboral. No es podia esperar una altra cosa.  Voler tornar a la situació anterior a la reforma és d’una irresponsabilitat que fa esborronar perquè ha estat aquella legislació laboral tan rígida i obsoleta la que ens ha permès que s’arribés a unes xifres d’atur rècord a Europa, i que a Catalunya suposen que sis-centes mil persones es trobin avui sense feina.

A Unió Democràtica estem convençuts que era necessària una reforma, i que hagués estat millor encara anar més lluny, i no pas per facilitar l’acomiadament ni per retallar drets -com volen fer creure els sindicats-, sinó per afavorir la contractació, per generar confiança i riquesa i per, en definitiva, fer viable el creixement econòmic i social.

Un altre reflexió que ens permet fer la vaga d’ahir es que cal una llei moderna que garanteixi el dret a fer vaga dels treballadors i el dret a treballar a qui vulgui fer-ho. Davant la societat canviant caldria també reflexionar sobre el paper que han de tenir els piquets informatius en ple segle XXI. Una figura que va ser necessària principis del segle passat però que a dia d’avui, amb tots els canals d’informació existents com a resultat de les noves tecnologies  resulta obsoleta.

També vull fer referència als incidents de Barcelona deslligant-los de forma absoluta de l’actuació sindical d’ahir, que malgrat alguns fets aïllats va ser plenament respectuosa. Malauradament, Barcelona s’ha convertit en la ciutat predilecte dels antisistema amb l’aquiescència de l’alcalde Hereu i de la conselleria d’interior de Joan Saura. Resulta patètic veure com es destrossa el centre de Barcelona mentre el número dos d’Interior, Joan Boada, es manifesta pels carrers de Girona com si no tingués res més important  a fer. Aquest desídia de les nostres autoritats per afrontar un greu problema que es repeteix aprofitant qualsevol manifestació, sigui vindicativa o sigui de celebració, es una mostra més de la incapacitat de l’ajuntament de Barcelona i del tripartit per fer front als problemes que preocupen i ocupen la societat.

A Catalunya, d’aquí poc menys de dos mesos tenim l’oportunitat d’escollir un govern nou en les eleccions al Parlament. Ara cal un govern que retorni la il·lusió, que sigui fort i cohesionat i que tingui un lideratge sòlid, decidit i segur del que es vol. A CiU estem convençuts que aquestes condicions les acomplim millor que ningú i que Artur Mas és el president que Catalunya necessita. D’aquí al 28 de  novembre treballarem per aconseguir-ho perquè retornar Catalunya al lloc que es mereix i que la indolència del tripartit li ha fet perdre.

Des del respecte a les persones que han fet vaga, també estem convençuts que és amb treball i no amb vagues generals com aixecarem el país. Perseguint l’excel·lència i no constatant el fracàs és com Catalunya tornarà a ser una regió líder a Europa. Per aquest motiu, l’endemà de la vaga general des de CiU convidem tothom a treballar pel demà i retrobar el camí de l’èxit.

Read Full Post »

De la desesperança a l’optimisme

Dissabte celebrem l’Onze de Setembre i paga la pena reflexionar sobre el que ha esdevingut aquest darrer any i sobre la situació actual. Val a dir que no ha estat un bon any per a Catalunya i que la Diada ens ha de servir per reivindicar i perexigir el compliment de l’Estatut, refrendat a les urnes.

La sentència del Tribunal Constitucional marca, sens dubte, un punt d’inflexió en la relació de Catalunya amb Espanya. Ara, cal redreçar el que el Constitucional ha estroncat i, sobretot, recuperar el respecte que a dia d’avui Espanya ja no té amb Catalunya. No és, però, l’única cosa que cal endreçar. La situació econòmica continua essent crítica amb centenars de milers de catalans sense feina i amb unes expectatives de futur poc optimistes.

Economia i política han de ser els nostres grans reptes i les nostres grans reivindicacions d’aquesta Diada. Però per millorar la situació, cal tenir un govern fort, cohesionat, seriós i sòlid i amb una visió clara del que vol el país. El govern tripartit no ho és. Els interessos partidistes s’han imposat als del país i hem vist com massa sovint les contradiccions internes han provocat una política d’estirabots sense rumb que ha empitjorat les coses.

La crisi econòmica ha afectat tot el món, però mentre la majoria de països ja l’està superant aquí la manca de previsió i les polítiques erràtiques, populistes i sense sentit del tripartit han fet que el nostre atur sigui el més elevat d’Occident. Cal que les coses canviïn per recuperar l’optimisme i la confiança.

