Ara no toca el debat sobre els sous dels alcaldes

Entrevista d’avui a Ràdio 4

Us acompanyo enllaç a l’entrevista que m’han fet aquest matí des del programa “El matí a quatre bandes” de Ràdio 4.

Preméu aquí per escoltar-la.

Read Full Post »

Demano responsabilitat al PSC perquè estigui al costat del govern per preservar l’estat del benestar

Avui he tingut l’honor d’assitir i interveinir a la cloenda de la XVII escola d’hivern d’Unió de Joves, a Lleida. Us resumeixo alguns del temes que s’han tractat:

El Govern pren mesures  per preservar l’estat del benestar. El senyor Montilla no pot oblidar que nosaltres heretem una situació financera molt complicada, fruit d’una molt mala  gestió de l’anterior govern de la Generalitat. El que esperem -i és  el que reclamo- és un exercici de responsabilitat: que l’oposició  faci costat al govern per preservar les polítiques de  benestar que el govern vol mantenir i que han estat a punt de córrer un risc amb el govern tripartit. Per això demano responsabilitat al partit socialista perquè estigui al costat del govern per a poder fer front a les mesures que facilitin la  preservació de l’estat del benestar, que és la prioritat del govern de  la Generalitat.

Demanem responsabilitat, perquè facin costat al govern català per  poder enfrontar-nos al govern de Madrid i deixar de tenir  ingerències. Estem cansats que ens convidin a beure i que sempre  haguem de pagar nosaltres. En moments de crisi el que ens  demana el país és que anem tots a una, que caminem tots junts  per sortir-ne. El Govern vol que societat civil, govern i  oposició treballem tots plegats.

Quan es tracta de defensar Catalunya, PP i PSOE són iguals, ens  donen l’esquena. Qui ha defensat de debò Catalunya és CiU. Per això, és important que de cara a les  eleccions municipals del 22 de maig CiU tingui molta força, als  ajuntaments i als ens locals. I, de cara a  les generals del 2012, és necessari que CiU torni a ser decisiva en defensa de Catalunya a Madrid, perquè Catalunya torni a ser respectada.

A l’escola d’hivern d’Unió de Joves és on es troben  els futurs dirigents del partit. Vull donar-los el missatge important de compartir i  defensar els valors i la ideologia d’Unió, perquè entenem que és el millor actiu per defensar Catalunya. En segon lloc, els demano que defugin de proclames conjunturals i que posin la ideologia d’Unió al servei de Catalunya. En moments de crisi econòmica, de valors i de  confiança en la política i en les institucions, cal donar valor a la  feina que fan els electes, i als valors que van fer gran aquest país  i que són intrínsecs a Unió Democràtica: la proximitat,  l’escola activa, la voluntat de servei, e treball i l’esforç. Cal  que aquests valors siguin també presents en la vida municipal.

Polítiques transversals de joventut

Avui he vist com Roger Montañola, secretari general d’Unió de Joves i diputat al Parlament, ha comentat que “malgrat la difícil situació econòmica, les polítiques de joventut seran transversals. En aquest sentit, Unió de Joves treballarà perquè sigui així”.

Iban Rabasa, president d’Unió de Joves, ha destacat “la importància que en aquest context de crisi tindran els joves en les properes eleccions municipals per la seva capacitat d’afrontar nous reptes, com ha demostrat l’alta participació i extens contingut d’aquesta escola de formació sobre municipalisme”.

Read Full Post »

Felicitats presidenta!

Aquesta setmana començarà a ser visible el canvi decidit pel poble de Catalunya amb la constitució del nou Parlament fruit dels resultats electorals del 28 de novembre. A banda de la importància que té iniciar una nova legislatura, hi  ha un fet que no pot escapar ningú i és l’elecció d’una dona, Núria de Gispert,  com a presidenta del Parlament de Catalunya. Per primera vegada, una dona ostentarà el segon càrrec polític en importància del nostre país, i és bo recordar que serà precisament Convergència i Unió qui hagi fet aquest pas. També en això, som pioners i responsables.

Però, a més de ser la primera dona que presidirà el Parlament de Catalunya, Núria de Gispert és una política de primer nivell que ja ha tingut altes responsabilitats de govern al capdavant del departament de Justícia i Interior en el darrer govern de Convergència i Unió a més de tenir una sòlida carrera jurídica al seu currículum.

Per això puc afirmar que l’elecció de Núria de Gispert donarà un nou impuls al Parlament perquè sé que executarà aquesta nova responsabilitat amb la mateixa entrega i eficàcia que ha demostrat al llarg de la seva carrera. El seu nom acompanyarà els grans polítics d’Unió Democràtica de Catalunya que han tingut l’honor de presidir el Parlament i que han entrat amb tot mereixement i amb lletres d’or al llibre de la Cambra catalana: inoblidables Miquell Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy i Joan Rigol.

