“Si es mira amb aquest prisma hi ha el perill que no es pugui arribar a un acord”
“No deixarem que cap municipi faci fallida”
La setmana passada la vicepresidenta Joana Ortega es va reunir amb la seva homòloga espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, per desencallar els traspassos pendents com les beques o els 150 edificis de la Seguretat Social.
Va notar bona predisposició?
Va ser molt cordial i receptiva i jo li vaig demanar que presidís les comissions bilaterals entre l’Estat i Catalunya. Vaig trobar-me amb una vicepresidenta que, a part de les relacions entre el govern i l’Estat, vol pivotar sobre dos aspectes importants: la reforma del món local i del sector públic. Però jo sóc una persona de fets i a l’inici de legislatura sempre hi ha bones paraules. Per tant, ara vull veure com queda escrita aquesta bona predisposició.
S’han posat algun termini a l’hora d’esperar un gest per part de Madrid?
Hem de convocar la comissió Estat-Generalitat i veure com avancem. Li vaig demanar lleialtat institucional i que allò que s’aprovés ho mantingués i va dir que això formava part del seu ADN. Mentrestant hem de continuar reclamant [deutes de la disposició addicional tercera, fons de competitivitat i, sobretot, el pacte fiscal] i incidir en totes les reformes que puguem com la laboral. Però no ens hem marcat cap data en concret.
Des de Catalunya l’oposició assegura que el govern ha donat un vot de confiança a l’Estat sense demanar res a canvi.
Aquí falta una visió d’estat que alguns no tenen. Estem en un moment econòmic complicat en què necessitem reformes que no va fer el govern socialista. La mirada curta en política i pensar només en l’estratègia et porten a mirar a les properes eleccions i no a les futures generacions, com fem nosaltres. A vegades et trobes amb una oposició que és incapaç d’assumir la situació que viu el país i que no vol sumar per buscar solucions.
Els últims dies hi ha un estira-i-arronsa entre CiU i el PP pels comptes. Confia que dimecres hi haurà una nova foto entre Sánchez-Camacho i Mas?
Hi ha diferents maneres de treballar. Quan em vaig veure amb la vicepresidenta va ser una trobada discreta sense focus, però el PP vol visualitzar l’exercici de responsabilitat
que fa amb els pressupostos.
Dóna per fet, doncs, que hi haurà acord?
Estic convençuda que sí. Avui [divendres] no hi ha acord tancat, però res trencat. Estem acotant uns serrells.
Però el PP pretén una entesa més a llarg termini?
Ells voldrien un acord de legislatura i nosaltres volem tenir acords amb tots. Per exemple, hi ha lleis en què estic treballant amb tothom. No ens volem tancar en exclusivitat amb ningú i això comporta una cursa en què al PP o al PSC no els acaba d’agradar aquesta geometria variable.
Parla que ha tingut contactes amb els partits per tancar lleis. Es refereix a l’electoral?
Hem parlat de la llei electoral, de la de governs locals, de la de consultes… amb la vocació de buscar el màxim consens possible. De la llei electoral, n’hem de parlar poc públicament i avançar molt. Vaig parlar amb els nous líders del PSC i ERC per abordar aquestes qüestions.
Veurem la ponència d’aquesta llei abans de l’estiu?
No ho crec. El que hem de fer és establir les bases per arribar a un acord. Si som capaços de fer-ho, a principis de setembre podríem tenir la ponència.
El projecte encara és verd?
Encara és poc madur. Hem de posar sobre la taula la voluntat política per fer una llei que reclama la societat i necessita el país.
En la legislatura passada ja es va intentar i es va fracassar.
Són lleis molt complicades i el que no volem és caure en l’error d’altres tramitacions parlamentàries en què es van aixecar grans expectatives i no va haver-hi entesa. Treballem des
del rigor i la discreció.
Però que estigui llesta aquesta legislatura, encara és viable?
Confio que serem capaços de trobar un acord per establir les bases. Com més avancem en el decurs de la legislatura, més complicat serà.
Establir les bases vol dir aprovar-la?
No. Vol dir trobar un mínim comú denominador que ens uneixi a tots, un mínim, però que no és tan mínim. Estic convençuda que ho podem fer.
La clau seria trobar un pacte en la proporcionalitat?
Són diverses coses. Uns diuen que hem de fer el model alemany. No. Hem de buscar el nostre model, el català.
Quin hauria de ser el sistema?
M’ho reservo.