La Diada ens recorda com Catalunya va ser capaç d’aixecar-se després d’una desfeta i que no podem oblidar mai que l’esforç, el treball i la voluntat d’assolir l’excel·lència és la nostra més preuada riquesa. També això s’ha deixat de banda en aquests anys de tripartit, que ha confós progressisme amb manca d’exigència. La Diada ve marcada també per la data de les eleccions al Parlament, una data que el president Montilla ha retardat per mantenir-se en el poder unes setmanes més i per veure si les conjuncions astrals li són favorables. A Unió Democràtica sabem que cal un canvi de govern per retornar Catalunya al lloc que mereix, i del que mai no hauria d’haver sortit si les coses s’haguessin fet bé. No ha estat el cas i el 28 de novembre és el moment de demostrar-ho. A CiU estem convençuts que sabrem retornar la il·lusió i l’optimisme si els catalans ens donen la confiança.

No serà fàcil, però mai han estat fàcils les coses per a Catalunya. Ara no serà una excepció, però si recuperem la cultura de l’esforç que ens ha fet forts i ens ha portat a ser capdavanters a Europa, superarem la crisi i la veu de del poble català tornarà a ser escoltada i respectada arreu. Des de la convicció i des de la fortalesa es defensen els ideals i es guanyen els reptes. Ho podem aconseguir perquè ho hem fet en el passat. Per això, cal recordar en aquest Onze de Setembre, com mai, que som una nació.

Read Full Post »

La societat catalana vol canviar, el canvi és possible i només passa per CiU

Després d’un any perdut, un futur per guanyar

L’agost és a tocar. A l’hora de valorar aquest any, el balanç és desolador. La crisi ha seguit el seu camí destructor sense que les accions dels governs del tripartit i de Zapatero hagin servit de gran cosa. Val a dir que la reacció dels nostres dirigents ha arribat tard i malament, i que les decisions preses no ho han estat per convicció, sinó per imposició del estranger.

Després de no fer cas a les recomanacions de CiU (calia reformar el mercat laboral i les despeses de les administracions, fomentar un pla d’austeritat, ajudar les empreses per afavorir les contractacions…), la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i el president dels Estats Units van cridar a l’ordre a Zapatero i van exigir que entomés les reformes que havia negat i les mesures que no havia gosat prendre. Zapatero no ho feia per por a quedar malament amb els sindicats i a quedar retratat a les enquestes.

S’han perdut dos anys per acabar fent el que Duran i Lleida li havia reclamat insistentment des del Congrés. Dos anys que han provocat que s’hagi retallat el sou a tots els treballadors de l’Administració pública, que s’hagi desbocat l’atur, que s’hagin retallat les prestacions socials, que les pensions hagin perdut poder adquisitiu, que no s’hagi complert la llei de dependència… Tampoc estem massa confiats dels resultats de la reforma laboral impulsada per Zapatero. Calia ser més valent i decidit, perquè el problema de l’atur a casa nostra requereix decisions valentes i decidides. No és amb mesures tèbies i decidides a contracor com es pot resoldre un problema de quatre milions d’aturats.

En plena crisi, tots els esforços s’haurien d’abocar a ajudar els empresaris a contractar treballadors i a formar millor la gent que s’ha quedat sense feina. Naturalment cal ajudar els aturats ja que els subsidis són uns ingressos indispensables per a la supervivència econòmica de les famílies. Però no poden ser-ne l’única solució. I això el govern no ho ha entès i segueix sense entendre-ho. Els pocs diners que queden a les arques públiques cal dedicar-los a reincorporar treballadors al mercat laboral. Aquesta -la millor inversió que es pot fer en aquest moments en matèria d’ocupació- tampoc s’està fent.

A Catalunya les coses no han anat millor. A la crisi econòmica cal afegir-hi la crisi política que ha provocat la sentència del Constitucional contra l’Estatut i la preocupant manca d’unitat -una vegada més- del tripartit en la seva resposta. El PSC ha demostrat un cop més que, davant el dilema Catalunya o PSOE, sempre tria el PSOE. Per això, el PSC va votar a Madrid una resolució diferent a la que havia votat al Parlament. Així no es demostra la unitat d’un país, ni la força d’una societat, capaç de mobilitzar més d’un milió de persones als carrers de Barcelona per palesar la seva indignació davant la mutilació de l’Estatut aprovat a les urnes.

