L’endemà de la vaga general des de CiU convidem tothom a treballar pel demà i retrobar el camí de l’èxit

Avui, l’endemà de la vaga general per damunt de les xifres d’uns i d’altres, podem concloure que la jornada d’ahir va constituir un fracàs, del govern i dels sindicats, i que el únics que van ‘triomfar’ van ser els brètols antisistema de Barcelona. El govern va fracassar perquè va quedar clara la gran irritació social existent per la pèssima política feta davant la crisi econòmica. El president Zapatero només s’ha decidit a governar impulsant una reforma laboral i una política de contenció pressupostaria quan des de l’exterior, -OCDE, Unió Europea, Banc Central Europeu, Fons Monetari Internacional i el propi president dels Estats Units- li han exigit que actues d’una vegada i es deixés de demagògies i sortís de la paràlisi governamental que ensorrava l’economia espanyola i que feia trontollar l’estabilitat monetària europea.

Ahir també varen fracassar els sindicats perquè malgrat tota la mobilització que van fer, malgrat els piquets i malgrat la implicació dels seus líders i caps, han vist com no han aconseguit la seva revindicació: la retirada de la reforma laboral. No es podia esperar una altra cosa.  Voler tornar a la situació anterior a la reforma és d’una irresponsabilitat que fa esborronar perquè ha estat aquella legislació laboral tan rígida i obsoleta la que ens ha permès que s’arribés a unes xifres d’atur rècord a Europa, i que a Catalunya suposen que sis-centes mil persones es trobin avui sense feina.

A Unió Democràtica estem convençuts que era necessària una reforma, i que hagués estat millor encara anar més lluny, i no pas per facilitar l’acomiadament ni per retallar drets -com volen fer creure els sindicats-, sinó per afavorir la contractació, per generar confiança i riquesa i per, en definitiva, fer viable el creixement econòmic i social.

Un altre reflexió que ens permet fer la vaga d’ahir es que cal una llei moderna que garanteixi el dret a fer vaga dels treballadors i el dret a treballar a qui vulgui fer-ho. Davant la societat canviant caldria també reflexionar sobre el paper que han de tenir els piquets informatius en ple segle XXI. Una figura que va ser necessària principis del segle passat però que a dia d’avui, amb tots els canals d’informació existents com a resultat de les noves tecnologies  resulta obsoleta.

També vull fer referència als incidents de Barcelona deslligant-los de forma absoluta de l’actuació sindical d’ahir, que malgrat alguns fets aïllats va ser plenament respectuosa. Malauradament, Barcelona s’ha convertit en la ciutat predilecte dels antisistema amb l’aquiescència de l’alcalde Hereu i de la conselleria d’interior de Joan Saura. Resulta patètic veure com es destrossa el centre de Barcelona mentre el número dos d’Interior, Joan Boada, es manifesta pels carrers de Girona com si no tingués res més important  a fer. Aquest desídia de les nostres autoritats per afrontar un greu problema que es repeteix aprofitant qualsevol manifestació, sigui vindicativa o sigui de celebració, es una mostra més de la incapacitat de l’ajuntament de Barcelona i del tripartit per fer front als problemes que preocupen i ocupen la societat.

A Catalunya, d’aquí poc menys de dos mesos tenim l’oportunitat d’escollir un govern nou en les eleccions al Parlament. Ara cal un govern que retorni la il·lusió, que sigui fort i cohesionat i que tingui un lideratge sòlid, decidit i segur del que es vol. A CiU estem convençuts que aquestes condicions les acomplim millor que ningú i que Artur Mas és el president que Catalunya necessita. D’aquí al 28 de  novembre treballarem per aconseguir-ho perquè retornar Catalunya al lloc que es mereix i que la indolència del tripartit li ha fet perdre.

Des del respecte a les persones que han fet vaga, també estem convençuts que és amb treball i no amb vagues generals com aixecarem el país. Perseguint l’excel·lència i no constatant el fracàs és com Catalunya tornarà a ser una regió líder a Europa. Per aquest motiu, l’endemà de la vaga general des de CiU convidem tothom a treballar pel demà i retrobar el camí de l’èxit.

Read Full Post »

¿Crisis? ¿Cuál de ellas?

El Mundo, 12/09/2010

“Crisis? What crisis?” pregunta Supertramp en uno de sus discos. Desgraciadamente, en Catalunya la pregunta que hay que hacerse es a cuál nos referimos. A la económica hay que sumarle la presupuestaria de la Generalitat, la desafección social, la crisis en las relaciones de Catalunya con el Estado y, no menos importante, la crisis de valores, actitudes y referentes provocada por el relativismo moral autodestructivo de muchos estamentos.

La prioridad urgente y absoluta de CiU es combatir con medidas efectivas la crisis que aboca al 18% de los catalanes al paro, que eleva al 40% el desempleo juvenil y que sume a una de cada cinco familias en el umbral de la pobreza. Levantar la economía es nuestra prioridad para evitar que el país se resquebraje. Sólo desde una buena situación económica saneada, garantizaremos la cohesión social imprescindible para la convivencia.

La crisis es global, pero mientras en los países de nuestro entorno se vislumbra la recuperación, en nuestro caso no es así. Las malas políticas económicas del gobierno Zapatero y del tripartito, el retraso en adoptar decisiones eficaces y reformas necesarias y un modelo de crecimiento económico agotado han hecho que Catalunya y España estén a la cola de las economías en el paro. Para afrontar esta situación insostenible es necesario un gobierno que lidere los cambios precisos para revertirla. Es lo que Catalunya se juega en las próximas elecciones. Las polémicas identitarias, las promesas demagógicas, partidistas e interesadas deben ser postergadas para resolver la crisis.