El 2014, en les properes eleccions, serà impossible d’aplicar una nova llei?
Si estigués aprovada no es podria aplicar, perquè es necessita un temps prudencial per explicar-ho a la gent.
Una altra norma és la de consultes. L’oposició es queixa que només el president pot convocar consultes i les pot vetar. Hi haurà canvis al Parlament?
Hem de trobar consens. El fet que el president pugui preguntar a la ciutadania sobre un aspecte que els competeix i sense haver de demanar permís a ningú és vital. Entrarà el febrer al Parlament i suposo que s’aprovarà després de l’estiu.
La pregunta estel·lar de la llei podria ser la del concert. Jordi Pujol assegura que si el pacte fracassa, la via pot ser la independència. Hi està d’acord?
Ens centrem a tenir aquest finançament i no entra en els nostres plans que no tiri endavant. Malament si ja penséssim que no ens en sortirem. Hem de buscar les màximes complicitats possibles.
Confia que la norma s’estreni amb la qüestió del concert?
La llei no està feta pensant en un objectiu final que sigui el pacte fiscal. Si algú la mira només amb aquest prisma, hi ha el perill que no vulgui arribar a un acord. És molt més àmplia i demanaré als grups que ho vegin com una llei de participació.
Ens pot assegurar que el govern no diluirà la proposta del pacte fiscal?
El que volem és recaptar i gestionar els nostres impostos. És el moll de l’ós i això és el que hem de reivindicar. Aquesta és l’estació de partida i també sabem quina és la d’arribada que ens agradaria, però tant de bo pogués avançar quin és el futur.
Canviem de qüestió. El departament que vostè dirigeix ha portat les negociacions amb els funcionaris per les retallades. Entén el seu malestar?
L’entenc i el respecto. Els funcionaris han accedit a l’administració des del valor de l’esforç, el de les oposicions. Però ara hem hagut de demanar-los un esforç pressupostari. Hem de tenir en compte que les iniciatives que hem pres són temporals. En el moment actual les famílies s’han hagut d’estrènyer el cinturó i el primer de l’administració ha estat el govern.
Pel que fa a la relació amb els municipis, va xifrar el deute de la Generalitat en 753,39 milions. Quan es pagaran?
Ha estat complicat determinar la xifra i no seria estrany que encara sortís alguna cosa més d’un calaix. Des del departament hem pagat el PUOSC des del 2007, uns 69 milions que m’havia trobat de deute sense consignació pressupostària. El deute general és més difícil i ara treballem per donar un calendari de pagaments. Amb les diputacions també volem oferir un servei econòmic als ajuntaments, que els pugui facilitar l’espera mentre no cobrin de la Generalitat. Hem d’ajudar els municipis, perquè el govern mai deixarà que cap ajuntament faci fallida. Fa uns mesos hi havia consistoris que semblava que farien fallida i no n’hem deixat caure cap. Els hem tutoritzat i els hem fet aplicar un seguit de bones pràctiques.
En referència a la llei de governs locals, vostè ha dit que sobren consells comarcals i s’ha referit als de l’àrea metropolitana. Pot concretar més?
No qüestionem els serveis que donen els consells com el transport escolar o la recollida de residus. El que qüestionem és quina administració es pot executar per ser més eficient i per optimitzar els recursos. A l’àrea metropolitana hi ha vuit nivells. El que hem de fer és posar en valor la feina de mancomunar i en els casos en què no tinguin serveis es poden suprimir. Entre la Generalitat i els ajuntaments hi ha d’haver un sol ens supramunicipal i des del món local també ens diuen que necessiten més claredat a l’hora de saber les competències. Per què no es pot crear un consell d’alcaldes que estigui al capdavant d’aquests òrgans que mancomunen i que seria representatiu de l’aritmètica política del territori?
Alguns d’aquests consells metropolitans que ara es posen en dubte asseguren que són tan necessaris com la resta.
La realitat territorial és molt diferent i tenim un país asimètric. No podem tenir vuit nivells d’administració. El moment de crisi ens permet fer uns qüestionaments que no podíem fer fa anys. No hem de sobredimensionar les coses. La llei de governs locals l’hem de fer nosaltres per evitar temptacions que l’Estat la faci des de fora.
També va llançar la possibilitat d’agrupar municipis. Es plantegen recuperar l’informe Roca?
No anem en la línia de suprimir cap població. Totes aquelles que es vulguin agrupar voluntàriament que ho facin.
joanaortega.wordpress.com 
Deixa un comentari