Del tripartit ja no podem esperar res. No ho van fer bé en els anys de prosperitat econòmica, i molt menys ho han fet en els temps de penúria. Només volen amarrar els seus càrrecs i els seus interessos com a prioritat per damunt dels interessos de la societat. Catalunya necessita que es facin eleccions com més aviat millor. La societat catalana vol canviar, el canvi és possible i només passa per CiU. A través de les urnes, els catalans podran dir que volen un govern fort, cohesionat, rigorós, que defensi Catalunya amb les mans lliures i que faci que Catalunya torni a ser respectada. Soc optimista i estic convençuda que el temps del tripartit aviat haurà quedat enrere perquè ja no són creïbles les seves paraules i les seves promeses i perquè ja no es poden tolerar més els incompliments.

Bon estiu, i ens retrobarem a partir de setembre.

Read Full Post »

Catalunya no és rendeix, sinó que lluita amb més convicció i amb més constància quant se sent atropellada.

El 10-J no és la fi, sinó l’inici

La guerra dialèctica que s’ha generat davant la manifestació de dissabte en defensa de l’Estatut mostra l’actitud tacticista d’algunes forces polítiques i la descohesió existent en el tripartit que ha enviat a la societat catalana, com a mínim, tres missatges diferents sobre la resposta que s’ha de donar a la sentència del Constitucional. No és des de la divisió i la contradicció com defensarem els interessos de Catalunya. Tampoc ho és des de la indefinició del PSC que veu com el president de la Generalitat diu primer una cosa, després la matisa i mig es tira enrere emparant-se en un lema. I també tenim  la ministra de Zapatero i candidata catalana al Congrés de Madrid, Carmen Chacón que expressa la satisfacció de la “benevolència de la sentència”. Mai es benvolent una retallada a la voluntat i decisió d’un poble.

Espero que la manifestació de dissabte sigui un èxit –us convido a participar-hi- i desitjo que les picabaralles del tripartit no impedeixin que el carrers de Barcelona s’omplin de gent protestant per la sentència. Però el que cal també -el que proposem des de Unió– és entendre la manifestació com l’inici de la resposta a la decisió del TC de retallar el que el poble català ha decidit a les urnes.

El seguiment a la protesta l’hem de donar des de diumenge, des de l’endemà. Catalunya s’ha sobreposat a moltes desfetes i sempre ha defensat els seus interessos malgrat les adversitats. Ara, ho hem de tornar a fer. Per aconseguir-ho, hem de recuperar pel nostre país el lideratge que s’havia guanyat anys enrere gràcies a l’esforç de tants i tants catalans a la política, l’economia i a l’àmbit social, perquè Espanya ens escolti i ens respecti.

Cal dir-ho: entre tots els aspectes negatius que el mal govern del tripartit ens ha dut en els darrers set anys, el pitjor ha estat que han deixat de respectar Catalunya.

Cal redreçar la situació. Només des de la força del treball, de la competitivitat, de la generació d’ocupació i riquesa, del convenciment en el nostres valors, de la defensa de la catalanitat podrem recuperar el que el Tribunal Constitucional ens ha pres. I caldrà fer-ho des de diumenge perquè la manifestació de dissabte no esdevingui una protesta efímera i, per tant, estèril.

No és el que volíem, però és el que tenim i contra el que ens toca lluitar. Els nostres avantpassats ho van fer el 1714 en situacions terriblement més adverses; i els nostre pares i avis, el 1939. Ara, la situació, essent indignat i irritant, no revesteix el dramatisme, tot i que sí és semblant la incomprensió que Catalunya genera a la resta de l’Estat. Cal canviar aquesta percepció i només podrem fer-ho demostrant que Catalunya no és rendeix, sinó que lluita amb més convicció i amb més constància quant se sent atropellada.

Per això, la feina per recuperar el que ens han pres no acaba dissabte, sinó que diumenge torna començar.

Read Full Post »

Amb el desprestigi de les institucions que fa el tripartit no es construeix un país

Reivindicació de la política

Potser recorden del ‘Mans netes’, l’eslògan de Carod Rovira, quan encara parlava d’equidistància. Sembla que hagi passat tota la història del món des de aquell dia. En canvi, ara veig la voluntat d’amagar les mans del tripartit al mateix temps que els tres socis de govern exigeixen veure les dels altres, amb el blindatge que han fet de la comissió d’investigació del cas Palau.

No tinc cap problema en ensenyar les meves, tampoc les del meu partit, Unió Democràtica o les de la meva federació, CiU. Però em sembla indigne utilitzar el Parlament amb obscurs fins partidistes. Aquesta és la moral del tripartit i aquest es el fi de la comissió engegada al Parlament per investigar el frau del Palau de la Música. Això sí, només vol investigar el que pugui fer referència a l’oposició i no a l’actuació de qualsevol soci tripartitari o del govern de la Generalitat. Quan comença el cas hi ha dubtes més que raonables de la possibilitat que s’hagin comès irregularitats per part d’un conseller del govern. Es constat que l’objectiu d’aquesta comissió d’investigació es fer un tribunal polític i una campanya de desgast de CiU. Utilitza una figura, la de les comissions, que s’ha creat per fiscalitzar la  tasca de govern, per fiscalitzar l’oposició. El món a l’inrevés.