No será fácil, pero es imprescindible salir reforzados de la recesión. Es necesario un gobierno fuerte, con las manos libres, y con un proyecto cohesionado, pero no es suficiente. Necesitamos el esfuerzo de todos para retomar los valores que han hecho de nuestro país una comunidad líder económica, política y socialmente en Europa. Hay que recuperar la cultura del esfuerzo, apoyar a los emprendedores y reivindicar la excelencia como ejes imprescindibles para volver a liderar la economía mediterránea.

El esfuerzo debe empezar en las escuelas. Pese a las mejoras tecnológicas y a los recursos invertidos, el fracaso escolar ronda el 30%, lastre que no nos podemos permitir. Sólo desde una mejor formación alcanzaremos el imprescindible nivel de competitividad deseado. El informe de la OCDE nos sitúa tristemente en el lugar 42 del ranking mundial. Así no vamos a ninguna parte. Hay que mejorar formación, productividad, infraestructuras, investigación y desarrollo para recuperar lo perdido. También debemos mejorar nuestra financiación. El modelo del tripartito, lejos de ser el gran logro que nos vendieron, es un fracaso que no sirve a las necesidades presupuestarias del país. Además conviene y recordar que históricamente Catalunya ha sido fuerte económicamente cuando lo ha sido políticamente.

CiU afronta la campaña electoral con ilusión y esperanza, con rigor y desde el convencimiento de que somos los únicos que podemos garantizar el cambio que Cataluña necesita con un gobierno fuerte, cohesionado y defensor de los valores que han hecho prosperar a nuestro país durante siglos. La cultura del esfuerzo, el respeto a la autoridad, la convicción de que sólo el trabajo es capaz de generar riqueza y la solidaridad hacia los más desfavorecidos son valores de Unió desde nuestra fundación hace más de 75 años, y que compartimos con CDC. Por ello, CiU ha sido y volverá a ser más eficiente en el gobierno que la amalgama partidista, inconexa de siglas e ideologías de los tripartitos. Y alerta, porque si sumando alcanzan la mayoría, volverán a reeditar el pacto pese al fracaso que ellos mismos han reconocido. Tampoco el PP ofrece expectativas más esperanzadoras. Rajoy se ha quitado la máscara y ya ha anunciado que quiere un pacto a la vasca en Catalunya si los resultados electorales se lo permiten.

Reivindicamos otros valores, trayectoria parlamentaria y gestión de gobierno como garantía de nuestra capacidad para abordar la grave situación actual frente al triste rédito del gobierno tripartito. Pedimos a la sociedad catalana un apoyo suficiente para gobernar en interés de todos, sin el lastre de posicionamientos que se han demostrado ineficaces o contrarios a los intereses de Catalunya.

Read Full Post »

La societat catalana vol canviar, el canvi és possible i només passa per CiU

Després d’un any perdut, un futur per guanyar

L’agost és a tocar. A l’hora de valorar aquest any, el balanç és desolador. La crisi ha seguit el seu camí destructor sense que les accions dels governs del tripartit i de Zapatero hagin servit de gran cosa. Val a dir que la reacció dels nostres dirigents ha arribat tard i malament, i que les decisions preses no ho han estat per convicció, sinó per imposició del estranger.

Després de no fer cas a les recomanacions de CiU (calia reformar el mercat laboral i les despeses de les administracions, fomentar un pla d’austeritat, ajudar les empreses per afavorir les contractacions…), la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i el president dels Estats Units van cridar a l’ordre a Zapatero i van exigir que entomés les reformes que havia negat i les mesures que no havia gosat prendre. Zapatero no ho feia per por a quedar malament amb els sindicats i a quedar retratat a les enquestes.

S’han perdut dos anys per acabar fent el que Duran i Lleida li havia reclamat insistentment des del Congrés. Dos anys que han provocat que s’hagi retallat el sou a tots els treballadors de l’Administració pública, que s’hagi desbocat l’atur, que s’hagin retallat les prestacions socials, que les pensions hagin perdut poder adquisitiu, que no s’hagi complert la llei de dependència… Tampoc estem massa confiats dels resultats de la reforma laboral impulsada per Zapatero. Calia ser més valent i decidit, perquè el problema de l’atur a casa nostra requereix decisions valentes i decidides. No és amb mesures tèbies i decidides a contracor com es pot resoldre un problema de quatre milions d’aturats.

En plena crisi, tots els esforços s’haurien d’abocar a ajudar els empresaris a contractar treballadors i a formar millor la gent que s’ha quedat sense feina. Naturalment cal ajudar els aturats ja que els subsidis són uns ingressos indispensables per a la supervivència econòmica de les famílies. Però no poden ser-ne l’única solució. I això el govern no ho ha entès i segueix sense entendre-ho. Els pocs diners que queden a les arques públiques cal dedicar-los a reincorporar treballadors al mercat laboral. Aquesta -la millor inversió que es pot fer en aquest moments en matèria d’ocupació- tampoc s’està fent.

A Catalunya les coses no han anat millor. A la crisi econòmica cal afegir-hi la crisi política que ha provocat la sentència del Constitucional contra l’Estatut i la preocupant manca d’unitat -una vegada més- del tripartit en la seva resposta. El PSC ha demostrat un cop més que, davant el dilema Catalunya o PSOE, sempre tria el PSOE. Per això, el PSC va votar a Madrid una resolució diferent a la que havia votat al Parlament. Així no es demostra la unitat d’un país, ni la força d’una societat, capaç de mobilitzar més d’un milió de persones als carrers de Barcelona per palesar la seva indignació davant la mutilació de l’Estatut aprovat a les urnes.