Amb Núria de Gispert, Unió recupera la presidència del Parlament de la mateixa manera que el Parlament recuperarà una manera de fer dialogant, equànime, justa, austera i eficient.

Sé que la futura funció de Núria de Gispert serà encara més exhaustivament examinada pel simple fet de ser dona, perquè mai ha estat fàcil ser pionera en res.  Però estic convençut que precisament per haver superat en el passat tants obstacles com se li han presentat, també aquest el superarà amb excel·lència. Per això, fins i tot abans que es produeixi el seu nomenament, sé que el Parlament de Catalunya tindrà una gran presidenta, Núria de Gispert. Qui vingui desprès d’ella tindrà molt difícil igualar el seu nivell.

Per tot això, només em queda felicitar Catalunya per la seva elecció i fer-ho molt efusivament i de tot cor a Núria de Gispert davant aquesta nova tasca que és a punt de començar. Felicitats presidenta!

Read Full Post »

Una oportunitat única per fer una Catalunya millor

Avui, dia internacional contra la violència de gènere, cal aixecar la veu amb fermesa i rotunditat per reclamar “violència, zero”. Després d’aquest preàmbul important, i molt, recordem que demà acaba la campanya i diumenge els catalans estem convocats a les urnes. És cert que totes les enquestes apunten a un triomf de CiU, però no és menys cert que els sondejos no són més que un estat d’opinió en moments puntuals i que finalment l’únic que compte és el resultat del escrutini electoral.

Des de CiU demanem la màxima participació malgrat la desafecció de la societat envers la classe política, els moments de dificultats que vivim i, malgrat una campanya en la que hi ha hagut massa partits que han buscat l’anècdota i la brometa fàcil quan no directament l’exabrupte i insult. Volem recordar que dels seus vots dels ciutadans sortirà el Parlament i d’aquest el proper president de la Generalitat de Catalunya.

Cal tenir present que cada català que no vota està deixant que siguin els que sí ho fan els que decideixin per ell. I ara, com mai, cal aconseguir unir el país per fer front a una crisi que ha deixat 600.000 catalans a l’atur i que no ha tingut la resposta adequada, ni en la intensitat ni en el moment d’aplicar-la, per part dels nostres governants actuals, per part del Tripartit.

Hem de tenir present, molt present, que Catalunya necessita un govern fort sense crosses de tercers per poder aplicar la política coherent que el país precisa, per poder dur a  terme les reformes que és necessiten sense imposicions ni condicions de formacions minoritàries.

Hem vist la debilitat extrema dels governs del tripartit, en bona mesura per la defensa dels interessos particulars dels seus socis que han vetllat més pels interessos partidistes que pels interessos de país. Des de CiU volem que no torni a passar el mateix, i per això demanem el vot fins i tot dels que no ens van fer confiança en anteriors eleccions. Voldríem que si Artur Mas pot presidir el govern de la Generalitat ho pugui fer sense estar lligat de mans i peus per altres formacions, que ho pugui fer duent a terme totes i cadascuna de les propostes que hem explicat durant la campanya.

L’ús del vot és l’essència mateixa de la democràcia. Tothom pot influir en el resultat final. D’aquí la importància d’aprofitar-lo, d’anar a votar. Serà la suma dels vots de tots i cadascun dels catalans la que decidirà la Catalunya que volem per aquests propers quatre anys. Per això avui només demano que aprofiteu l’ocasió per fer una Catalunya millor.

Read Full Post »

¿Crisis? ¿Cuál de ellas?

El Mundo, 12/09/2010

“Crisis? What crisis?” pregunta Supertramp en uno de sus discos. Desgraciadamente, en Catalunya la pregunta que hay que hacerse es a cuál nos referimos. A la económica hay que sumarle la presupuestaria de la Generalitat, la desafección social, la crisis en las relaciones de Catalunya con el Estado y, no menos importante, la crisis de valores, actitudes y referentes provocada por el relativismo moral autodestructivo de muchos estamentos.

La prioridad urgente y absoluta de CiU es combatir con medidas efectivas la crisis que aboca al 18% de los catalanes al paro, que eleva al 40% el desempleo juvenil y que sume a una de cada cinco familias en el umbral de la pobreza. Levantar la economía es nuestra prioridad para evitar que el país se resquebraje. Sólo desde una buena situación económica saneada, garantizaremos la cohesión social imprescindible para la convivencia.

La crisis es global, pero mientras en los países de nuestro entorno se vislumbra la recuperación, en nuestro caso no es así. Las malas políticas económicas del gobierno Zapatero y del tripartito, el retraso en adoptar decisiones eficaces y reformas necesarias y un modelo de crecimiento económico agotado han hecho que Catalunya y España estén a la cola de las economías en el paro. Para afrontar esta situación insostenible es necesario un gobierno que lidere los cambios precisos para revertirla. Es lo que Catalunya se juega en las próximas elecciones. Las polémicas identitarias, las promesas demagógicas, partidistas e interesadas deben ser postergadas para resolver la crisis.