No és això el que la societat ens reclama. Si volem lluitar contra la desafecció, hem de dignificar la política. Soc conscient que sempre hi pot haver casos de malgovern, de corrupció. Però sabent això, la gran virtut de la democràcia és que pot engegar els mecanismes oportuns per corregir qualsevol desviació. La política és habitualment un exercici digne amb esperit de servei. Aquesta és la seva funció i les desviacions que hi pugui haver són excepcions. Reivindico la política i els polítics com a persones que treballen i s’esforcen per canviar i millorar la realitat en benefici de la majoria de la societat. És important que aquesta realitat sigui vista així i no després d’haver passat pel mirall distorsionador dels casos judicials actuals

Per supervisar l’exercici noble de la política hi ha la justícia i les lleis, els mitjans de comunicació, i el Parlament. Sempre hi podrà haver qui s’aprofitir, però els mecanismes democràtics són prou potents com per combatre-ho amb eficàcia. Amb el desprestigi de les institucions que fa el tripartit no es construeix un país. No és negant la transparència, ni posant pals a les rodes de les investigacions, com es guanya credibilitat. Catalunya no espera això del seus governants.

Des de CiU no entrarem en aquest joc que del tripartit, i no ho farem perquè volem retornar a la política el prestigi perdut. i Som conscients que només podem avançar des del respecte i el diàleg. Prou problemes tenim a la nostra economia com per perdre el temps en focs d’artifici que l’únic que persegueixen és erosionar la confiança de la societat en la seva classe política. La Justícia ja actuarà i, de fet, ho fa, sigui en el Cas Palau, el Pretòria o el Gürtel. El que els polítics hem de fer ara es oferir la màxima transparència i sobretot oferir solucions davant els greus problemes econòmics que Catalunya pateix. No es tracta com fa al tripartit de desviar l’atenció a la recerca de millorar els possibles resultats electorals. És legítim, però francament no és això el que la societat espera de nosaltres. El que ens demana són solucions per sortir de la crisi. I des de CiU hi treballem.

Read Full Post »

CCMA: El Tripartit actua com un govern ‘chavista’

En la defensa de l’esmena a la totalitat amb text alternatiu presentada per CiU al Projecte de Llei de modificació de la CCMA, he denunciat al Ple del Parlament que amb la imposició d’Enric Marín com a president d’aquest organisme, el Tripartit actua més com un govern chavista que un govern d’esquerres.

El Tripartit s’ha saltat totes les regles del joc i ha comès un acte antidemocràtic tenyit de tics autoritaris, i aquesta imposició no ajuda res a prestigiar ni els mitjans de comunicació públics ni el president de la corporació. No han volgut rectificar i són presoners de la seva actitud prepotent i la seva intransigència.

He fet un retret al conseller Tresserras sobre la falta de respecte cap a l’oposició i l’actitud totalment sectària i partidista de voler controlar els mitjans de comunicació públics fins al punt d’usar mecanismes antiestatutaris, tal com va dictaminar el Consell de Garanties Estatutàries per unanimitat.

Amb aquesta modificació, el Tripartit ha pervertit la llei i ha criticat la falta de coherència del Tripartit que fa uns anys parlava de consens i ara l’ha fet saltar pels aires. Què ha canviat ara? Canvien les regles de joc perquè no els són favorables, ja que la urgència només la tenien per fer un nomenament polític amb una clara intencionalitat política i amb l’únic objectiu de controlar els mitjans de comunicació públics.

Des que es va nomenar Enric Marín hi ha un partidisme intolerable als informatius dels mitjans de comunicació públics en algunes informacions, que acaben reescrivint l’actualitat política al dictat del Govern. En aquest sentit, acuso el Govern de corrompre els continguts i de derivar cap a la corrupció informativa, quan sota l’aparença d’una noticia redactada, titulada i maquetada el que hi ha són continguts propagandístics pagats amb diners públics.

Com pot ser que amb la mà dreta prediquin la despolitització i la desgovernamentalització dels mitjans públics i amb la mà esquerra practiquin el contrari, la imposició del màxim responsables dels mitjans públics?.

Estem arribant al final de legislatura d’una manera agònica i el Tripartit ha agafat una deriva molt perillosa.