Del tripartit ja no podem esperar res. No ho van fer bé en els anys de prosperitat econòmica, i molt menys ho han fet en els temps de penúria. Només volen amarrar els seus càrrecs i els seus interessos com a prioritat per damunt dels interessos de la societat. Catalunya necessita que es facin eleccions com més aviat millor. La societat catalana vol canviar, el canvi és possible i només passa per CiU. A través de les urnes, els catalans podran dir que volen un govern fort, cohesionat, rigorós, que defensi Catalunya amb les mans lliures i que faci que Catalunya torni a ser respectada. Soc optimista i estic convençuda que el temps del tripartit aviat haurà quedat enrere perquè ja no són creïbles les seves paraules i les seves promeses i perquè ja no es poden tolerar més els incompliments.

Bon estiu, i ens retrobarem a partir de setembre.

Read Full Post »

L’atur no es combat només amb subsidis, sinó afavorint la creació de llocs de treball

La fal·lera socialista d’apujar impostos

Soc conscient que hi ha molts catalans decebuts amb la manca d’unitat a Madrid dels partits de casa nostra on no s’ha presentat una resolució conjunta contra la sentència del Constitucional que ha retallat l’Estatut. En soc conscient, però em sabria molt greu que la societat ens posi a tots els partits en el mateix sac. Em sembla clar que hi ha hagut unes formacions que hem votat el mateix al Parlament que al Congrés i que n’hi ha hagut una altra que ha canviat el seu vot. És evident que, per molt català que és pugui sentir i se senti, al PSC encara li tira més l’afinitat i els lligams amb el PSOE que amb Catalunya.

Però, malgrat estar decebuts, tot i saber que no hem aconseguit dur a Madrid allò que la societat ens va reclamar als carrers de Barcelona, hem de seguir endavant a l’espera d’un nou govern a Catalunya que actuï amb rigor, amb plena cohesió i fermesa, sense actituds partidistes contradictòries, i sense tres caps que l’empenyin en direccions oposades.

Fins llavors  continuarem proposant mesures per sortir de la crisi econòmica. El nostre grup parlamentari a Madrid -a través d’una pregunta de Duran i Lleida formulada per Sánchez Llibre– ha aconseguit que el govern de l’Estat no apugi l’impost de societats, una mesura que hagués afeblit encara més les empreses.

Aquesta fal·lera del govern Zapatero d’apujar impostos per recaptar més i així reduir el dèficit estaria molt bé si servís per alguna cosa o si al menys no espatllés encara més el que ara tenim. Apujar impostos a les petites i mitjanes empreses és desconèixer la realitat i les dificultats que moltes pimes tenen. Cada euro és essencial per poder obrir les portes cada dia.

El govern socialista encara no ha comprés que no hi ha cap altra solució per generar ocupació que apostar per les empreses i pels empresaris. L’atur no es combat només amb subsidis, sinó afavorint la creació de llocs de treball. Això passa per donar aire als emprenedors i per afavorir fiscalment la nova ocupació.

L’economia i el  fet de proposar mesures per sortir de la crisi ha estat, és i serà la nostra prioritat principal, perquè difícilment es pot construir un país des de la pobresa i des de la inseguretat i el neguit econòmic familiar. Sabem que proposem solucions en la direcció correcta tant en el terreny econòmic com en el polític i de construcció nacional, perquè no venem fum com altres formacions, ni ens sotmetem a la voluntat de companys de Madrid, com algun partit ha deixat en evidència aquesta mateixa setmana. Estic segura que les eleccions de la tardor serviran per donar a Catalunya el govern que el nostre país es mereix.

Read Full Post »

Aquest ja és un govern finiquitat

La fi de la política de l’anar tirant

Al debat de política general que va començar ahir a Madrid ha quedat una cosa ben clara: el temps de Zapatero s’ha esgotat i farà be en obrir un nou cicle electoral quan s’acabi la reforma laboral i la de la llei de Caixes que ara es tramiten al Congrés.

La improvisació i la manca d’estratègia i de rumb per afrontar la crisi econòmica ja no dona per més. La política del “qui dia passa, anys empeny” dels governs Zapatero ha arribat a la seva fi i ara el que cal és recuperar la confiança i oferir una política econòmica racional, estructurada i coherent, just el que ha mancat en els dos anys d’aquesta legislatura. És descoratjador comprovar com s’ha perdut el temps, com han ignorat les propostes que CiU va plantejar el 2008 per abordar la situació econòmica i com ara, a corre-cuita, el govern les aprova de qualsevol manera per imposició exterior.

Les mesures d’austeritat són conseqüència de l’exigència de la UE, del FMI, del BCE i de Barack Obama davant l’endeutament espanyol. La reforma laboral s’ha engegat una vegada ultrapassats els quatre milions d’aturats. Són dues de les propostes que CiU va llançar ara fa dos anys. Si s’haguessin fet en aquell moment molt probablement no estaríem en l’actual situació .

No ens va anar millor en la nostra reclamació d’afavorir polítiques que millorin la liquiditat de les empreses, ni en no apujar els impostos per no deprimir encara més el consum, ni en bonificar l’ocupació. Estem convençuts que és millor bonificar la creació d’un lloc de treball que no pagar els subsidi d’atur. És millor per al treballador i per a l’economia. També aquests propostes de CiU han estat desestimades i estem convençuts que ben aviat seran considerades.

Tampoc en matèria de protecció social Zapatero té res a oferir. El que va prometre el president es contraposa al que s’ha acabat produint i al que ha aprovat el govern. La retallada en pensions i en prestacions socials és la més gran que hi ha hagut en polítiques socials en els darrers trenta anys. També aquí Zapatero ha incomplert el que va oferir al debat d’investidura.

