Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Unió’

Article publicat a l’E-Notícies

fogueraLa crisi continua fent estralls. Dia a dia crema llocs de treball com hem vist cremar les fogueres de Sant Joan. Està reduint a cendres un teixit productiu sense que els responsables de buscar solucions es donin per assabentats. Cal emprendre mesures, i deixar-se de romanços i mirar cap una altra banda esperant que minvi la tempesta. Ja que el tripartit no té idees, ni lideratge, ni capacitat per actuar, cal ajudar-lo i dir-li què pot fer. Per començar és necessària una reforma del mercat laboral. Que no s’espanti ningú. L’objectiu no és abaratir l’acomiadament, ni collar els assalariats, ni ofegar els treballadors, sinó facilitar la contractació. La nostra progressia, la catalana i la de l’Estat, ha cridat tantes vegades la consigna que empresari i explotador són sinònims que ha acabat per creure aquesta mentida.

No hi ha cap empresari que tingui com a objectiu fonamental explotar ningú. Hi ha gent emprenedora que el que vol és posar en pràctica una idea per obtenir uns beneficis, però que necessita treballadors per dur-la a terme, i d’això tant senzill en surt una empresa. Hi ha gent que és capaç d’assumir riscos per engegar i consolidar-ho. Hi ha gent que creu que si la seva iniciativa funciona podrà ampliar-la i arribar a un mercat més ampli, per la qual cosa necessitarà contractar més personal. Afortunadament, a Catalunya, encara hi ha gent d’aquesta mena que el que demana ara, com ho feia abans, és que l’Administració no posi pals a les rodes.

És això del que parlen quan proposem reformar el mercat laboral. Ja està be d’associar aquesta reforma amb una retallada de drets dels treballadors. El maniqueisme de la progressia i la debilitat d’ideari del tripartit ha permès que alguns mirin amb mals ulls els emprenedors, oblidant que si no hi ha empreses no hi haurà ni llocs de treball a defensar ni treballadors que protegir.

Flexibilitat vol dir adaptar-se a la situació sense trencar l’esperit de les normes acceptades. També en això ens falla el tripartit. Ho hem vist aquesta setmana amb les dades del turisme. Les exigències de l’Administració fan perdre competitivitat als nostres hotelers i restauradors, en uns moments que el sector ja està prou deprimit per la crisi. Cal saber ser flexibles i cal recordar que sovint, el sentit de país, és cosí germà del sentit comú, una característica que el tripartit per la seva mateixa concepció no ha tingut mai.

Read Full Post »

Crec en el respecte com a valor per facilitar i fer possible les relacions entre les persones. Crec en el respecte com a símbol d’evolució, cultura, educació i voluntat de comunicació i enteniment. Crec en el respecte també i, especialment, en l’àmbit polític. En un terreny marcat per les diferencies partidàries, difícilment podrem arribar a entendre’ns i a fer un societat més justa si no respectem el contrari com a adversari polític i com a persona. Per això m’ha semblat barroera, desproporcionada i sobretot, sense la més mínima sensibilitat la reacció del PSC en relació a la sentència sobre l’anomenat cas Treball que, no oblidem, ha absolt el conseller i amic Ignasi Farreres desprès d’un calvari de 14 anys.

 

farreres-ortegaÉs una sentència que ha demostrat  que Unió Democràtica, que no ha estat part ni en aquest ni en cap altre procés, no ha estat condemnada per cap causa ni motiu i molt menys és autora de cap finançament irregular del partit.

 

Dit això, que el  PSC qualifiqui de corrupte una persona com Josep Maria Servitje és, a més d’una falsedat, una expressió fora de to i una invitació a la desafecció política de la ciutadania.  De Servitje, jo que el conec bé, puc dir i dic, en aquests moments tristos i difícils per a ell, que és una  persona -íntegra i honrada, que ha servit al país amb entrega i entusiasme, i expresso la ferma convicció, exposada ja reiteradament,  de la seva innocència i el convenciment que la justícia resoldrà a favor de la seva absolució mitjançant la interposició dels recursos corresponents.

 

Lamento i visc amb impotència la situació que viu, que vivim,  que ve patint des de fa gairebé 14 anys,  com lamento també que el PSC, el mateix partit que va veure condemnat el seu secretari d’organització pel cas Filesa la tardor de 1997, oblidi que malgrat aquella sentència, mai va rebre ni un retret, ni  un atac personal des de les files d’Unió Democràtica de Catalunya.  Nosaltres no entenem la rivalitat partidària com un joc brut en el que tot s’hi val.

 

No és així com es dignifica la política.