Read Full Post »

Des de CiU reclamem al Tripartit i al Conseller Tresserras ambició nacional per defensar les emissions de Catalunya Ràdio i TV3 al País Valencià

 

Demano una  reacció al govern Tripartit i en especial al Conseller Tresserras davant la voluntat de la Generalitat valenciana de tancar les emissions de Catalunya Ràdio al País Valencià.

Hi ha una manca d’ambició nacional davant la possibilitat que la comunicació audiovisual catalana quedi completament mutilada. Primer va ser l’apagada de TV3 i ara la Generalitat valenciana hauria fet arribar a Acció Cultural del País Valencià un requeriment administratiu perquè tanqui en 10 dies les 12 antenes que emeten freqüències de Catalunya Ràdio.

TV3 i Catalunya Ràdio es van apagant perquè pel govern de l’Estat l’espai de comunicació català no és cap prioritat. Però és molt més greu, que tampoc sembli prioritari pel govern de la Generalitat de Catalunya.

 L’actitud de censura del Govern valencià ja no és un fet aïllat, sinó que després d’apagar TV3, la seva voluntat d’apagar Catalunya Ràdio reflecteix una clara estratègia per acotar i limitar l’expressió de la cultura i la llengua catalanes i convertir-les en conflicte.

 Reclamem al Tripartit i al Conseller Tresserras que defensin allò que ja s’ha convertit en un clam popular: que TV3 i Catalunya Ràdio siguin presents al País valencià, més quan l’era digital i les noves tecnologies ens permeten superar fronteres amb total facilitat.

Read Full Post »

Governar a cop de margarida

Segur que molts de vostès, com jo, recorden quan a la infantesa sotmetíem les més inversemblants qüestions a l’arbitri de les margarides. Davant qualsevol decisió començàvem a desfullar la flor, dient si tal cosa o no,  mentre els pètals queien. Un bonic entreteniment per la infantesa, però una pèssima decisió quan es tracta de fer política i de defensar un país.

La margarida d’aquells anys llunyans l’he retrobada ara en l’actuació del tripartit. D’una banda, proclamen la defensa de l’Estatut i, de l’altra, el vulneren, perquè ignoren el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que diu que el decret llei és antiestaturari, i que, per tant, la designació d’Enric Marin com a president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no s’ajusta a dret. És a dir, com si tingués una margarida a les mans, el govern tripartit, ara defensa l’Estatut, ara no, i el vulnera. Mentrestant passa el temps i el prestigi, la coherència, el rigor i l’excel·lència de Catalunya queden per terra com si fossin els pètals ja arrancats de la margarida.

Enric Marín ha estat destituït moralment per unanimitat pel Consell de Garanties Estatutàries. El govern incompleix el que diu l’Estatut amb la seva reforma arbitrària de la llei per escollir el president de la CCMA, una reforma contrària al que el poble de Catalunya va aprovar i a l’esperit de la mateixa llei que pretenia desgovernalitzar i professionalitzar els mitjans públics. No és una qüestió menor. No es pot anar a defensar a Madrid el que s’incompleix a casa nostra per part de qui diu vol defensar l’Estatut. La coherència, important a tots els àmbits de la vida, és una virtut que la classe política no pot oblidar mai, si no vol estar abocada a la desafecció, al desprestigi i a la riota.

¿Com volem que es prengui seriosament a la resta de l’Estat la nostra defensa de l’Estatut quan a Catalunya és el mateix govern el que se’l passa pel folre? Aquest governar-desgovernar de la margarida al qual ens ha habituat el tripartit ens ha dut a un grau de incoherència tan imponent que l’atac o la defensa d’una mateixa qüestió es superposen i es confonen. És una incoherència més com la d’ERC en la defensa de l’Estatut: incapaços de posar-se d’acord en una resolució unitària conjunta de les forces polítiques catalanes sobre les possibles retallades del TC a Madrid i, a més, sense cap mena de recel per abanderar la vulneració de l’Estatut amb la proclamació d’un decret llei antiestatutari que posa en evidencia els tics dictatorials i que és un símptoma clar d’un govern agònic, caducat i en estat de descomposició

Amb amics com aquests no li calen tants enemics al nostre Estatut. Encara que sigui gairebé un impossible, demanaria al tripartit que deixi d’arrancar pètals a la margarida i dediqui tots els seus esforços a preservar la integritat de la flor, a preservar i a fer complir l’Estatut. A Catalunya ens calen totes les flors en un temps – al bell mig de la crisi econòmic- en el que no anem sobrats de violes.