A més a més, no oblidem que, a banda del desastre econòmic, el PSOE i el govern espanyol no són actors innocents en la sentència contra l’Estatut refrendat pel poble de Catalunya. Bona part de la tesi del Tribunal a l’hora de interpretar-ne nombrosos aspectes de manera clarament restrictiva és idèntica a la que va plantejar el grup socialista primer, i l’advocat de l’Estat, després.

Per aquests tres incompliments -en el terreny econòmic, en el social i en el de l’Estatut- CiU creu que aquest ja és un govern finiquitat i que l’únic que li queda és aprovar les reformes que ja estan en marxa al Congrés. Cal dir-ho amb tota claredat i amb tota rotunditat: CiU ja està farta d’actuar sempre amb la màxima responsabilitat davant tanta irresponsabilitat, la que demostren els dos partits majoritaris espanyols.

Read Full Post »

Catalunya no és rendeix, sinó que lluita amb més convicció i amb més constància quant se sent atropellada.

El 10-J no és la fi, sinó l’inici

La guerra dialèctica que s’ha generat davant la manifestació de dissabte en defensa de l’Estatut mostra l’actitud tacticista d’algunes forces polítiques i la descohesió existent en el tripartit que ha enviat a la societat catalana, com a mínim, tres missatges diferents sobre la resposta que s’ha de donar a la sentència del Constitucional. No és des de la divisió i la contradicció com defensarem els interessos de Catalunya. Tampoc ho és des de la indefinició del PSC que veu com el president de la Generalitat diu primer una cosa, després la matisa i mig es tira enrere emparant-se en un lema. I també tenim  la ministra de Zapatero i candidata catalana al Congrés de Madrid, Carmen Chacón que expressa la satisfacció de la “benevolència de la sentència”. Mai es benvolent una retallada a la voluntat i decisió d’un poble.

Espero que la manifestació de dissabte sigui un èxit –us convido a participar-hi- i desitjo que les picabaralles del tripartit no impedeixin que el carrers de Barcelona s’omplin de gent protestant per la sentència. Però el que cal també -el que proposem des de Unió– és entendre la manifestació com l’inici de la resposta a la decisió del TC de retallar el que el poble català ha decidit a les urnes.

El seguiment a la protesta l’hem de donar des de diumenge, des de l’endemà. Catalunya s’ha sobreposat a moltes desfetes i sempre ha defensat els seus interessos malgrat les adversitats. Ara, ho hem de tornar a fer. Per aconseguir-ho, hem de recuperar pel nostre país el lideratge que s’havia guanyat anys enrere gràcies a l’esforç de tants i tants catalans a la política, l’economia i a l’àmbit social, perquè Espanya ens escolti i ens respecti.

Cal dir-ho: entre tots els aspectes negatius que el mal govern del tripartit ens ha dut en els darrers set anys, el pitjor ha estat que han deixat de respectar Catalunya.

Cal redreçar la situació. Només des de la força del treball, de la competitivitat, de la generació d’ocupació i riquesa, del convenciment en el nostres valors, de la defensa de la catalanitat podrem recuperar el que el Tribunal Constitucional ens ha pres. I caldrà fer-ho des de diumenge perquè la manifestació de dissabte no esdevingui una protesta efímera i, per tant, estèril.

No és el que volíem, però és el que tenim i contra el que ens toca lluitar. Els nostres avantpassats ho van fer el 1714 en situacions terriblement més adverses; i els nostre pares i avis, el 1939. Ara, la situació, essent indignat i irritant, no revesteix el dramatisme, tot i que sí és semblant la incomprensió que Catalunya genera a la resta de l’Estat. Cal canviar aquesta percepció i només podrem fer-ho demostrant que Catalunya no és rendeix, sinó que lluita amb més convicció i amb més constància quant se sent atropellada.

Per això, la feina per recuperar el que ens han pres no acaba dissabte, sinó que diumenge torna començar.

Read Full Post »

Reforma laboral ja!

No vols caldo?, doncs dues tasses. Zapatero veu com la paciència dels rectors mundials de l’economia s’ha esgotat i com li exigeixen que faci d’una vegada les reformes que li reclamen des de fa anys.

Si primer va ser la imposició del FMI, del Banc Central Europeu, de la Unió Europea i de Barack Obama la que va obligar Zapatero a prendre les mesures d’austeritat exigibles per reduir el deute, ara els terminis ens tornen a venir fixats des de fora per dur endavant la reforma laboral que precisa l’economia espanyola. Ha quedat clar que la nova pròrroga fins el 30 de juny que havia donat el govern perquè sindicats i patronal acordessin la reforma ha estat suprimida davant la inquietud dels socis comunitaris. Zapatero ha dit ara -en un nou canvi d’opinió que tan poc contribueix a la credibilitat del govern- que la reforma anirà al Congrés per via decret llei el 16 de juny si els agents socials no arriben a un acord.

Des de CiU només podem dir que ja era hora que el govern es decidís a actuar, però així i tot, el 16 de juny encara és massa tard i ja hem proposat a Zapatero que aprovi aquest decret la propera setmana en el consell de ministres. Guanyar una setmana no és poca cosa amb la urgència que tenim per facilitar la incorporació al mercat laboral dels milions d’aturats que hi ha a Espanya.