 

Em sorprèn també el cinisme d’algun diputat socialista que aprofita la tribuna del Parlament per demanar que els mitjans de comunicació es facin especial ressò de les notícies  positives per no caure en la depressió col·lectiva, mentre els seus caps es dediquen a insultar exalts càrrecs dels nostres governs. No es així com s’invita a l’optimisme. (“a Dios rogando y con el mazo dando “ afirma la dita)

 

No em sorprèn, en canvi, l’actitud d’Iniciativa, personada com a acusació particular, que malgrat la sentència, vol trobar culpabilitat en Unió i en el ex conseller Farreres allà a on la Justícia ha dictat que no n’hi ha. Per aquest motiu Iniciativa ignora -com tantes altres coses- que ha quedat absolt el conseller Farreres,  i que no queda cap ombra de dubte de finançament irregular del partit.

 

Per acabar, només traslladar-li a l’amic i company Josep Maria Servitje, el meu afecte i el meu suport en aquests moments tan difícils per ell i la seva família. Estic segura,  que és el parer i el sentiment de l’immensa majoria de les persones que tenen la sort d’haver-lo conegut, i d’haver treballat amb ell. Jo, Josep Maria, no faig més que rebre mostres d’afecte cap a la teva persona.

Read Full Post »

Adjunto l’article que em va publicar ahir l’e-noticies i que també podeu trobar en aquest enllaç. 

ostrich_head_sand2Més que un Govern, el tripartit sembla “Antoñita la fantàstica” ja que, tot i que diuen que ho fan molt bé, el resultat és un desastre. Catalunya pateix un vendaval amb vuit víctimes mortals, però tot s’ha fet bé. Tenim mil aturats nous cada dia, però tot s’ha fet bé. Hi ha quinze mil places de llars d’infants sense construir malgrat el compromís adquirit, però tot s’ha fet bé. Tenim convocada una vaga de mestres a l’ensenyament públic, però tot s’ha fet bé. Encara no tenim acord de finançament i, per tant, no complim l’Estatut, però tot s’ha fet bé. TV3 i el Barça estan enfrontats amb el resultat que no tenim futbol en català, però tot s’ha fet bé, etc. No hi ha mai la més mínima autocrítica perquè la culpa és del vent, de la crisi, dels mestres i dels pares, dels 23 anys de govern de CiU , fins i tot del Barça o de qui passava per allà. La culpa, la responsabilitat és de tothom menys dels nostres governants. Estan tan cofois del que fan que estan convençuts que no mereixem tanta perfecció en el nostre Govern, ni que sigui a 40 quilòmetres per hora. Certament, tenen raó els honorables consellers tripartidaris: no ens mereixem això, el país no es mereix això!
 
Avui vull tornar a parlar d’un tema greu, d’un tema social que em preocupa, i molt, perquè afecta als més desprotegits. Avui torno a parlar del cas dels 153 nens que estan en el seu entorn familiar, tot i que fa mesos que el Govern va decidir retirar la tutela als seus familiars. La raó que dóna el Govern és la manca de places públiques destinades a protegir els infants. El Síndic de Greuges parla del col·lapse del sistema de protecció a la infància. CiU denuncia aquesta situació de col·lapse, però, ¡ves per on! el Govern rebutja la petició perquè la conselleria n’informi perquè diuen que parlem d’un col·lapse inexistent.
 
Malauradament ens trobem una vegada més davant uns governants que utilitzen la tàctica de l’estruç i que creuen que quan es nega un problema deixa d’existir. La conselleria ha trigat molt poc en oblidar el cas Alba. Aquests 153 menors que no han estat acollits pels serveis de protecció a la infància són en una situació de risc, que reconeix el propi Govern. Malauradament, un cop més, no només ningú se’n fa responsable, sinó que es nega la problemàtica. Hi ha massa estruços al Govern. Definitivament no ens ho mereixem, aquests 150 nens no s’ho mereixen!

Read Full Post »

Durant el Ple celebrat aquest dimecres al Parlament, i com a diputada del grup Parlamentari de Convergència i Unió, he demanat al Govern una valoració en relació a la campanya institucional Som-hi, que es pot veure actualment als mitjans de comunicació i que, segons respostes parlamentaries del propi Govern a preguntes de CiU, ha suposat un cost de 1.019.828,44 euros.

som2_336

He denunciat que “en un moment en que els ciutadans estan patint una important crisi econòmica, amb més de 100.000 nous aturats; famílies amb veritables dificultats per fer front a la seva hipoteca; joves que no poden accedir a una vivenda; 31.000 persones que no reben els ajuts que els corresponen per la llei de la Dependència; etc. el Tripartit gasta més d’un milió d’euros per publicitar una frase buida de contingut”.

He denunciat que es tracta d’una “campanya corporativa, sense un missatge concret” i m’he referit a les recents declaracions del President del CAC en seu parlamentaria, en les quals va afirmar que aquesta campanya “bordeja els preceptes de la llei estatal, la llei de publicitat de la Generalitat i la llei de comunicació audiovisual”.

En base a aquestes consideracions, el grup parlamentari de Convergència i Unió ha sol·licitat que el CAC es manifesti mitjançant un informe amb més detall sobre l’adequació d’aquesta campanya institucional, per tal d’aclarir els dubtes sobre la seva legalitat que va apuntar el President del Consell.

Read Full Post »

« Newer Posts