Read Full Post »

Amputació traumàtica de la llei per controlar la Corpo

És aclaridor que a les 24 hores que el president Montilla anunciés la renovació del comitè de campanya del PSC per suavitzar la línia dirigida per José Zaragoza, el tripartit hagi tirat pel dret i hagi aprovat el decret per modificar la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per nomenar el seu nou president amb una majoria simple parlamentària, si no s’arriba a una majoria qualificada de dos terços, com estava establert fins ara. Montilla i el seu tripartit volen imposar un home de notori perfil partidista per controlar els mitjans de comunicació públics de Catalunya. El decret evidencia també el nerviosisme del Govern, ja que són capaços d’amputar traumàticament la llei per fer valer els seus interessos partidistes sense tenir en compte els interessos de la societat.

Aquest és també un nou episodi del fracàs i de la feblesa del conseller Tresserras en el seu departament. Primer, va patir la dimissió del president de la Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i ara ha vist com el president de la CCMA li ha girat l’esquena i ha marxat. El conseller hauria d’analitzar si aquestes fugides de dos alts directius no han estat motivades perquè ell no els ha defensat, quan calia fer-ho, de les intromissions del govern. Ahir mateix veiem com Carod-Rovira es queixava sense complexos de la manca de complicitat dels mitjans de comunicació amb el tripartit, i ara ho volen suplir a cop de decret amb el control públic dels mitjans.

La conclusió és evident. Si el model de la CCMA no ha funcionat, el que cal és o bé buscar una persona de consens que engegui un pla d’estabilitat o bé una reforma en profunditat de la llei que serveixi a la institució, independentment del color polític del govern. El decret del tripartit proposa justament el contrari: polititzar encara més el mitjans públics catalans en benefici de qui ostenta el poder. Mal servei es fa al país i a la Corporació amb aquest esperit limitat i sectari.

Canviar les regles de joc quan les perspectives electorals són dolentes no només no pal·liarà la davallada del tripartit, sinó que hipotequen la credibilitat i la independència dels mitjans de comunicació públics de Catalunya. Tresseras, dominat pel seu bonisme, va imposar un model de llei de la Corpo que des d’un principi no es van creure. Paga la pena recordar que el ja expresident de la CCMA, Albert Sáez va treure les capacitats executives que tenia el govern i les va passar a la directora general i, per tant, va prostituir l’esperit de la llei. I el seu substitut, Enric Marín, ja va donar mostres del seu sectarisme en la crisi del Carmel durant el primer tripartit. Llavors, amb la seva “apagada informativa” ja va ser fortament qüestionat per manca de rigor, d’objectivitat i d’independència. El va qüestionar el món polític, però també, ho van fer els mitjans de comunicació i especialment els professionals de TV3, en particular, perquè Marín va intentar amagar el forat del Carmel.

Vull pensar que la reflexió que vivim aquests dies de Setmana Santa serviran també perquè el president Montilla, el conseller Tresserres i el govern tripartit s’adonin que no tot s’hi val, i que hi ha límits que no s’han d’ultrapassar. Encara són a temps de fer marxa enrere i de no malbaratar encara més la seva poca credibilitat. No pot ser que la solució sigui tan poc pensada i tan poc reflexionada

Ho reitero: l’actitud del tripartit és insòlita. TV3 no necessita un decret que reformi la llei per canviar les majories, el que necessita TVC i Catalunya Ràdio es estabilitat, i estabilitat vol dir buscar el consens. Si no és així, el que cal és una reforma de la llei en profunditat, però mai un nyap, un més del que ja ens té acostumats l’”artefacte inestable” del tripartit, en paraules de Maragall.

Això, conseller Tresserres, no és una intervenció quirúrgica temporal, sinó una amputació traumàtica de la llei com ha definit amb precisió el meu company d’escó i de partit, Ramon Espadaler.

Read Full Post »

És lamentable que el tripartit no informés de la gravetat de la nevada

Read Full Post »

La TDT ha d’arribar a tothom

Dimecres passat es va iniciar la darrera fase de l’apagada analògica, sense garanties de digitalització global. Mentre els ciutadans han fet els deures, i a pesar de la crisi econòmica han comprat nous aparells de TV o han adaptat els antics, ara molts d’ells comproven desconcertats que no poden veure la TV, perquè és el Tripartit qui no ha complert la seva part.

Hi ha un desgavell respecte a la informació, ja que a través del 012 es passa la responsabilitat als ajuntaments i els alcaldes es veuen impotents davant les reclamacions dels ciutadans.