No entendre que la creació d’ocupació ha de ser el primer i màxim objectiu per lluitar contra la crisi és no entendre res. Si hi ha més ocupació, hi ha més ingressos per la renda de treball i menys despeses en haver de pagar menys subsidis d’atur. Només cal la voluntat per facilitar al màxim les contractacions. Si això vol dir anar en contra dels sindicats, doncs, cal fer-ho. No sempre les decisions que s’han de prendre són fàcils o populars, però el bé comú fa necessari que s’adoptin. Zapatero no ho ha fet fins ara, i amb el que cau continua dubtant i enviant missatges contradictoris a tort i dret.

És cert que el seu govern està acabat però abans que caigui ha de governar encara que sigui fent a corre cuita el que no ha sabut fer fins ara. D’aquí les urgències i les exigències d’Europa.

CiU donarà suport a la reforma laboral del govern sempre que l’avanci i ens permeti participar en l’elaboració. Ja hem vist prous nyaps com per confiar en el govern i en les seves mesures. Sabem el que cal i el que ens demana la comunitat internacional: el mateix que nosaltres reclamem des de fa anys a Rodriguez Zapatero. Per això, si vol el nostre suport haurà de comptar amb nosaltres. Tots hi sortirem guanyant, encara que per alguns irresponsables no haver provocat la caiguda del govern i ensorrat encara més la economia sigui una mala opció. Si alguna cosa ha definit sempre CiU és la responsabilitat sense tenir en compte la rendibilitat electoral. Aquesta visió miop i partidista del com pitjor, millor, mai ha estat la nostra divisa i tampoc ho serà en aquests greus moments de crisi.

Read Full Post »

‘Progres’? No, pobres

Diuen que en una reunió entre Fidel Castro i Olof Palme, el líder cubà va dir: “amb la revolució socialista he aconseguit que a Cuba ja no quedin rics”. La rèplica del primer ministre suec va ser: “dons jo, amb tots els anys de socialdemocràcia, encara no he aconseguit que a Suècia desapareguin els pobres”. Malauradament i salvant les distàncies, a casa nostra encara hi ha qui s’omple la boca de fer polítiques progressistes en moments de crisi en els que toca actuar més i xerrar menys.

Això ve al cas per la intervenció del president Montilla ahir al Parlament en defensa de les polítiques progressistes de governs d’esquerra, del seu i del de Zapatero, ignorant que és ara i amb els seus governs quan hi ha la més brutal retallada de polítiques socials en els més de trenta anys que portem de democràcia. Potser és hora que qui ens ha dut a aquest desastre actuï amb una mica més de humilitat i de coherència.

La intervenció del president Montilla va ser decebedora: primer per fer veure que vivim en el millor dels móns possibles, malgrat el que  cau,  i després perquè va ser incapaç d’aclarir les mesures que emprendrà el seu govern per reduir despeses i per incrementar ingressos. L’únic que va assegurar és que ho continuen estudiant, mentre passen els dies i creixen les dificultats.

Entre tanta inoperància, aquí i al govern Zapatero, el FMI ja ha recordat que cal una reforma urgent i en profunditat del mercat laboral. Sembla mentida que amb més de quatre milions d’aturats, els nostres governs continuïn esperant per reformar el que les dades diuen que és un desastre. No és catastrofisme, sinó la constatació pura dura de la realitat: més de quatre milions d’aturats a  Espanya, i més de sis-centes mil persones sense feina a Catalunya. La situació és un desastre, sense pal·liatius. No cal que ens ho diguin des de fora.

És hora que els governs que es diuen progressistes actuïn, i que no ho facin per la via que proposen de congelar pensions. No pot ser que, una cop més, els més febles, els pensionistes, és converteixin en l’ase de tots els cops. CiU s’oposarà frontalment als plans governamentals d’atemptar contra les pensions. Hi han altres formes per  aconseguir reduir les despeses i n’hi ha moltes més per augmentar els ingressos. Zapatero i Montilla només han estat capaços d’anunciar mesures per retallar la despesa, però n’han dit ni una d’incrementar els ingressos públics. Tampoc han estat capaços d’aprimar els seus governs que tenen vicepresidències sobreres, i ministeris sense competències.

És hora d’actuar sense que els tremoli el pols i si no són capaços de fer-ho que ho deixin a qui estigui més preparat. Cada vegada és més inexplicable que l’única pressa que hi ha al Parlament sigui per nomenar el president de la Corporació de Mitjans Audiovisuals per controlar millor la ràdio i la televisió públiques de Catalunya i es vagi tan lentament a l’hora d’aplicar mesures per lluitar contra la crisi. És evident que les prioritats del nostre govern estan molt allunyades de les que la societat demana.

Read Full Post »

Un vaixell anomenat Europa

Robert Schuman

Diumenge és compleixen 60 anys de la Declaració Schuman, la llavor sobre la que s’ha construït la Unió Europea. Pot semblar molt de temps. Realment és tota una vida, però es un període curt si ho comparem amb la historia del continent, que ha viscut més conflictes bèl·lics dels que podem recordar i que ha estat dues vegades el centre de la fi del món amb dues guerres mundials.

Decidits a posar fi d’una vegada a la barbàrie bèl·lica que ha acompanyat la nostra història, el pares de Europa, amb Schuman al capdavant, van apostar per construir unes relacions entre països que fessin possible la convivència i el desenvolupament equilibrat de les regions. Seixanta anys desprès podem dir que ho van aconseguir. El seu llegat continua essent una garantia d’estabilitat, però, tenim encara molt camí a recórrer i amb la crisi econòmica hem descobert punts febles. És cert que la situació grega pot generar desconfiança, però també ho és que, gràcies a la UE, ens en podrem sortir millor que Grècia. Han fallat mecanismes de control i, per tant, les institucions europees han d’aprendre d’aquesta desfeta parcial. Els mecanismes reguladors han de millorar, però és lògic exigir que les normes siguin d’obligat acompliment per a tothom.

