Estic molt satisfeta pel fet que la UNESCO hagi designat els Castells Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
El món dels castells, les torres humanes, simbolitzen perfectament el concepte del molts valors que han fet gran el nostre país: l’esforç, la suma del treball individual per arribar a una fita col·lectiva, la feina ben feta, la unitat i l’esperit de superació. Son valors amb els quals ens identifiquem plenament.
Aquí us adjunto el vídeo internacional “Human towers” que penjat la UNESCO a la seva pàgina web:
joanaortega.wordpress.com 
Els castells és un patrimoni que s’han fet seu tots els catalans, i ens ha de servir com a model i exemple sortir d’aquesta adzucat que ens ha generat el nou estatut, la crisi econòmica i la crisi de valors. Hem d’aixecar Catalunya però també ho hem de fer anant tots a la una, i amb el Pacte Fiscal podem trobar-nos-hi tots en un objectiu comú: Catalunya!
Tota la raó, treball en equip i tots a una, aixó és el que necessita Catalunya. En aquest cas Artur Mas és l’anxaneta i tots i totes hem de fer pinya perquè sigui el proper president de la Generalitat perquè tinguem una Catalunya millor.
Doncs sí Joana, un gran reconeixement pel país.
I a partir d’ara a veure si encara més gent s’apunta a les colles!
Vaig anar a Manresa per la Fira Mediterrània i de tant a prop que els volia veure em van enxampar per fer de pinya! 🙂
Gracies pel comentari Josep… ara també tots a fer pinya!!!!
Certament els castellers simbolitzen molts valors de la societat catalana. Personalment m’agrada els adjectius: força, equilibri, valor i seny que representen molt bé la mentalitat per fer el canvi que Catalunya necessita, per fer, una Catalunya millor!!!
Els castells són l’expressió de la nostra idea de fer pinya, un munt de gent s’ajunta per un objectiu, cada un al seu lloc és important, cada un posa el seu esforç per la consecució de l’objectiu. És així el nostre poble, per això hi ha tradició de voluntariat, de cooperativisme, de mutualisme. La societat civil catalana sempre s’ha agrupat per posar en comú l’esforç individual. Junts podem!
Gracies Albert, estic totalment d’acord. Una abraçada
Joana