Lamentablement, l’esperada TDT arriba amb massa incerteses, sense oferir tots els serveis que s’anunciaven, ja que esperàvem alguna cosa més que poder veure més canals, com la interactivitat que ha de permetre realitzar tràmits administratius, bancaris o comercials a través de la TV. Des d’aquí reclamo al Conseller Ausàs, actuacions concretes en les zones on no es pot garantir la digitalització.

Fa anys que el Govern sap la data de l’apagada analògica definitiva: el proper 3 d’abril, i per això denuncio la manca de previsió del Tripartit.

Davant les incerteses actuals, exigim Conseller Ausàs que es garanteixi el senyal de TV a tots els ciutadans i recons del país, i si no es pot garantir la TDT es mantingui la senyal analògica, ja que garantir la TV és garantir el dret a la informació dels ciutadans i ciutadanes.

Aquí teniu la meva intervenció en dos vídeos:

http://www.youtube.com/UnioTv?gl=ES&hl=es#p/u/3/UxJPy2LUe_U

http://www.youtube.com/UnioTv?gl=ES&hl=es#p/u/2/rPVce1NWVFg

Read Full Post »

Interior ens deixa gelats

algú sap on és en Saura?

És interessant comparar el que viu el carrer amb el que viu el tripartit. Des de dilluns, tots els mitjans ens informen minut a minut del efectes de la nevada a Catalunya, dels ciutadans incomunicats, dels talls elèctrics –llum, calefacció amb 50 mil persones encara afectades, tres nits sense llum!-, de la mancança de línia telefònica, de les persones que no van arribar on volien, dels 34 mil nens i nenes que avui encara no aniran a escola. I mentrestant el Parlament debat a proposta d’una de les forces que dóna suport al tripartit sobre la llei de referèndums i consultes populars. És una llei poc ambiciosa que, a més, ens obligarà a demanar permís a Madrid per dur endavant qualsevol proposta. És un gran èxit d’una ERC paradoxal.

El tripartit té gustos estranys i fa esperpèntics jocs malabars. Tenim un país preocupat per les deficiències de gestió davant de la nevada i la resposta dels seus polítics és debatre qualsevol altre cosa, que a més no podem decidir aquí. El que preocupa a la gent del carrer, ja no és perquè es va actuar malament i tard el dia de la tempesta, sinó per què l’endemà no és va reaccionar amb prou eficiència. I tant que es pot millorar. Sabíem que nevaria, però els efectes de la nevada i de l’auxili a les persones afectades ha estat deficient i ha arribat tard, molt tard. I ara els d’ICV parlen d’un monstre metereològic i carreguen contra les companyies d’electricitat, ells que són els que obstaculitzen la connexió elèctrica. Haurien de tocar de peus a terra, s’haurien de mirar al mirall i buscar els possibles monstres interiors que s’hi amaguen.

L’espectacle, torno a dir, ha estat esperpèntic. Un conseller d’Interior, Joan Saura, de viatge  a les Balears quan sabia que nevaria, però que ni tan sols es creia les seves previsions. Ja és la segona vegada que protagonitza situacions pintoresques: la primera amb les maletes a la mà en una situació complicada a l’aeroport i ara a ses Illes, sabent que hi havia risc de temporal a Catalunya. I el seu secretari general, Joan Boada, informa molt malament –i això és imperdonable-, dóna dades en roda de premsa, que ha d’anar corregint sobre la marxa perquè els missatges de telèfon que reben els mitjans públics desmenteixen el que acabava d’explicar. I ho fa amb un somriure inconscient. I afirma, amb poc sentiment, que una persona ha caigut morta damunt la neu i que no ha estat a l’inrevés, que la neu hagi caigut damunt la persona.

El departament dirigit per Joan Saura és un exemple constant de feina mal feta: ha gestionat malament totes les situacions de crisi que ha tingut. La improvisació i el desconcert han estat la seva marca d’identitat. És inconcebible que no hagin après res desprès de tants fracassos.

Qui demanava dimissions l’any 2001 per una nevada es mostra satisfet avui per l’actuació davant la de dilluns. Afortunadament seran els ciutadans els que tinguin la última paraula per manifestar la seva satisfacció o el seu enuig amb una conselleria i un conseller que si és manté en el seu càrrec és únicament per la feblesa del president a causa dels vots que li calen per seguir en el poder. És evident que no és l’eficàcia la que manté Saura al càrrec. Només li demano al conseller una darrera cosa: que s’abstingui de donar lliçons i que no es faci jugar tant al “on es Wally”.