Seixanta anys desprès dels seus inicis ha aparegut la primera crisi econòmica important a la UE. Estic segura que ens en sortirem. Tinc prou motius per l’esperança. En primer lloc, perquè units formem una economia molt més forta i amb molta més capacitat de resposta. En segon lloc, perquè poc a poc es conforma l’Europa de les persones que permet una gran mobilitat i que facilita la regulació del mercat de treball. Certament encara és un moviment incipient, però està en clar creixement. I en tercer lloc, a Unió ens sentim més partícips de les institucions europees ja que cada dia que passa és més a prop el moment que Salvador Sedó desenvoluparà amb plenitud les seves tasques d’eurodiputat al Parlament Europeu. Malgrat les dificultats, soc optimista davant el futur d’Europa perquè de la crisi traurem ensenyaments que ens faran més forts, més pròspers i que ens faran sentir més íntimament europeus.

De tota manera, pel que fa a Espanya, esperàvem més de la trobada d’aquesta setmana entre Rajoy i de Zapatero i creiem que els dos havien après la lliçó dels seus homònims de Portugal, que sí han arribat a acords importants. I no ho han fet. No han avançat cap el pacte d’Estat que reclama Duran i Lleida, el president del grup parlamentari de CiU al Congrés i del comitè de govern d’Unió.  Rajoy i Zapatero han demostrat la seva ineficàcia per arribar a acords per afrontar la crisi. A més, plantegen una reforma de la llei de caixes que no tindrà el nostre suport si no respecta la posició que sempre s’ha defensat des de Catalunya. Així no s’avança realment: no s’aborden les reformes estructurals que l’economia necessita i tampoc no es genera la confiança interna i externa que cal.

Read Full Post »

Menys morositat malgrat el tripartit

El Congrés del Diputats ha aprovat aquesta setmana la proposta del CiU de reduir progressivament la morositat de les administracions fins que quedi fixada en un màxim de trenta dies des de l’1 de gener de 2013. La iniciativa va ser aprovada per unanimitat i aquí s’hi han d’incloure els diputats que pertanyen al tripartit malgrat que ara fa un mes es va oposar al Parlament a una proposta de CiU que demanava que la Generalitat també és comprometés a reduir la seva taxa de morositat en les mateixa mesura que el que ara s’ha aprovat. Ha estat una mostra més de la incoherència del tripartit que no vol per casa nostra allò que si demana i aprova al Congrés de Madrid.

En qualsevol cas, val a dir que aquesta llei de morositat permetrà una major liquiditat a les empreses que veuen com és precisament l’Administració pública qui demora més els pagaments. Però cal fer més passes per poder fer efectiva la llei. Cal, en primer lloc, millorar el finançament dels nostres ajuntaments.

Els ens municipals tenen un finançament deficient que no es correspon amb la seva tasca. Si volem que puguin pagar a trenta dies, cal abocar més recursos als municipis. Les corporacions locals s’han vist obligades a assumir moltes competències sense haver millorat el seus nivells d’ingressos. També cal recordar que la paràlisi de la construcció ha fet que les arques municipals s’hagin vist privades d’una de les seves principals fonts de finançament. Per això, part del que s’estalviï pel pla d’austeritat del govern Zapatero ha d’anar als municipis.

No es tracta que circuli menys diners, sinó que la despesa estigui més controlada i que és reparteixi millor i sobretot que hi hagi menys malbarataments dels recursos i una clara llista de prioritats en les actuacions.

En aquesta línia, i ja que el govern Zapatero està disposat a apujar l’IVA el proper estiu malgrat totes les opinions contràries (la nostra, la de quatres premis Nobel d’Economia, la de l’OCDE, la de la Unió Europea…), ja hem emplaçat el govern a que mantingui el Pla 2000E d’ajudes per la compra de vehicles. Un compromís que també demanem al govern tripartit perquè els fabricants de cotxes no vegin com tornen a caure el mercat i les vendes per la pujada d’impostos decretada pel govern del PSOE.

No hem aconseguit tot el que volem, i tampoc que es tinguin en compte totes les nostres propostes a favor de l’economia, però aquesta vegada hem trobat  un Zapatero més receptiu. Bona prova d’això ha estat la llei de la morositat aprovada dimarts. És una bona noticia en una conjuntura tant depriment i deprimida de la nostra economia. És un bon signe, que no hem de magnificar, però que ens permet mostrar-nos una mica més optimistes i esperançats per retornar una mica de confiança a tota la societat.

Read Full Post »

Tenir un propòsit no és fer feina

Tenir un propòsit no és fer feina. Una veritat que canta Joan M. Serrat inspirada en un escrit del poeta Joan Salvat Papasseit. Probablement no calgui tanta poesia ni tants poetes per mostrar una certa recança en les propostes del govern per afrontar a la crisi econòmica. No és el gran pacte d‘Estat que a CiU reclamem, però val a dir que pot ser un primer pas si s’apliquen mesures de forma immediata a partir de la seva publicació urgent en el BOE.

Ara, també és cert que no seria la primera ocasió que Zapatero incompleix els seus acords. Malgrat els precedents, a CiU estem disposats a atorgar-li el benefici del dubte. Cal dir, a més, que ens oposem amb rotunditat a la negativa del govern a ajornar la puja de l’IVA prevista per als propers mesos. Amb més impostos, no farem augmentar el consum, no afavorirem la competitivitat de les empreses, no facilitarem més inversions empresarials i tampoc no millorarem la liquiditat del sistema. I molt menys, amb un augment de l’IVA contribuirem a que la pròxima temporada turística sigui bona. CiU insistirà perquè l’impost no s’apugi fins que no haguem entrat en la reactivació econòmica.