No será fácil, pero es imprescindible salir reforzados de la recesión. Es necesario un gobierno fuerte, con las manos libres, y con un proyecto cohesionado, pero no es suficiente. Necesitamos el esfuerzo de todos para retomar los valores que han hecho de nuestro país una comunidad líder económica, política y socialmente en Europa. Hay que recuperar la cultura del esfuerzo, apoyar a los emprendedores y reivindicar la excelencia como ejes imprescindibles para volver a liderar la economía mediterránea.

El esfuerzo debe empezar en las escuelas. Pese a las mejoras tecnológicas y a los recursos invertidos, el fracaso escolar ronda el 30%, lastre que no nos podemos permitir. Sólo desde una mejor formación alcanzaremos el imprescindible nivel de competitividad deseado. El informe de la OCDE nos sitúa tristemente en el lugar 42 del ranking mundial. Así no vamos a ninguna parte. Hay que mejorar formación, productividad, infraestructuras, investigación y desarrollo para recuperar lo perdido. También debemos mejorar nuestra financiación. El modelo del tripartito, lejos de ser el gran logro que nos vendieron, es un fracaso que no sirve a las necesidades presupuestarias del país. Además conviene y recordar que históricamente Catalunya ha sido fuerte económicamente cuando lo ha sido políticamente.

CiU afronta la campaña electoral con ilusión y esperanza, con rigor y desde el convencimiento de que somos los únicos que podemos garantizar el cambio que Cataluña necesita con un gobierno fuerte, cohesionado y defensor de los valores que han hecho prosperar a nuestro país durante siglos. La cultura del esfuerzo, el respeto a la autoridad, la convicción de que sólo el trabajo es capaz de generar riqueza y la solidaridad hacia los más desfavorecidos son valores de Unió desde nuestra fundación hace más de 75 años, y que compartimos con CDC. Por ello, CiU ha sido y volverá a ser más eficiente en el gobierno que la amalgama partidista, inconexa de siglas e ideologías de los tripartitos. Y alerta, porque si sumando alcanzan la mayoría, volverán a reeditar el pacto pese al fracaso que ellos mismos han reconocido. Tampoco el PP ofrece expectativas más esperanzadoras. Rajoy se ha quitado la máscara y ya ha anunciado que quiere un pacto a la vasca en Catalunya si los resultados electorales se lo permiten.

Reivindicamos otros valores, trayectoria parlamentaria y gestión de gobierno como garantía de nuestra capacidad para abordar la grave situación actual frente al triste rédito del gobierno tripartito. Pedimos a la sociedad catalana un apoyo suficiente para gobernar en interés de todos, sin el lastre de posicionamientos que se han demostrado ineficaces o contrarios a los intereses de Catalunya.

Read Full Post »

Entrevista a “El món a Rac 1”

Si premeu l’enllaç del logotip de Rac 1 podreu sentir l’entrevista que Núria Riquelme m’ha fet al programa ‘El món a Rac 1’.

Read Full Post »

Catalunya no és rendeix, sinó que lluita amb més convicció i amb més constància quant se sent atropellada.

El 10-J no és la fi, sinó l’inici

La guerra dialèctica que s’ha generat davant la manifestació de dissabte en defensa de l’Estatut mostra l’actitud tacticista d’algunes forces polítiques i la descohesió existent en el tripartit que ha enviat a la societat catalana, com a mínim, tres missatges diferents sobre la resposta que s’ha de donar a la sentència del Constitucional. No és des de la divisió i la contradicció com defensarem els interessos de Catalunya. Tampoc ho és des de la indefinició del PSC que veu com el president de la Generalitat diu primer una cosa, després la matisa i mig es tira enrere emparant-se en un lema. I també tenim  la ministra de Zapatero i candidata catalana al Congrés de Madrid, Carmen Chacón que expressa la satisfacció de la “benevolència de la sentència”. Mai es benvolent una retallada a la voluntat i decisió d’un poble.

Espero que la manifestació de dissabte sigui un èxit –us convido a participar-hi- i desitjo que les picabaralles del tripartit no impedeixin que el carrers de Barcelona s’omplin de gent protestant per la sentència. Però el que cal també -el que proposem des de Unió– és entendre la manifestació com l’inici de la resposta a la decisió del TC de retallar el que el poble català ha decidit a les urnes.

El seguiment a la protesta l’hem de donar des de diumenge, des de l’endemà. Catalunya s’ha sobreposat a moltes desfetes i sempre ha defensat els seus interessos malgrat les adversitats. Ara, ho hem de tornar a fer. Per aconseguir-ho, hem de recuperar pel nostre país el lideratge que s’havia guanyat anys enrere gràcies a l’esforç de tants i tants catalans a la política, l’economia i a l’àmbit social, perquè Espanya ens escolti i ens respecti.

