Ahir, acompanyada pel delegat del Govern, Joaquim Nin, i pel director general d’Administració Local, Joan Cañada, vaig inaugurar el nou Registre de la Propietat de Vilaseca. Juntament amb l’alcalde de Vilaseca i president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, vaig presidir la inauguració d’aquest equipament que s’havia convertit en una reivindicació històrica des de la segregació entre els municipis de Salou i Vilaseca, ja que els ciutadans de Vilaseca s’havien de desplaçar a d’altres municipis quan volien realitzar una gestió al registre de la propietat. Tinc clar que la voluntat del Govern és d’agilitzar l’administració, de simplificar els processos administratius i de reduir la burocratització per fer més àgil la relació dels ciutadans amb l’administració.
També vaig trobar-me amb els alcaldes dels municipis cap de comarca de la demarcació de Tarragona. A la reunió van asssitir el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Pau Pérez, l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, l’alcaldessa accidental del Vendrell, Marta Tutusaus, i els alcaldes de Valls, Albert Batet, i de Falset, Jesús Torralba. Durant la reunió, en la qual també hi era present el delegat del Govern, Joaquim Nin, vaig escoltar les demandes i les preocupacions dels alcaldes i vaig mostrar el meu suport a ajudar-los en la mesura de les possibilitats actuals. Els polítics hem d’escoltar més i parlar menys i aquesta reunió és una mostra de la voluntat de diàleg, d’escoltar i de consens que volem aconseguir amb tots els municipis catalans, ja que tots hem de fer front a la situació de crisi que patim i tots serem capaços de fer gran aquest país.
El país som tots; la Generalitat, els ajuntaments i els ciutadans i entre tots hem de sortir d’aquesta situació
A la tarda vaig reunir-me amb l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, amb qui vam compartir les prioritats i els projectes de futur de la ciutat de Tarragona.
Bona feina, Joana.
Jo també des que em vaig iniciar en la política he anat dient als companys amb responsabilitats polítiques que havíem d’escoltar més el poble, la seva gent, per a poder copsar la realitat que sovint, des dels despatxos, és molt difícil que arribi, si més no, amb dades i estadístiques; però no és el mateix que escoltar el “cor” de la gent.
Endavant i escoltant!!
Cristina
Gràcies Cristina. Sovint les rutines ens fan desviar de la raó principal i única per la que vam entrar al món de la política: ajudar les persones. I la única manera de fer-ho és escoltant.
Quan més escolto, més aprenc, i quan més aprenc, millor puc servir el meu país.