A les propostes del govern -reivindicacions nostres de fa molt temps-, els hi falta concreció. Volem mesures concretes i terminis inajornables per aprovar la reforma laboral entre els agents socials. I si l’acord social i econòmic no s’assoleix, ha de ser el Congrés el qui legisli sobre la reforma loboral. Volem també concreció en les xifres de la retallada de despeses de tots els organismes.

No podem continuar marejant la perdiu i no prendre decisions, amb paraules que no arriben a fer-se realitat No és fàcil ni popular reduir la despesa pública, ni aprimar les partides pressupostaries, però es necessari. Durant massa temps el governs de la Generalitat i el de l’Estat han estirat més el braç que la màniga i el resultat ha estat un dèficit disparat. L’austeritat s’ha d’imposar.

Vull dir que també ens satisfà a priori la proposta de la vicepresidenta Salgado de reduir la morositat de l’Administració a 30 dies, tal com havia sol•licitat CiU. És curiós que el que el PSC va votar en contra al Parlament sigui llençat ara com a novetat pel govern de Madrid. És de sentit comú acceptar que l’Administració ha de facilitar i no ofegar els nostres empresaris. Reduir els terminis de pagament que en l’actualitat ultrapassen els 80 dies fins als 30 és una mesura que hem proposat nosaltres i que es veurà en comissió parlamentària el proper dia 23.

Cal detallar com i en quins terminis es durà a terme aquesta reducció. Massa vegades el govern Zapatero ha llençat propostes i promeses que han acabat en paper mullat. Aquesta és la nostra desconfiança que, val a dir, el govern Zapatero s’ha guanyat a pols. És ell qui ha de demostrar que aquesta vegada va de debò. És l’única condició que CiU posa als membres del govern: que compleixin la seva paraula.

Read Full Post »

Una sonrisa para ganar el futuro

Inmersos en un clima general de desafección, de desilusión y de descrédito de la política por la crisis y también por la inoperancia de los gobiernos de Zapatero y del tripartito, hacer de una sonrisa la imagen de Convergencia i Unió en un año electoral no es una decisión frívola ni la visualización de que todo está ganado. No lo está y no será fácil lograrlo. La crisis ha devastado el tejido económico y sólo un gobernante como Zapatero que ha hecho del optimismo una patología y no una virtud puede ver la vida de color de rosa. No es nuestro caso. Hemos alcanzado la tasa más alta de paro de los últimos doce años –Catalunya es la comunidad que más puestos de trabajo ha perdido- y ahora el gobierno propone retrasar dos años obligatoriamente la jubilación.

En CiU sabemos que atravesamos tiempos difíciles y que la inacción y el buenismo no son instrumentos para superarlos. La parálisis de sus gobiernos ha situado a Catalunya y a España en la cola de la recuperación económica europea y allí seguiremos estando si no cimentamos el futuro con las reformas estructurales necesarias en nuestro tejido productivo.

Nuestra sonrisa no es la del inconsciente, sino la de quien sabe que sólo haciendo las cosas bien se obtienen recompensas. Es el reflejo de una actitud y de un estado de ánimo. Es la sonrisa que sólo da la satisfacción del trabajo duro, del esfuerzo, del sentido común, de la excelencia. Es la que aparece tras la lucha ardua para lograr unos objetivos que mejoren la situación de todos. Es la sonrisa de quien vence adversidades y puede, además, ayudar a superarlas a quien tiene a su lado.

Por ello, CiU no quiere convertir la cita electoral del próximo otoño – en la que Catalunya decidirá su futuro gobierno- en un rosario de reproches de lo poco y mal que ha hecho las cosas el tripartito. No queremos exponer los errores e incumplimientos de un gobierno descohesionado y preocupado, por encima de todo, en mantener poltronas y cuotas de poder de sus tres formaciones políticas. Quien quiera conocer el talante y la incapacidad del tripartito no tiene más que buscar en las hemerotecas.

Podríamos hacerlo – sería legítimo-, pero nuestra apuesta es otra: la de construir desde el rigor un futuro inmediato que ofrezca más oportunidades para todos. Nuestra apuesta es facilitar la reincorporación de tantos y tantos desempleados al mercado laboral. Es la de la educación y la formación para fomentar la ocupación juvenil. Es la de flexibilizar las condiciones para facilitar la contratación. Es también de soporte decidido a los emprendedores, con medidas fiscales, con ayudas a la financiación, con más apoyos y menos palos entre las ruedas. No concebimos una Catalunya próspera sin los pequeños y medianos empresarios que han hecho grande a nuestro país. Sabemos que atraviesan una situación difícil porque la crisis global no ha sido afrontada aquí con la decisión y acierto de otros países que ya vislumbran la luz al final del túnel mientras Catalunya y España siguen sumidas en la oscuridad.

Nuestra apuesta es, pues, en primer lugar, recuperar la senda del crecimiento económico y con él la creación de empleo. Y pasa también por el apoyo activo a la familia con ayudas directas. No será fácil. Saber lo que se quiere, conocer los mecanismos que hay que usar, contar con el apoyo de una sociedad que sabe que sólo el esfuerzo garantiza un buen resultado nos hace ser optimistas. No tenemos nada ganado, porque sabemos que el triunfo sólo se forja con el trabajo duro del día a día, pero trabajaremos para que sea realidad.