Cal dir-ho: entre tots els aspectes negatius que el mal govern del tripartit ens ha dut en els darrers set anys, el pitjor ha estat que han deixat de respectar Catalunya.

Cal redreçar la situació. Només des de la força del treball, de la competitivitat, de la generació d’ocupació i riquesa, del convenciment en el nostres valors, de la defensa de la catalanitat podrem recuperar el que el Tribunal Constitucional ens ha pres. I caldrà fer-ho des de diumenge perquè la manifestació de dissabte no esdevingui una protesta efímera i, per tant, estèril.

No és el que volíem, però és el que tenim i contra el que ens toca lluitar. Els nostres avantpassats ho van fer el 1714 en situacions terriblement més adverses; i els nostre pares i avis, el 1939. Ara, la situació, essent indignat i irritant, no revesteix el dramatisme, tot i que sí és semblant la incomprensió que Catalunya genera a la resta de l’Estat. Cal canviar aquesta percepció i només podrem fer-ho demostrant que Catalunya no és rendeix, sinó que lluita amb més convicció i amb més constància quant se sent atropellada.

Per això, la feina per recuperar el que ens han pres no acaba dissabte, sinó que diumenge torna començar.

Read Full Post »

Amb el desprestigi de les institucions que fa el tripartit no es construeix un país

Reivindicació de la política

Potser recorden del ‘Mans netes’, l’eslògan de Carod Rovira, quan encara parlava d’equidistància. Sembla que hagi passat tota la història del món des de aquell dia. En canvi, ara veig la voluntat d’amagar les mans del tripartit al mateix temps que els tres socis de govern exigeixen veure les dels altres, amb el blindatge que han fet de la comissió d’investigació del cas Palau.

No tinc cap problema en ensenyar les meves, tampoc les del meu partit, Unió Democràtica o les de la meva federació, CiU. Però em sembla indigne utilitzar el Parlament amb obscurs fins partidistes. Aquesta és la moral del tripartit i aquest es el fi de la comissió engegada al Parlament per investigar el frau del Palau de la Música. Això sí, només vol investigar el que pugui fer referència a l’oposició i no a l’actuació de qualsevol soci tripartitari o del govern de la Generalitat. Quan comença el cas hi ha dubtes més que raonables de la possibilitat que s’hagin comès irregularitats per part d’un conseller del govern. Es constat que l’objectiu d’aquesta comissió d’investigació es fer un tribunal polític i una campanya de desgast de CiU. Utilitza una figura, la de les comissions, que s’ha creat per fiscalitzar la  tasca de govern, per fiscalitzar l’oposició. El món a l’inrevés.

No és això el que la societat ens reclama. Si volem lluitar contra la desafecció, hem de dignificar la política. Soc conscient que sempre hi pot haver casos de malgovern, de corrupció. Però sabent això, la gran virtut de la democràcia és que pot engegar els mecanismes oportuns per corregir qualsevol desviació. La política és habitualment un exercici digne amb esperit de servei. Aquesta és la seva funció i les desviacions que hi pugui haver són excepcions. Reivindico la política i els polítics com a persones que treballen i s’esforcen per canviar i millorar la realitat en benefici de la majoria de la societat. És important que aquesta realitat sigui vista així i no després d’haver passat pel mirall distorsionador dels casos judicials actuals

Per supervisar l’exercici noble de la política hi ha la justícia i les lleis, els mitjans de comunicació, i el Parlament. Sempre hi podrà haver qui s’aprofitir, però els mecanismes democràtics són prou potents com per combatre-ho amb eficàcia. Amb el desprestigi de les institucions que fa el tripartit no es construeix un país. No és negant la transparència, ni posant pals a les rodes de les investigacions, com es guanya credibilitat. Catalunya no espera això del seus governants.

Des de CiU no entrarem en aquest joc que del tripartit, i no ho farem perquè volem retornar a la política el prestigi perdut. i Som conscients que només podem avançar des del respecte i el diàleg. Prou problemes tenim a la nostra economia com per perdre el temps en focs d’artifici que l’únic que persegueixen és erosionar la confiança de la societat en la seva classe política. La Justícia ja actuarà i, de fet, ho fa, sigui en el Cas Palau, el Pretòria o el Gürtel. El que els polítics hem de fer ara es oferir la màxima transparència i sobretot oferir solucions davant els greus problemes econòmics que Catalunya pateix. No es tracta com fa al tripartit de desviar l’atenció a la recerca de millorar els possibles resultats electorals. És legítim, però francament no és això el que la societat espera de nosaltres. El que ens demana són solucions per sortir de la crisi. I des de CiU hi treballem.