Read Full Post »

CONSELLER MARAGALL, TÉ TOTA LA RAÓ

Les declaracions del conseller Maragall sobre que Catalunya està tipa i fatigada del govern tripartit són un exercici de realisme polític i constaten que almenys un dels nostres governants connecta amb la realitat del carrer. Per molt que des d’alguns sectors del PSC o des d’Iniciativa vulguin desacreditar les paraules del conseller d’Educació la realitat és tossuda. L’actuació del tripartit i la de Rodríguez Zapatero a Madrid han provocat que els catalans estiguem farts i tips del malgovern tripartidari.

Catalunya està farta i cansada de liderar el rànquing de l’atur i de veure com més de sis-centes mil persones s’han quedat sense feina.

Catalunya està farta i cansada de ser la primera en destrucció d’empreses mentre el govern continua paralitzat per la guerra d’’interessos confrontats que suposa el tripartit.

Catalunya està farta i cansada que s’obrin nous fronts polítics, com la llei de vegueries, mentre els membres del govern són incapaços de liderar polítiques eficaces per fer front a la crisi.

Catalunya està farta i cansada de veure com es deteriora el seu teixit productiu mentre els seus governants són incapaços de posar en marxa les reformes estructurals necessàries en l’àmbit laboral, fiscal i financer.

Catalunya està farta, en definitiva, d’un tripartit que de govern només té el nom, perquè de governar no en va saber en temps de vaques grosses ni, molt menys, en sap en els moments de penúria que ens ha dut la crisi i que s’han vist dramàticament augmentats per seva incapacitat.

És bo saber que hi ha un conseller que és conscient del mal govern de Catalunya. Però també és bo dir que aquesta confessió no és sinó una estratègia del PSC per salvar els mobles i per presentar-se davant la societat com si el desastre actual no anés amb ells, com si la culpa de tots els mals que patim fos dels seus socis, amb especial menció a Iniciativa.

Que ningú no s’equivoqui. L’actual govern tripartit és responsabilitat dels qui el van constituir i els primers culpables són els socialistes. Que no vinguin ara amb la cançó que ells ho haurien fet diferent, perquè en són els responsables.

I que ningú no s’equivoqui tampoc amb el que faran socialistes, Esquerra i Iniciativa si després de les eleccions al Parlament tornen a sumar: hi haurà, sens dubte, un tercer tripartit, per molt que Catalunya n’estigui farta i cansada, per molt que els catalans n’estem tips.

Read Full Post »

Desgovernats i desprotegits

Un dels eslògans més utilitzats pel tripartit és que ells fan polítiques socials. No és cert. Malgrat l’afirmació, la conclusió final, quan s’imposa l’anàlisi i la raó, es confronten dades i es contrasten totes les informacions, és que una falsedat per molt que és repeteixi, ho continua essent i no deixa  de ser-ho mai per molt que s’entestin en disfressar-la.

Hem de ser rigorosos. Els pressupostos del tripartit no són socials. No hi són i no perquè ho digui Unió Democràtica de Catalunya, perquè ho afirmi CiU. No ho són perquè deixen com estaven les pensions de viduïtat, perquè no augmenten ni en un cèntim els ajuts a les famílies amb fills, perquè redueixen la  despesa sanitària en més d’un 2%, perquè cau la despesa en ajudes a l’habitatge en un 24%, perquè no recullen en lloc el desenvolupament de la llei d’educació… I així podríem anar seguint i enumerant les mancances socials d’uns pressupostos d’un govern que s’omple la boca quan diu que té sensibilitat social mentre, amb fets, ignora les necessitats reals de les persones.

Cal recordar, una vegada més, al tripartit que governar no és fer proclames, ni penjar banderoles, ni encarregar fotografies per quedar bé. Governar és solucionar els problemes i les necessitats d’una societat, planificar els seu futur i invertir els recursos disponibles on fan més falta. És a dir, governar és facilitar l’avui i preveure l’endemà.

Poca política social és la que es desentén de les míseres pensions de viduïtat, la que ignora la família i l’ajut per als fills, la que disminueix la inversió en sanitat i no desenvolupa ni aposta per l’educació. Aquesta és la radiografia exacta de les polítiques socials del tripartit.

No en surt millor parat el govern socialista de l’Estat. Segons l’Institut de Política Familiar, Espanya,  amb 212 euros anuals per persona i Portugal són els països de la Unió Europea amb menys ajuts econòmics, fiscals o de conciliació dedicats  a la família.

La conclusió és decebedora. Encara que des del Tripartit o des del govern Zapatero ens repeteixin mil vegades que són garants de polítiques socials, la veritat s’entesta a demostrar que de l’únic que ho són és del desgovern i de la desprotecció, precisament allà on més protecció caldria. Els números no enganyen i alguns polítics, si no enganyen, sí  que viuen enganyats.

Read Full Post »