También sabemos que el futuro debe encararse con ilusión y que se empieza a ganar con una sonrisa, con la que dibuja la certeza de que si todos trabajamos al unísono, sin buscar beneficios partidistas, aceleraremos la derrota de la crisis. Esa es nuestra única receta: un gobierno fuerte que ofrezca y exija sentido común y trabajo, trabajo y más trabajo. Con estos ingredientes, Catalunya ganará terreno. No lo debe seguir perdiendo y, por tanto, ¿qué menos que ofrecer a todos una sonrisa de esperanza y de optimismo ante el futuro para hacer posible lo que creemos necesario?  Esa es nuestra intención y nuestro mensaje.

Es necesario que Catalunya recupere la ilusión para que las personas se involucren en la política. CiU puede canalizar esta ilusión como la mejor alternativa para gobernar un país, que requiere ambición y voluntad de volver a comenzar, para volver a ser uno de los motores de Europa.

Publicado en el diario El Mundo

Read Full Post »

Desgovernats i desprotegits

Un dels eslògans més utilitzats pel tripartit és que ells fan polítiques socials. No és cert. Malgrat l’afirmació, la conclusió final, quan s’imposa l’anàlisi i la raó, es confronten dades i es contrasten totes les informacions, és que una falsedat per molt que és repeteixi, ho continua essent i no deixa  de ser-ho mai per molt que s’entestin en disfressar-la.

Hem de ser rigorosos. Els pressupostos del tripartit no són socials. No hi són i no perquè ho digui Unió Democràtica de Catalunya, perquè ho afirmi CiU. No ho són perquè deixen com estaven les pensions de viduïtat, perquè no augmenten ni en un cèntim els ajuts a les famílies amb fills, perquè redueixen la  despesa sanitària en més d’un 2%, perquè cau la despesa en ajudes a l’habitatge en un 24%, perquè no recullen en lloc el desenvolupament de la llei d’educació… I així podríem anar seguint i enumerant les mancances socials d’uns pressupostos d’un govern que s’omple la boca quan diu que té sensibilitat social mentre, amb fets, ignora les necessitats reals de les persones.

Cal recordar, una vegada més, al tripartit que governar no és fer proclames, ni penjar banderoles, ni encarregar fotografies per quedar bé. Governar és solucionar els problemes i les necessitats d’una societat, planificar els seu futur i invertir els recursos disponibles on fan més falta. És a dir, governar és facilitar l’avui i preveure l’endemà.

Poca política social és la que es desentén de les míseres pensions de viduïtat, la que ignora la família i l’ajut per als fills, la que disminueix la inversió en sanitat i no desenvolupa ni aposta per l’educació. Aquesta és la radiografia exacta de les polítiques socials del tripartit.

No en surt millor parat el govern socialista de l’Estat. Segons l’Institut de Política Familiar, Espanya,  amb 212 euros anuals per persona i Portugal són els països de la Unió Europea amb menys ajuts econòmics, fiscals o de conciliació dedicats  a la família.

La conclusió és decebedora. Encara que des del Tripartit o des del govern Zapatero ens repeteixin mil vegades que són garants de polítiques socials, la veritat s’entesta a demostrar que de l’únic que ho són és del desgovern i de la desprotecció, precisament allà on més protecció caldria. Els números no enganyen i alguns polítics, si no enganyen, sí  que viuen enganyats.

Read Full Post »

Zapatero, un capità sense rumb

De vegades s’acusa els polítics de maniqueistes perquè sembla que no siguem capaços de trobar res de ben fet en la feina dels nostres adversaris. És evident que no és aquest el cas en el nostre rebuig frontal als pressupostos que presenta el govern que presideix Rodríguez Zapatero, un capità sense rumb.

Des de ja fa temps venim denunciant que no serveixen per afrontar la crisi, que apujar impostos és justament el contrari del que cal i que persegueixen només la política del subsidi, en lloc d’incidir en la creació de llocs de treball.

Foto: Suplement Negocios de El País

Val a dir que no només nosaltres estem convençuts del greu error del govern Zapatero de presentar aquests pressupostos. Edward Prescott i Eric Maskin, premis Nobel d’Economia 2004 i 2007 respectivament, al ser preguntats sobre la política econòmica del govern espanyol, no han dubtat a afirmar que Zapatero fa justament el contrari del que cal. No crec que els socialistes titllin els dos savis d’antipatriotes o de només buscar la crítica per la crítica. Els dos coincideixen que apujar impostos no farà més que deprimir l’economia i que el que cal és dedicar el gruix dels recursos que es tinguin en afavorir la creació de nous llocs de treball en lloc de primar el pagar per no tenir feina.

És evident que cal donar cobertura econòmica a la gent que ha perdut la feina, però més evident encara és que el millor que podem fer per es aconseguir generar ocupació i facilitar que recuperin el lloc de treball. Aquest ha de ser l’objectiu primer del govern, i no ho és. Les mesures que està emprant Zapatero només faran que sortim més tard i més debilitats de la crisi, quan el països del nostre entorn comencen a veure la fi del túnel.

Zapatero i el seu govern està deprimint tant la macroeconomia com l’economia familiar en un moment de depressió, i això ens aboca a un futur més incert. Cal canviar l’orientació dels pressupostos -no per motius partidistes ni de model social o econòmic-, sinó per obrir una porta a l’esperança i sobretot per posar una mica de sentit comú a una situació delicada i difícil. I si el capità continua sense trobar el rumb, caldrà posar-ne un altre.

Read Full Post »

CiU continuarà sent bel·ligerant en exigir el compliment de l’Estatut

En aquest arxiu d’àudio destaco que aquesta exigència estarà per damunt de tot i que el president Zapatero segueix amb el seu maltractament a Catalunya en saltar-se l’Estatut.

Arxiu d’àudio

Read Full Post »