Read Full Post »

‘Progres’? No, pobres

Diuen que en una reunió entre Fidel Castro i Olof Palme, el líder cubà va dir: “amb la revolució socialista he aconseguit que a Cuba ja no quedin rics”. La rèplica del primer ministre suec va ser: “dons jo, amb tots els anys de socialdemocràcia, encara no he aconseguit que a Suècia desapareguin els pobres”. Malauradament i salvant les distàncies, a casa nostra encara hi ha qui s’omple la boca de fer polítiques progressistes en moments de crisi en els que toca actuar més i xerrar menys.

Això ve al cas per la intervenció del president Montilla ahir al Parlament en defensa de les polítiques progressistes de governs d’esquerra, del seu i del de Zapatero, ignorant que és ara i amb els seus governs quan hi ha la més brutal retallada de polítiques socials en els més de trenta anys que portem de democràcia. Potser és hora que qui ens ha dut a aquest desastre actuï amb una mica més de humilitat i de coherència.

La intervenció del president Montilla va ser decebedora: primer per fer veure que vivim en el millor dels móns possibles, malgrat el que  cau,  i després perquè va ser incapaç d’aclarir les mesures que emprendrà el seu govern per reduir despeses i per incrementar ingressos. L’únic que va assegurar és que ho continuen estudiant, mentre passen els dies i creixen les dificultats.

Entre tanta inoperància, aquí i al govern Zapatero, el FMI ja ha recordat que cal una reforma urgent i en profunditat del mercat laboral. Sembla mentida que amb més de quatre milions d’aturats, els nostres governs continuïn esperant per reformar el que les dades diuen que és un desastre. No és catastrofisme, sinó la constatació pura dura de la realitat: més de quatre milions d’aturats a  Espanya, i més de sis-centes mil persones sense feina a Catalunya. La situació és un desastre, sense pal·liatius. No cal que ens ho diguin des de fora.

És hora que els governs que es diuen progressistes actuïn, i que no ho facin per la via que proposen de congelar pensions. No pot ser que, una cop més, els més febles, els pensionistes, és converteixin en l’ase de tots els cops. CiU s’oposarà frontalment als plans governamentals d’atemptar contra les pensions. Hi han altres formes per  aconseguir reduir les despeses i n’hi ha moltes més per augmentar els ingressos. Zapatero i Montilla només han estat capaços d’anunciar mesures per retallar la despesa, però n’han dit ni una d’incrementar els ingressos públics. Tampoc han estat capaços d’aprimar els seus governs que tenen vicepresidències sobreres, i ministeris sense competències.

És hora d’actuar sense que els tremoli el pols i si no són capaços de fer-ho que ho deixin a qui estigui més preparat. Cada vegada és més inexplicable que l’única pressa que hi ha al Parlament sigui per nomenar el president de la Corporació de Mitjans Audiovisuals per controlar millor la ràdio i la televisió públiques de Catalunya i es vagi tan lentament a l’hora d’aplicar mesures per lluitar contra la crisi. És evident que les prioritats del nostre govern estan molt allunyades de les que la societat demana.

Read Full Post »

La llibertat mai no ha dut burca

Hi ha qui confon mestissatge i multiculturalitat amb papanatisme. Ho veiem amb el tema de la burca que, al meu entendre, no és només un distintiu religiós, sinó cultural que serveix per discriminar la dona i que atempta contra la seva dignitat i llibertat. No es pot al·legar la llibertat de culte com a motiu del seu ús, perquè a casa nostra no podem discriminar ningú per motiu de sexe i la burca -ho repeteixo- és un vestit discriminatori i opressiu. Com a dona, no accepto que s’abordi la polèmica amb banalitat o superficialitat, i encara menys que es justifiqui com a mostra de tolerància davant d’altres cultures.

No acceptaré mai cultures que basin els seus trets distintius en la discriminació. L’ablació del clítoris no és admesa a la nostra societat encara que sigui un costum ben arrelat en algunes societats. Tot i no ser comparable, l’ús de la burca no pot ser tolerat amb aquests mateixos arguments. Naturalment, tothom pot vestir a casa seva com vulgui sempre que no faci mal a tercers –tot i que també hauríem de reflexionar al voltant del dret de reclamar la plena igualtat entre els sexes en tots els àmbits i, per tant, també en el privat. I no deixa de ser curiosa també l’obsessió de determinades forces polítiques de fer fora els símbols religiosos de la cultura occidental dels àmbits públics i, en canvi, ser tolerants amb els d’altres. I aquí també hauríem de reflexionar sobre el vel.

Estic convençuda que cal lluitar contra qualsevol costum o tradició opressora, contra les dones, contra les nenes, contra la gent gran, contra qui sigui, allà on es produeixi. No podem permetre que ningú faci ostentació de la submissió d’una altre persona, en aquests cas de la dona, quan és tapada, amagada i menystinguda als nostres carrers amb la burca.

El debat ara es planteja a nivell municipal, però caldria tenir una legislació general al respecte. Mentre no arribi, vull deixar clar que dono suport a qui s’oposa a aquesta manera de minimitzar la dona pel fet de ser dona. No puc acceptar la creença religiosa com a argument íntim, perquè no admeto cap religió que inclogui la superioritat d’un sexe sobre l’altre.

També vull remarcar que em sembla hipòcrita condemnar la burca a l’Afganistan i considerar el seu ús com una mostra de primitivisme, opressió i incultura en aquell país i, en canvi, tolerar-lo a casa nostra en nom d’una mal entesa llibertat.  Mai no podré admetre que, per ser més lliures, aplaudim els més intolerants, ni que, per ser més acollidors, ens tornem indiferents davant l’opressió. Cal no oblidar-ho, la burca simbolitza precisament la intolerància i l’opressió d’uns costums, que no una religió. Permetre la burca mai no ens pot fer més lliures, ni més integradors.

Read Full Post »

Jo ja ho sabia

No ho puc amagar: estic contenta i orgullosa.

Josep Antoni Duran i Lleida

Per primera vegada en la història de les enquestes del CIS, un català és el líder millor valorat. No podia ser d’una altra manera: primer per la vàlua d’en Duran i Lleida, segon perquè les  actituds de Zapatero i Rajoy, -de Rajoy i Zapatero-,  en aquests moments de crisi no fan sinó augmentar la desconfiança cap els líders del dos partits majoritaris de l’Estat i, per tant, contribueixen a la desafecció política. Aquest reconeixement posa de manifest una manera diferent de fer política, la que defensem des d’Unió Democràtica i que, en definitiva, vol dir valentia i capacitat de lideratge, perquè en la situació actual no és el moment de dir el que la gent vol escoltar, ni de fer promeses que no és poden complir. Ara és el moment de prendre decisions i d’aportar propostes que ens ajudin a sortir del pou on els dirigents actuals del govern de l’Estat i del tripartit ens han ficat, i això requereix coratge, criteri i lideratge.

Per això diu que és necessari i urgent emprendre reformes estructurals i reclama un canvi en el mercat laboral per crear ocupació. Per això proposa mesures rigoroses d’austeritat i insisteix que només ens en podrem sortir des de l’esforç i des del suport de les administracions als autònoms i les pimes. Per aquest motiu, impulsa mesures per facilitar la liquiditat a les empreses. En Duran sap que això comporta sacrificis, que no són mesures populars, però sí imprescindibles. Ell ha estat el primer, i l’únic, que ha defensat una gran pacte d’Estat, -a l’estil dels Pactes de la Moncloa que van permetre la Transició-, per anar tots a una i superar la situació.

Pot semblar que dir les coses pel seu nom, que exposar cruament la realitat i al mateix temps donar les receptes per afrontar-les, és un suïcidi polític, perquè les mesures a prendre no són fàcils ni agradables. L’enquesta del CIS demostra que no és així: la gent prefereix la sinceritat a la demagògia i ensenya que la societat penalitza que se l‘enganyi o que els seus líders mirin només pels interessos partidistes o personals i deixin de banda els interessos del país. En Duran sempre ho ha entès així. No és populista dir que només amb subvencions no anem enlloc i que cal destinar part d’aquests recursos a fomentar l’ocupació. No és populista, però sí una exercici de realitat que la societat agraeix quan està amb l’aigua al coll.

L’enquesta del CIS ensenya, a més, que la gent demana als polítics honestedat, treball, transparència, eficàcia, organització i justícia amb tothom. No hi a cap líder que superi Duran en aquests valors. En moments difícils ja no serveixen només la bona imatge buida de continguts, ni l’optimisme patològic, ni la crítica destructiva cap a l’adversari. En temps de crisi tothom és conscient que només amb treball, esforç i sentit comú, la situació podrà canviar.

Ho deia abans: estic orgullosa i satisfeta perquè a Unió tenim la persona que millor entén el que és necessari i prioritari i que, amb sentit comú i moderació, aporta solucions setmana rera setmana des de fa anys. Potser és hora que Zapatero i Rajoy facin més cas a qui la societat assenyala com el més capaç.

Read Full Post »

Un vaixell anomenat Europa

Robert Schuman

Diumenge és compleixen 60 anys de la Declaració Schuman, la llavor sobre la que s’ha construït la Unió Europea. Pot semblar molt de temps. Realment és tota una vida, però es un període curt si ho comparem amb la historia del continent, que ha viscut més conflictes bèl·lics dels que podem recordar i que ha estat dues vegades el centre de la fi del món amb dues guerres mundials.

Decidits a posar fi d’una vegada a la barbàrie bèl·lica que ha acompanyat la nostra història, el pares de Europa, amb Schuman al capdavant, van apostar per construir unes relacions entre països que fessin possible la convivència i el desenvolupament equilibrat de les regions. Seixanta anys desprès podem dir que ho van aconseguir. El seu llegat continua essent una garantia d’estabilitat, però, tenim encara molt camí a recórrer i amb la crisi econòmica hem descobert punts febles. És cert que la situació grega pot generar desconfiança, però també ho és que, gràcies a la UE, ens en podrem sortir millor que Grècia. Han fallat mecanismes de control i, per tant, les institucions europees han d’aprendre d’aquesta desfeta parcial. Els mecanismes reguladors han de millorar, però és lògic exigir que les normes siguin d’obligat acompliment per a tothom.

Seixanta anys desprès dels seus inicis ha aparegut la primera crisi econòmica important a la UE. Estic segura que ens en sortirem. Tinc prou motius per l’esperança. En primer lloc, perquè units formem una economia molt més forta i amb molta més capacitat de resposta. En segon lloc, perquè poc a poc es conforma l’Europa de les persones que permet una gran mobilitat i que facilita la regulació del mercat de treball. Certament encara és un moviment incipient, però està en clar creixement. I en tercer lloc, a Unió ens sentim més partícips de les institucions europees ja que cada dia que passa és més a prop el moment que Salvador Sedó desenvoluparà amb plenitud les seves tasques d’eurodiputat al Parlament Europeu. Malgrat les dificultats, soc optimista davant el futur d’Europa perquè de la crisi traurem ensenyaments que ens faran més forts, més pròspers i que ens faran sentir més íntimament europeus.

De tota manera, pel que fa a Espanya, esperàvem més de la trobada d’aquesta setmana entre Rajoy i de Zapatero i creiem que els dos havien après la lliçó dels seus homònims de Portugal, que sí han arribat a acords importants. I no ho han fet. No han avançat cap el pacte d’Estat que reclama Duran i Lleida, el president del grup parlamentari de CiU al Congrés i del comitè de govern d’Unió.  Rajoy i Zapatero han demostrat la seva ineficàcia per arribar a acords per afrontar la crisi. A més, plantegen una reforma de la llei de caixes que no tindrà el nostre suport si no respecta la posició que sempre s’ha defensat des de Catalunya. Així no s’avança realment: no s’aborden les reformes estructurals que l’economia necessita i tampoc no es genera la confiança interna i externa que cal.

Read Full Post »

La meva intervenció al programa 59 segons de TVE Catalunya

Aquí us penjo la meva intervenció en tres parts al programa de TVE 59 segons de dimarts passat. Vam abordar qüestions com ara, la sentència pendent del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, la lluita contra la corrupció política i social i la política de pactes d’Unió. El programa va ser moderat per Cristina Puig, i van intervenir els periodistes Milagros Pérez-Oliva (El País), Alex Salmon (El Mundo), Manuel Cuyàs (El Punt), Antoni Bolaño, Antoni Puigvert i Sònia Domènech (La Razón).

Read Full Post »

78 anys i un mateix compromís

Dissabte celebrem que Unió Democràtica de Catalunya acompleix 78 anys. Donen per molt 78 anys. Hem vist canvis de règims, guerres fratricides, persecucions per les nostres idees, afusellaments per discrepar dels altres, el retorn de la democràcia, el desencís per no aconseguir tot el que voldríem, i una llarga llista de fets, bons i dolents, que han acompanyat la vida del nostre partit.

78 anys, serien molts anys sense uns fonaments sòlids. Han caigut governs i hi ha hagut partits que fa dècades eren majoritaris i que semblaven invencibles i que avui només podem trobar en els llibres de història. Però hi ha coses que el temps no canvia. La gent d’Unió d’avui continua creient en els mateixos valors dels fundadors. Seguim creient que la responsabilitat, el treball, el rigor, la disciplina, la solidaritat son eines indispensables per la construcció d’una societat més justa i més prospera. Avui, com fa 78 anys, estem convençuts de la necessitat dels valors cristians i humanistes com a eines que ens donen solidesa.

El catalanisme polític no es pot entendre sense ser respectuosos amb la nostra història. Ignorar-la és voler desarrelar les nostres essències i els valors que defensa Unió són els valors que han conformat Catalunya. La centralitat que proposem des de Unió Democràtica és la mateixa que ha fet créixer Catalunya, fins i tot en les èpoques més difícils i més fosques de la seva història. Es basa en una actitud que fonamenta la seva acció política en el diàleg, la moderació, el sentit comú i la responsabilitat

Sé que avui el desencís i la desafecció són presents en bona part de la nostra societat, però hem de superar el desànim. De la mateixa manera que la mala acció d’una persona no ens pot fer renegar del col·lectiu, la mala actuació d’un polític no ens pot fer abominar de la política. No seria just ni raonable. I tampoc no seria just ni raonable que ens quedéssim creuats de braços i no féssim res. Quan la mala praxi d’uns pocs fa trontollar el sistema nosaltres ens hem de reafirmar en els valors que ens donen solidesa: al partit, com a partit, i al país, com a país.

En 78 anys hem tingut prou temps per cometre errors, per tenir encerts i, sobretot, per consolidar la certesa que l’ideari que va impulsar la fundació del nostre partit no ha envellit i serveix avui com ho va fer ahir i com servirà demà.

78 anys serien molts anys per mantenir una utopia, però són només la suma del dia a dia quan el que és vol és servir a les persones amb mesures a mida de les persones. Aquest ha estat sempre el nostre objectiu: estar al servei dels homes i de les dones del país, vinguin d’on vinguin, hagin nascut on hagin nascut i parlin la llengua que parlin. El que ens mou és el bé comú. Per arribar-hi, 78 anys només ens han deixat la saviesa que cal treballar el dia a dia, cada dia per aconseguir-ho.

Read Full Post »

El cambio empieza hoy

Artículo publicado en El Mundo. 27 de septiembre 2009

Septiembre ha traído el inicio de un nuevo curso político y el resultado no puede ser más desesperanzador. Las economías de nuestro entorno empiezan a ver signos de recuperación mientras la española y la catalana siguen hundiéndose en una larga agonía que se visualiza en el incesante goteo de parados, de EREs, de destrucción de empleo. La situación, ya de por si dramática, se convierte en catastrófica con las medidas que propone el gobierno.

Es incomprensible que se recurra a la subida de impuestos como tabla de salvación. No se entiende, no tiene sentido. Una subida de impuestos implica menor ahorro, menor capacidad adquisitiva de las familias, menor posibilidad inversora, menor consumo. En definitiva, menor capacidad para generar riqueza y por tanto menos posibilidad de crear empleo.

La situación económica, repito, es muy preocupante por la crisis global pero aún resulta más inquietante al constatar que las medidas tomadas por Zapatero y su gobierno han ido y siguen yendo en la dirección equivocada. El gobierno español ha hecho y hace justo lo contrario de lo que han hecho los ejecutivos que están logrando sacar a sus países de la crisis.

No es de extrañar las pesimistas previsiones que los expertos económicos europeos auguran para España. Zapatero ha actuado poco, tarde y mal. Ha dilapidado los beneficios de los años de bonanza económica y ha disparado el endeudamiento del país con un gasto público desbocado. Es evidente que hay que facilitar ayudas sociales a quienes han perdido su trabajo, pero también lo es que hay que adoptar todas las medidas posibles para facilitar la creación de empleo. Sólo con el gasto por el gasto, tal como predica Zapatero, estamos condenados a perpetuarnos en la crisis.

Con estas premisas, ahora desde el gobierno se nos plantea a CiU si apoyaremos los presupuestos generales del Estado para el 2010. La respuesta sólo puede ser que no si las cuentas se basan en una subida de impuestos a las clases medias y trabajadoras tal como ha anunciado el gobierno. Es evidente que no podemos apoyar unas medidas que sólo nos llevarán a un mayor desastre. En cualquier caso, esperaremos a conocer con detalle las cuentas del gobierno para el próximo año para manifestar nuestra posición definitiva. Pero con lo anunciado hasta ahora por los responsables económicos del gobierno, desde CiU presentaremos una enmienda a la totalidad.

Pero, además de la incapacidad socialista para hacer frente a la crisis, septiembre nos ha traído otras noticias que merecen ser tomadas en consideración. No puedo ignorar la consulta de Arenys de Munt sobre la independencia de Catalunya. Debo recordar que tanto Unió Democràtica de como Convergència Democràtica se han manifestado siempre, y así lo reflejan sus estatutos, defensores del derecho a la autodeterminación, como derecho irrenunciable del pueblo de Catalunya. También quiero dejar claro que desde Unió no promoveremos consultas como la efectuada en Arenys de Munt, pero que respetaremos la autonomía de nuestros grupos municipales, así como las iniciativas que pueda tomar la sociedad civil.

En cualquier caso, en Unió creemos que el problema inmediato de nuestra sociedad es el de una situación económica que conduce a la desesperación de miles y miles de familias que ven como uno o más de sus miembros se encuentran en el paro sin una solución a corto plazo.

Mejorar esta situación focalizará la mayor parte de los esfuerzos de CiU en este curso político que ahora ha empezado y que estoy convencida finalizará el próximo año con la evidencia de que la hora del cambio ha llegado a Catalunya. Un cambio necesario para devolver la confianza a nuestro país, para enderezar la deriva económica a la que nos han conducido los socialistas (tanto en el gobierno de Madrid como en el de la Generalitat) y para recuperar el orgullo nacional que ha dilapidado el tripartito. Este el mensaje que hoy puedo ofrecer: Catalunya recuperará su orgullo, su poder económico y su capacidad de liderazgo en poco más de doce meses. La experiencia de los tripartitos nos ha empobrecido, nos han ridiculizado y nos han empequeñecido. Ha llegado el momento de decir basta y de empezar a trabajar todos juntos para recuperar el tiempo perdido. Ustedes tienen la palabra.

Read Full Post »